El jutge proposa jutjar Rato i 31 persones més pel 'cas Bankia'

Cinc anys i gairebé 900 toms d'actuacions després, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha donat per acabada la investigació del 'cas Bankia' i proposa jutjar el primer president de l'entitat, Rodrigo Rato, l'ex conseller delegat Francisco Verdú i els consellers José Luis Olivas i José Manuel Fernández Norniella, així com els vocals, els administradors o els consellers del banc durant els anys 2010 i 2011. En total es tracta de 34 persones i entitats, com Bankia i la seva matriu, Banco Financiero y de Ahorros, SA (BFA), en què el magistrat veu indicis d'haver comès els delictes de falsedat en els comptes anuals dels exercicis d'aquells anys i frau d'inversors per incloure dades falses al fullet informatiu per a la sortida a borsa de l'entitat financera.

El jutge procedeix també contra l'auditor extern de Deloitte Francisco Celma, pels dos informes favorables que va elaborar sobre els estats financers de Bankia, durant els mesos de la sortida a Borsa de l'entitat. L'auditora seguirà en el procediment, però només com a responsable civil, ja que el magistrat entén que va complir amb el sistema de control de qualitat que li exigeix la llei, al ser una societat professional, on els seus socis, com Celma, disposen d'autonomia respecte a la firma o societat a la qual pertanyen, cosa que eximeix Deloitte de respondre penalment per cap delicte.

En el mateix acte de transformació a procediment abreujat, Andreu acorda el sobreseïment i l'arxivament per a dos consellers de Bankia que no van intervenir en les reunions del Consell d'Administració en què es van adoptar els acords objecte d'aquesta causa, i també arxiva les actuacions respecte als directius de la CNMV i del Banc d'Espanya, a qui l'acusació popular havia sol·licitat imputar. Queden fora de la causa, entre altres, l'exgovernador del Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez i l'exvicepresident Javier Aríztegui. Era previsible, ja que la seva imputació havia sigut sol·licitada per l'acusació popular que exerceix la Comissió Intersindical de Crèdit (CIG) i el magistrat únicament la va acordar per ordre de la Sala Penal. 

COMPTES MAQUILLATS

El jutge ha donat especial rellevància als informes pericials practicats pels pèrits designats pel Banc d'Espanya, l'últim donat a conèixer aquesta mateixa setmana, que li permeten concloure que els estats financers individuals i consolidats de BFA a 31 de desembre del 2010 i a 31 de desembre del 2011, així com els comptes anuals de Bankia del 2011 no reflectien la imatge fidel de la situació econòmica de l'entitat.

Notícies relacionades

El Banc d'Espanya sabia que Bankia era inviable abans de sortir a la borsa

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

D'aquí ve el delicte de falsedat en els comptes anuals que imputa als que eren administradors de BFA i Bankia, que “van aprovar uns comptes maquillats sobre la verdadera situació de les entitats que administraven, que no reflectien la imatge fidel d'aquests comptes, de manera que no mostraven la verdadera situació econòmica de l'entitat amb el consegüent perjudici tant per als que posteriorment van subscriure accions de la mercantil cotitzada, com per a l'Estat”.

Amb doctrina del Tribunal Suprem a la mà, Andreu destaca la importància d'aquestes infraccions quan perjudiquen l'economia nacional, com passa amb Bankia, “la repercussió de la qual en l'economia nacional és de tanta intensitat que les seves crisis poden afectar seriosament l'estabilitat econòmica del sistema”. Els membres del consell d'administració que van adoptar les decisions havien de saber que tenien un especial deure de certificar la situació econòmica de l'entitat financera, perquè és de qui depèn “mitjançant l'aprovació dels comptes" i els que han d'evitar "totes les cauteles i mesures de prevenció que siguin necessàries".