Un gegant dels peatges

Un colós global de les autopistes amb un valor de partida de més de 34.000 milions d’euros. La possible fusió de la italiana Atlantia i de l’espanyola Abertis, que encara està en un estat preliminar, donaria com a fruit un grup amb 13.600 quilòmetres de vies de pagament en concessió i uns ingressos d’uns 10.000 milions d’euros.

  

 No només és una hipòtesi difusa. De fet, ja es va produir un contacte entre directius de la firma espanyola, que té com a conseller delegat i vicepresident executiu Francisco Reynés; i de la italiana, a petició d’aquesta segona. Ho va reconèixer la companyia espanyola en un fet rellevant remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

    

Fins i tot es va posar sobre la taula la hipòtesi d’una oferta d’adquisició (OPA) amistosa amb contraprestació en efectiu, en títols o una combinació de les dues fórmules. Això suposaria que Criteria, el hòlding de participacions industrials de La Caixa –accionista de referència d’Abertis, amb el 22,25% del capital– i Edizione, la societat de la família Bennetton –soci principal d’Atlantia– donarien el seu vistiplau a l’operació.

    

El model seria similar al que es va portar a terme quan Criteria va sortir del capital d’Aigües de Barcelona (Agbar). A la vegada que es va desprendre del 24,4% que encara tenia de la companyia catalana de serveis en favor de Suez Environnement (que passava a controlar-ne el 100%), entrava en el capital de la multinacional francesa.

  

 D’aquesta manera deixava de ser accionista d’Agbar però passava a ser el segon soci de Suez, del qual actualment té el 5,9%. El primer accionista d’aquesta companyia és Engie (l’antiga GDF Suez), controlada per l’Estat francès.

  

 En el cas del colós de les autopistes, Abertis passaria a ser soci de referència, juntament amb els Benetton. L’operació es convertiria a més a més en un segon capítol de la que ja es va frustrar per motius polítics fa una dècada, quan l’actual Atlantia era Autostrade, també amb els Bennetton com a socis de referència; i Abertis tenia encara com a accionistes, a més a més de La Caixa, ACS i diverses caixes d’estalvis que ja han desaparegut.

    

Des d’aleshores, el grup espanyol s’ha desprès del negoci de gestió d’aeroports que sí que manté Atlantia; va escindir l’activitat d’aparcaments (Saba) i va col·locar a la borsa la divisió de telecomunicacions, Cellnex, convertida avui en un dels valors de l’Ibex 35 i de la qual Abertis posseeix el 34%, i Criteria, un altre 5%.

SEGURETAT JURÍDICA

Abertis, que també posseeix el 57% d’Hispasat, s’ha bolcat en els últims mesos a França o Itàlia, on va desembarcar novament l’any passat al quedar-se amb la majoria d’A-4 Holding; per compensar la futura pèrdua de pes del negoci espanyol, on les seves dues principals concessions, l’AP-7 i AP-2 vencen entre el 2019 i el 2021. Abertis, que es concentra en països amb «seguretat jurídica» i que aposten per la col·laboració publicoprivada, atorgaria al nou grup més diversificació geogràfica en autopistes (està present a 14 països), ja que Atlantia està molt concentrada a Itàlia.

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

    

D’entrada, en el seu retorn a la borsa després de la suspensió de dimarts, l’acció d’Abertis va cedir el 3%, fins a 15,795 euros. Va perdre la cota dels 16 euros que havia sobrepassat per primera vegada en dos anys, però segueix en nivells màxims.