El Govern estalvia 3.348 milions en pensions per les reformes

Les pensions de la Seguretat Social segueixen sota el règim d’austeritat. Les reformes aprovades el 2011 i el 2013 segueixen donant fruits en forma d’un estalvi «significatiu» per als comptes públics que el Govern ha quantificat en 3.348 milions d’euros a partir del 2015.

La revisió del Programa d’Estabilitat per al període 2017-2020 elaborat pel Ministeri d’Economia i enviat a la Comissió Europea fa un repàs dels efectes de les reformes del sistema públic de pensions que es van posar en marxa l’any 2011, amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, i el 2013 ja amb l’Executiu de Mariano Rajoy i sense acord amb els sindicats. Els estalvis derivats d’aquestes dues reformes, bàsicament l’ampliació de l’edat de jubilació i el control de la quantia de les prestacions, es van intensificant cada any, segons mostren les dades del Ministeri d’Economia. 

LA FACTURA DE LES PENSIONS

El 2015, l’Estat va reduir la factura en pensions en 1.000 milions d’euros gràcies a les mesures posades en marxa. L’estalvi es va incrementar fins a 1.148 euros el 2016 i fins a 1.200 euros previstos aquest any, de manera que la suma en tres anys serà de 3.348 euros. 

Amb l’explícit epígraf de L’aprofundiment de la reforma de pensions, el Govern desgrana en l’informe enviat a Brussel·les les mesures que s’han anat posant en marxa els últims anys per frenar la despesa en prestacions socials. 

L’ÍNDEX DE REVALORITZACIÓ

Entre elles hi ha l’alça gradual de l’edat de jubilació fins als 67 anys el 2027, l’aplicació d’un índex de revalorització que té en compte la situació financera de la Seguretat Social en comptes de la inflació i un nou factor de sostenibilitat.

 Una part important de l’estalvi prové de la limitació de la pujada al 0,25% en comptes de l’IPC. Tal com recorda l’Executiu, «si la Seguretat Social estigués en superàvit, la fórmula de l’índex admetria una revalorització més gran. En canvi, si es registrés un dèficit, l’índex moderaria el creixement per corregir així el desfasament financer».

El document de l’Executiu central també destaca que les reformes seguiran donant resultats a més llarg termini, com per exemple una retallada de les pensions noves que es concedeixin en el futur que arribarà a una pèrdua de 18 punts percentuals el 2060 tenint en compte el pes de l’esperança de vida en el nou factor de sostenibilitat.   

REPERCUSSIÓ DIRECTA AL PIB

En termes de producte interior brut (PIB), l’estalvi derivat de les reformes de la Seguretat Social suposen 0,8 punts del PIB l’any 2020 i de 3,4 punts el 2050. La despesa en pensions de jubilació seguirà creixent els pròxims anys fins a arribar a un màxim del 9,6% del PIB el 2050. 

En canvi, la despesa en el capítol d’educació seguirà perdent pes fins a arribar al 3,7% del PIB. En sanitat es produirà un increment de la partida, que arribarà fins al 6,9% del PIB.

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

El Programa d’Estabilitat preveu un creixement mitjà anual del 2,5% i un augment del 12% de la despesa en pensions fins a l’any 2020. El Govern assenyala que si al llarg de l’exercici es produís algun risc de desviació de l’objectiu de dèficit aprovaria els impostos mediambientals i l’impost sobre les begudes ensucrades, com el que s’aplicarà des de demà a Catalunya, per assegurar el compliment de la meta de dèficit del 3,1%.

Els nous tributs mediambientals i de begudes ensucrades permetrien aconseguir uns ingressos d’uns 300 i 200 milions d’euros, respectivament.