escàndol bancari a espanya

El Govern central aprova la comissió de seguiment sobre les clàusules terra

L'organisme ha d'oferir informació sobre quina part dels afectats recorre als tribunals

El Govern central aprova la comissió de seguiment sobre les clàusules terra

Mariscal (EFE)

2
Es llegeix en minuts

El Consell de Ministres aprova aquest divendres un decret que crea i regula la comissió de seguiment, control i avaluació prevista en el decret de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules terra. Es tracta d'un dels principals assumptes inclosos en l'agenda de la reunió del Govern, presidida per Mariano Rajoy i a la qual assisteixen tots els ministres.

La creació de la comissió de seguiment estava prevista en el decret aprovat el 20 de gener i pel qual es va acordar un sistema extrajudicial amb el qual els afectats per les clàusules terra podran cobrar en efectiu tot el que van pagar de més, de forma gratuïta i en un termini màxim de tres mesos.

Aquest òrgan s'ha d'encarregar de vetllar perquè les entitats compleixin les seves obligacions d'informació en el procés de reclamació de les clàusules terra. Se sumen a aquesta comissió consumidors i advocats.

La idea inicial era que cada sis mesos elabori un informe de seguiment sobre la devolució dels diners pagats de més pels hipotecats que no han pogut beneficiar-se íntegrament de les baixades de l'euríbor.

Per un altre costat, aquest mateix reial decret suavitza la penalització sobre les antigues caixes d'estalvi i les seves fundacions per controlar més de la meitat del capital dels bancs en què es van convertir i donarà més marge perquè rebaixin aquest percentatge i creïn un fons de reserves si no surten a borsa.

CONSEQÜÈNCIES DE LA COMISSIÓ DE CLÀUSULES TERRA

En la pràctica, el mecanisme extrajudicial creat pel Govern perquè els bancs i els seus 1,5 milions de clients afectats per les clàusules terra de les hipoteques arribessin a acords per a la devolució del que havien cobrat de més no sembla que pugui aconseguir el seu objectiu d'evitar que els jutjats s'omplin de demandes.

Així ho asseguren les associacions de consumidors, advocats, empleats de la justícia i, en privat, ho admet el mateix sector financer, que majoritàriament continua defensant que les seves clàusules eren transparents i legals.

Notícies relacionades

Complert el termini de tres mesos perquè els clients presentessin les seves reclamacions a les quals han de donar resposta els bancs, el que està previst és que en les pròximes setmanes es desencadeni una allau de reclamacions davant els tribunals.

SENSE XIFRES

No hi ha hagut xifres oficials de reclamacions fins ara i és la comissió de seguiment la que ha de recopilar aquesta informació. S'estima que una part majoritària dels afectats ha demanat la devolució. No obstant, només les nacionalitzades Bankia i BMN es van comprometre a tornar tot el que havien cobrat de més a tots els seus clients. La resta d'entitats van advertir que estudiarien cas per cas i que només reemborsarien els diners quan estimin que l'afectat té raó al defensar que la clàusula es va incloure en el seu contracte de forma poc transparent. Si la majoria dels bancs decideixen que no tornen els diners, els afectats estaran obligats a recórrer als tribunals.