La nova arquitectura dels negocis

L'origen és la 'cultura de l'altell'. Va crear una manera molt determinada, una mica provinciana i acomodatícia, de construir espais perquè les persones hi treballessin. Barcelona va oferir l'entorn perquè els promotors construïssin edificis pensant primer en el local comercial, el baix. Per sobre, els apartaments per a vivenda, i al mig -l'altell-, el despatx perquè les empreses de serveis poguessin acomodar-hi els seus empleats. "Dues immobiliàries, o més, molt conegudes de la ciutat de Barcelona encara conserven les seves oficines en altells". No és una casualitat, segons l'opinió d'Enric Batlle -arquitecte i soci del despatx Batlle i Roig, que en l'actualitat es disputen els promotors i grups empresarials que construeixen edificis corporatius-, més que una casualitat, era una manera de fer que ara resulta un vell model constructiu que ha perdut vigència en la mesura en què les empreses han canviat la idea que tenen de com ha de ser una oficina.  

L'altell ha passat de moda mentre s'imposen edificis amb condicions arquitectòniques molt diferents i noves localitzacions. El districte del 22@ i la plaça Europa donen cabuda a les oficines que abandonen el centre de la ciutat -el passeig de Gràcia ha perdut 70.000 metres quadrats d'oficines en cinc anys- i els llocs de treball han deixat de ser una taula, una cadira i un ordinador. La nova arquitectura laboral -potser influenciada pels referents de Sillicon Valley, Google i Amazon- ha donat pas a nous espais, que Batlle i Roig sintetitzen en el concepte: "Fusió de l'espai laboral amb la naturalesa". 

COMPORTAMENT ENERGÈTIC

¿Què busquen les empreses? Que els edificis tinguin un bon comportament energètic i les certificacions que justifiquen aquest comportament. Encara que convé que l'etiquetisme tingui efectes que les persones que ocupen aquests edificis puguin comprovar. "S'ha de produir una sostenibilitat lògica, que aquest concepte es pugui traslladar a les condicions de l'edifici. Si estem a la cara nord on no toca el sol, doncs que s'hi posi vidre, però si és la cara sud, que s'hi instal·li una protecció", comenta Batlle. "Més enllà dels segells, la gent vol que la sostenibilitat es tradueixi en coses tangibles", afegeix.

L'estructura dels edificis també ha canviat, l'altura i la disposició estructural es resolen en espais més diàfans. La cultura de l'altell ha donat origen a estances de no més de 3,05 metres d'altura. Aquesta és la mida estàndard de l'Eixample. "Ara estem fent edificis almenys de 3,84 metres al 22@. Però per als immobles d'Inditex (Massimo Dutti i Pull & Bear) estem en els 5,5 metres”, explica. De fet, s'ha imposat l'estètica de la nau industrial. Fins i tot s'anul·len els cels rasos perquè la sensació d'altura sigui més gran. "Si tens una nau de 100 metres de llarg, i l'altura del sostre és de tres metres, l'espai semblarà baixíssim", explica.

ESPAIS LLIURES

I és que la nova cultura arquitectònica imposa espais lliures, sense pilars. Implica una lleugera complexitat tècnica, però no gaire més que posar pilars cada quatre metres. Aquesta idea, destaca Batlle, alimenta un altre nou concepte: l'‘oficina praderia’: espai obert en què tothom es veu i en què es demana el màxim d'aire. Però una vegada l'espai està buidat, les empreses l'han d'omplir. "I aquí et trobes de tot. Inditex vol oficines praderia en què tothom està junt i el cap, al mig. Si són les oficines d'Arteixo, és el senyor Ortega qui està al mig, i si són les oficines de Massimo Dutti, doncs una altra persona», diu Batlle. Les instal·lacions no tenen despatxos individuals, encara que després hi ha grups de sales de reunions que supleixen la falta d'espais individuals.

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

A més, s'ha d'evitar la sensació de fàbrica, d'espai uniformat, ple de taules i cadires, com a les oficines de les pel·lícules nord-americanes dels anys 50. I es demanen entorns diferenciats per a maneres diferents de produir: treballar en grups, en una sala de reunions o en una sala per pensar individualment, etc. I això dona ales arquitectòniques. "A Gallina Blanca, els vam fer una cistella (per als ous) a l'interior per ubicar-hi la sala de reunions", explica. Pots tenir petites cabines o cèl·lules on els empleats poden anar a trucar pel mòbil en lloc de passejar-se entre els companys mentre mantenen una conversa -personal o professional- a través del telèfon.

Fins i tot es poden concebre llocs d'oci -també són espais per pensar i treballar-, una terrassa on prendre l'aire o  fins i tot futbolins i ping-pong. Amazon, que instal·la part de les seves oficines a l'edifici Luxa, construït per Batlle i Roig, ha planificat la instal·lació de billar i el ping-pong a la vuitena planta d'edifici i, a més, ha demanat una sortida a l'exterior (terrassa) que el disseny original no contemplava. Qualsevol edifici d'oficines com cal té un ampli 'office' cafeteria on es pot prendre un cafè i treballar a la vegada. "I no hi ha ni una nova construcció que no contempli un gimnàs. El seu ús s'estableix en horaris concrets, al marge de la jornada laboral, però s'ha fet imprescindible", explica Batlle.