El Govern desmantellarà la CNMC amb els mateixos arguments amb què la va crear

El Govern desmantellarà la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) utilitzant els mateixos arguments o semblants que va fer servir per a la seva creació el 2013. La previsió de l’Executiu del PP, que fa quatre anys va unificar en un únic organisme diversos ens supervisors i reguladors en ares a guanyar eficiència, economies d’escala i racionalitat, és constituir al llarg d’aquest any «autoritats administratives independents» de Competència, de Supervisió i Regulació dels Mercats, d’Assegurances i Fons de Pensions i Protecció dels Usuaris de Serveis Financers, segons recull el pla nacional de reformes remès pel Govern a Brussel·les a finals del mes d’abril.

Aquest text assegura que la normativa s’elaborarà i tramitarà al llarg d’aquest any. Els treballs estan encaminats a reordenar «l’arquitectura institucional de defensa de la competència i la supervisió en l’àmbit econòmic i financer a Espanya, amb l’objectiu últim de millorar el sistema de governança econòmica». 

Entre els arguments que s’han enviat a Brussel·les estan l’adaptar-se «a les millors pràctiques internacionals, reforçar la independència i millorar el sistema de nomenament dels òrgans de govern sobre la base de criteris de transparència, meritocràcia, participació democràtica i inexistència de conflictes d’interès».

ECONOMIES D’ESCALA

Es dona la circumstància que la CNMC, que presideix José María Marín Quemada, va aglutinar les funcions de la Comissió Nacional d’Energia (CNE), Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), Comissió Nacional de la Competència (CNC), Comitè de Regulació Ferroviària o la Comissió Nacional del Sector Postal, amb l’argument de guanyar eficiència i poder tractar de tu a tu amb les companyies que ha de supervisar.

En l’exposició de motius de la llei 3/2013, de 4 de juny, amb la qual va néixer la CNMC s’argumentava «una clara tendència a nivell internacional a fusionar autoritats relacionades amb un únic sector o amb sectors que presenten una estreta relació, passant del model unisectorial a un model de convergència orgànica, material o funcional en activitats similars o a un model multisectorial per a sectors amb indústries de xarxa».

El text agregava que «els avantatges que han motivat l’adopció d’aquests models són les d’optimitzar les economies d’escala i garantir l’enfocament consistent de la regulació en totes les indústries de xarxa. A més, s’ha argumentat que el risc de captura del regulador, tant pel sector privat com pel Govern, és menor en el cas de les autoritats multisectorials, al reduir-se la importància relativa d’un determinat sector o d’un determinat ministeri per a l’autoritat».

Tots aquests arguments els recorda també l’Associació Espanyola de Defensa de la Competència (AEDC), que agrupa advocats, economistes i acadèmics, que van presentar els seus plantejaments després de la consulta pública del mes de març passat en la qual el Govern va donar a conèixer algunes línies generals dels seus plans. Fins i tot retocar el sistema actual, donat que els períodes d’interinitat i canvis profunds redueixen la capacitat de supervisió del mercat, tal com va succeir el 2013.

BRAÇ DEL GOVERN 

Els experts temen que entre la creació d’agències que vetllin pel bon funcionament del mercat i aquelles que fan de «braç allargat de la intervenció del Govern», s’opti per aquesta segona fórmula. A més a més, no existeixen precedents en el món occidental i, per descomptat no a la Unió Europea, de països que reformin el sistema de supervisió, competència i regulació, considerats clau per a les garanties jurídiques, de lliure mercat i democràtiques que ha de tenir un país, en un període tan curt i amb canvis de tanta envergadura.

Notícies relacionades

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

Les pimes volen accelerar la normativa europea contra la morositat

Una qüestió clau que no s’ha aclarit d’aquesta reforma, integrada en el pacte que van segellar el PP i Ciutadans per investir Mariano Rajoy, és el control de l’Executiu d’àmbits que haurien de ser competència del regulador. Espanya és fins i tot objecte d’un procediment per part de la Comissió Europea per haver-se reservat l’antic Ministeri d’Indústria determinades competències en el sector elèctric, que haurien de correspondre a la CNMC, com els peatges de la tarifa elèctrica. 

El titular de l’actual departament d’Energia, Álvaro Nadal, ha remès al·legacions en les quals justifica mantenir aquestes competències per les característiques del mercat energètic espanyol.