Els que paguen els plats trencats del Popular

Més de 295.749 estalviadors posseïen paquets accionarials de menys de 20.000 euros. Com tots els altres, el valor d’aquesta participació és zero. Els que han pagat els plats trencats de la crisi del Banco Popular no només són els grans inversors. En un gran nombre són petits accionistes, molts dels quals també són clients del banc, i uns quants més són treballadors que es van apuntar a les ampliacions realitzades per l’entitat per elevar els seus nivells de solvència. 

  

 Molts d’ells han començat a contactar amb associacions de consumidors i bufets d’advocats per sondejar les possibilitats de reclamar en els tribunals els diners que han vist esfumar-se després de la resolució de l’entitat i la seva venda al Santander per un euro.

  

 Gairebé la desena part d’aquests petits accionistes, 27.892, van ser captats durant l’ampliació de capital de l’any passat, segons les dades del banc, però no tots. Enric Gallego Fuente, jubilat de 78 anys, i exregidor de l’Ajuntament de Vallgorguina (Vallès Oriental), no es va fer accionista del Popular en l’ampliació. «Jo era client del banc des de fa més de 12 anys, perquè la sucursal estava just al costat de casa», explica. «La directora de l’oficina em va demanar més vinculació per oferir-me més bones condicions. Així que al final vaig decidir comprar accions del banc el 2013», explica. 

    

Va invertir 20.000 euros en els títols del banc amb la idea que es tractava d’una inversió segura. No culpa ningú per haver pres la decisió de comprar accions, però se sent enganyat per la resolució de la situació. «Entenc que siguin els accionistes els que paguen quan hi ha un problema d’insolvència d’una entitat. Però és que el Banc Central Europeu fa poc més de sis mesos va assenyalar que el test d’estrès del Popular era correcte. ¿En sis mesos això se’n ha anat en orris?». I afegeix que la justificació utilitzada pel Govern per a la resolució d’aquesta crisi li sembla una ofensa: «Guindos afirma que, d’aquesta manera, els espanyols no pagaran la crisi del Banco Popular. Però, ¿què som nosaltres: marcians?», postil·la. 

Segur que no era fàcil per a un jubilat, encara que enginyer de formació, haver anticipat el destí del banc quan altres més preparats no ho han fet. Un dels casos que crida més l’atenció entre els accionistes afectats és el de Félix Revuelta, president de Naturhouse, que assegura haver perdut 45 milions d’euros. Revuelta dirigeix el Grupo Kiluva, un hòlding familiar que participa en altres negocis com els cellers Heredad de Baroja, la química Sniace i la Unión Deportiva Logroñés. L’empresari ha assenyalat als responsables de la deriva del banc. «No es preveia això en els consells d’administració», ha afirmat en relació amb els dos últims responsables que ha tingut l’entitat, Ángel Ron i Emilio Saracho.

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

  

 Revuelta s’ha posat al capdavant de les reclamacions judicials que comencen a canalitzar-se cap als jutjats. Gallego, per la seva part, no ha trobat la plataforma jurídica que li mereixi confiança. El seu afany no és tant recuperar els diners com que se sàpiga que això «ha sigut un muntatge ordit per l’Estat». Això sí: deixarà de ser client del Popular. H