Més impacte que les clàusules terra

"En les compravendes de vivendes regides per la llei 57/1968 les entitats de crèdit que admetin ingressos dels compradors en un compte del promotor sense exigir l'obertura d'un compte especial i la corresponent garantia respondran davant dels compradors pel total de les quantitats anticipades pels compradors i ingressades en el compte o comptes que el promotor tingui obertes en aquesta entitat". Aquesta és la jurisprudència establerta pel Tribunal Suprem en una sentència del 2015 en relació amb un cas en què es va realitzar la compra d'un vivenda sobre plànol i es van avançar gairebé 40.000 euros. La compra va resultar fallida perquè el promotor va tancar i no va tornar les quantitats entregades a compte. El comprador al final va demandar el banc (Caja de Ahorros del Mediterráneo) que treballava amb el promotor per no haver garantit aquest pagament. I al final el Suprem va determinar, negre sobre blanc, la corresponsabilitat del banc.

"L'impacte d'aquesta sentència pot deixar petita la repercussió que han tingut les clàusules terra", explica Luis Cuervo, responsable de la plataforma jurídica Spanish Legal Reclaims, que defensa els interessos de més de 1.000 afectats per aquesta situació. "En el nostre cas, la reclamació mitjana puja, amb els interessos, a 107.000 euros, encara que tenim casos en què es reclamen des de 25.000 a 600.000 euros", afegeix. En el litigi que enfronta els clients dels bancs afectats per les clàusules terra es dona per fet que els bancs hauran de fer front a uns 3.700 milions d'euros. En aquest altres cas, les xifres són més confuses. No hi ha forma de concretar el nombre d'afectats, encara que diverses fonts parlen d'uns 600.000 i de quantitats que pot superar els 15.000 milions.

XIFRES RELATIVES

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Encara que aquestes xifres són relatives. "A la Gran Bretanya hi ha una plataforma immobiliària anomenada 'A Place in the Sun', que s'encarrega de buscar casa als britànics en països com Espanya, assegura que són més de 100.000 els afectats", afirma Cuervo. Si bé les xifres no acaben de quadrar, ja que es parla que els estrangers afectats per aquesta situació serien el 30% i no tots ells són britànics, segons destaca el despatx d'advocats, que porta 1.089 casos, dels quals 725 poden reclamar (els altres no poden sustentar la demanda), i d'aquests el 75% són britànics i el 6% alemanys. "En general, els alemanys no fan pagaments si no disposen de garanties, mentre que els britànics van comprar a través d'advocats i pensen que a Espanya es podien fiar dels advocats igual que al Regne Unit", explica Cuervo per explicar la presència més gran de ciutadans britànics entre els afectats. 

Molts d'ells, no obstant, ja van presentar reclamació contra la promotora fallida, particularment en zones de la costa espanyola. En molts casos van guanyar la demanda, però no van recuperar els diners. És més, van haver de pagar l'advocat. "Molts d'ells són refractaris a pledejar de nou, malgrat que la sentència del Suprem obre una nova via, ja que no es reclama a la promotora sinó als bancs", destaca Cuervo. Aquesta situació, per una altra part dificulta intuir quin serà l'abast que tingui aquest nou front judicial pares l'entitats financeres. Aquestes, de moment, li treuen ferro al fenomen, encara que alguns bancs reconeixen que negocien amb alguns afectats. "El que és cert és que en la majoria de les demandes que ja hem guanyat en primera instància, els bancs han recorregut", precisa l'advocat. De fet, dels 725 casos de clients que poden reclamar, 55 estan ja en procés judicial. Spanish Legal Reclaims no és l'únic despatx d'advocats que ha emprès demandes contra els bancs.