SECTOR FINANCER

El Popular analitza les ofertes preliminars de compra dels grans bancs

Santander i Bankia guanyen opcions per a una fusió davant l'ambigua postura del BBVA

El sector estima que al banc se li està complicant l'alternativa d'ampliar capital

2
Es llegeix en minuts
P. ALLENDESALAZAR / MADRID

El consell d’administració de Popular va analitzar ahir les mostres no vinculants d’interès en una fusió que li han presentat el Santander, Bankia i, segons algunes fonts tot i que el banc no ho confirma, el BBVACaixaBank i el Sabadell, en canvi, han declinat participar en el procés perquè entenen que les dimensions del problema immobilari que pateix el banc (encara per determinar en tota la seva extensió) són massa grans perquè ho puguin afrontar en aquests moments, immersos com estan tots dos en l’absorció de BPI a Portugal i de TSB al Regne Unit, respectivament.

El grup presidit per Emilio Saracho va anunciar dimarts passat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que «diverses entitats s’han manifestat interessades a explorar una possible operació» de «combinació de negocis» (un eufemisme per referir-se a una absorció). Va explicar també que havia procedit a un «primer intercanvi d’informació amb elles» (durant uns deu dies, fins dimarts, els va facilitar una mostra de crèdits) i que els havia sol·licitat una «mostra d’interès preliminar» per a aquest mateix dia.

Els bancs accediran ara a una informació més detallada sobre la situació del Popular. Amb ella, calcularan el valor econòmic de l’activitat bancària bona del banc i les sinergies (estalvis de costos) que poden obtenir, li restaran l’impacte d’assumir els seus actius tòxics (morosos i adjudicats) i mesuraran quant capital necessiten per fer l’operació (probablement hauran d’ampliar capital en el mercat). Únicament si els números els surten positius presentaran una oferta en ferm. Però el procés està molt obert i el banc no rebutjarà altres interessats que puguin fer un pas endavant. 

SENSE AJUDES PÚBLIQUES

Bankia, que està immersa en l’anàlisi de la seva fusió amb la també nacionalitzada BMN, ha guanyat punts per controlar el Popular els últims dies davant el decreixent interès dels grans bancs privats del país. L’operació li donaria presència en zones i negocis (pimes, particularment) on té poca presència. Però també té coses en contra: hauria de convèncer de l’operació la Comissió Europea i, com els seus competidors, hauria de captar capital, que haurà de ser privat.

Així, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va reiterar ahir que el Govern «no té previsió d’injectar capital públic» al Banco Popular ni tampoc permetre-li vendre els seus actius immobiliaris tòxics al banc dolent semipúblic Sareb, una opció que sí que se li va oferir el 2013 però que el banc va rebutjar. El Santander és l’altre contendent que sembla tenir més opcions, encara que fa temps que assegura que no li interessa comprar a Espanya. La posició del BBVA és ambigua. A finals de l’any passat va negociar amb l’anterior equip gestor una compra, i encara que ara sembla tenir-hi menys interès, podria donar la sorpresa, com ja va fer quan va comprar Unnim Catalunya Caixa.

L’opció d’una fusió, en qualsevol cas, no està assegurada, ja que els bancs poden fer-se enrere si comproven que els problemes del Popular són encara més greus del que semblen. No obstant, en el sector s’estima que l’altra alternativa anunciada per Saracho, la de captar fons dels inversors en el mercat, se li ha complicat molt ja que la situació de l’entitat s’ha deteriorat notablement des de l’enderrocament de Ron el mes de desembre passat.

Notícies relacionades

Les pèrdues i el deteriorament del balanç del 2016 anunciades per l’expresident van ser més elevades del que s’esperava, i a això s’hi va sumar una reformulació d’aquests resultats realitzada per Saracho per fer aflorar pèrdues ocultes i una successió de rumors, informacions i desmentiments que han afectat la confiança dels clients (a través de vaivens en els dipòsits) i inversors (volatilitat borsària). 

Ahir va continuar la renovació del consellJoaquín Hervada va ser nomenat secretari del consell en substitució de l’històric Francisco Aparicio Valls, que va deixar de ser conseller, i José Andrés Barreiro va ser nomenat conseller independent.