Setge sense precedents contra els gegants tecnològics

Google, Amazon o Apple segueixen en el punt de mira de la Comissió Europea per la seva hegemonia o l'impacte d'impostos

2
Es llegeix en minuts
SILVIA MARTINEZ / BRUSSEL·LES

Els 110 milions que Facebook ha acceptat pagar representen la multa més elevada imposada mai per la Comissió a una empresa per vulnerar les regles de procediment de la normativa comunitària sobre fusions. És la primera vegada, a més a més, que l’empresa de Mark Zuckerberg rep una petita urpada de la Direcció General de la Competència, però la seva estratègia fins ara ha sigut diametralment oposada a la d’altres gegants tecnològics com GoogleAmazonApple Microsoft que han mantingut i mantenen sonats prolongats enfrontaments amb Brussel·les. 

La xarxa social ha assumit amb una inusitada rapidesa la culpa i la multa que comporta. Sense fer gaires escarafalls i evitant demanar fins i tot l’audiència oral a què tenia dret. De fet, Brussel·les va enviar el plec de càrrecs a finals de desembre de l’any passat i en menys de cinc mesos les dues parts han aconseguit resoldre per les bones aquest particular enfrontament.

Tot al contrari del que passa amb Google. L’empresa amb seu a Silicon Valley és una de les companyies tecnològiques que més recursos gasten a fer pressió davant les institucions europees. Segons el registre de transparència, dedica al voltant de 4,2 milions d’euros (dades actualitzades l’agost del 2016) anuals a la seva activitat lobbista a la capital comunitària, conscient segurament del ferri escrutini a què estan sotmesos pels serveis de la competència comunitaris i l’elevada multa a la qual s’exposen a causa de les investigacions obertes.

L’abril del 2015, poc després que Margrethe Vestager substituís Joaquín Almunia al capdavant de la poderosa cartera de Competència, la Comissió va remetre a Google un plec de càrrecs acusant l’empresa d’abusar de la seva posició dominant en els mercats de serveis de recerques a internet, a l’afavorir sistemàticament els seus productes de comparació de preus a les seves pàgines de resultats, i va obrir paral·lelament una investigació formal per possibles pràctiques anticompetitives en relació amb el sistema operatiu per a mòbil Android.

Notícies relacionades

Un any després Brussel·les va fer un pas més a l'acusar la companyia d'abús de posició dominant i uns mesos més tard, el juliol del 2016, va ampliar el cas avisant que la multinacional hauria utilitzat la seva posició de domini per restringir artificialment la possibilitat que altres pàgines web puguin desplegar publicitat de competidors de Google. En aquest cas, no obstant, la companyia nord-americana s'enfronta a una multa milionària que podria arribar aviat i pujar ni més ni menys que al 10% de la facturació global anual, un màxim d'uns 6.700 milions.  

Google i Facebook no són els únics a sentir de prop l’alè de Brussel·les. Sens dubte el cas més sonat dels últims mesos és el de la multinacional Apple, a qui Brussel·les va reclamar a finals d’agost del 2016, després d’una extensa investigació de dos anys, la devolució a Irlanda de 13.000 milions d’euros en impostos no pagats. Un expedient que ha generat enfrontaments a nivell polític i que s’haurà de dirimir finalment als tribunals. AmazonQualcommIntel Microsoft, protagonista també d’importants multes, completen la llista d’empreses que estan en el punt de mira de la Comissió Europea que ha decidit passar a l'acció i estrènyer un setge que podria tenir conseqüències milionàries per als seus protagonistes.