Els afectats de les clàusules terra amb sentència en ferm no recuperaran tots els diners

Després de moltes clatellades judicials, els bancs han aconseguit apuntar-se un punt a costa d’una part minoritària però important dels afectats de les clàusules terra. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictaminar el 21 de desembre passat que les entitats han de tornar tot el que han cobrat de més als seus clients en el cas d’haver inclòs aquestes condicions en els préstecs de forma poc transparent, corregint així el Tribunal Suprem, que el 9 de maig del 2013 va fixar que només havien de reintegrar el que s’havia pagat de més des d’aquella data per no amenaçar l’estabilitat del sistema financer. 

L’alt tribunal espanyol, no obstant, ha decidit ara que la decisió del tribunal de Luxemburg no és aplicable a aquells afectats que ja tinguessin una sentència en ferm.

El Suprem ha rebutjat així una demanda d’una parella de Torremolinos (Màlaga), que va demandar el 2015 el Popular per incloure de forma poc transparent a la seva hipoteca un terra del 3,25%, que els va impedir beneficiar-se de la forta baixada dels tipus d’interès des del 2009, i un sostre del 7,5%, que mai van assolir. Els jutges els van donar la raó l’octubre passat i la sentència es va convertir en ferma el 2 de desembre perquè ni els demandants ni el banc la van recórrer.

DEMANDA

Els afectats van poder recuperar així el que havien pagat de més des del maig del 2013, però poc després Luxemburg va emetre el seu judici, amb la qual cosa al gener van presentar una altra demanda davant l’alt tribunal espanyol perquè l’entitat els tornés el que va cobrar injustament des del 2009.

Els advocats de la parella malaguenya van esgrimir un article de la Llei d’enjudiciament civil que dictamina que es podrà revisar una sentència en ferm si posteriorment s’obtenen «documents decisius dels quals no s’hagués pogut disposar per força major». No obstant, el Suprem ha dictaminat ara que la sentència del TJUE «no és un document que permeti la revisió», encara que hagi fixat una nova jurisprudència «incompatible» amb la fins llavors vigent a Espanya. 

SET SENTÈNCIES

En aquest sentit, ha ressaltat set sentències pròpies en casos similars del passat en què es va pronunciar de la mateixa manera, i ha recordat que en una resolució del febrer del 2016 sobre un assumpte de clàusules terra ja va advertir que la llavors futura sentència de Luxemburg no tindria efecte sobre els casos ja jutjats.

L’acte, elaborat pel magistrat Rafael Sarazá Jimena, argumenta que el mateix TJUE admet que «el dret comunitari no imposa la revisió de les sentències fermes quan aquesta possibilitat no està prevista a la normativa processal nacional», fins i tot encara que això «permetés solucionar una infracció». Luxemburg, afegeix, reconeix la «importància» del principi de no revisar les coses ja jutjades, «ja que garanteix tant l’estabilitat del dret i de les relacions jurídiques com la recta administració de la justícia».

COSA JUTJADA

La legislació espanyola, efectivament, no preveu que les sentències fermes siguin revisades tret del cas excepcional que sigui per una resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans. I això, subratlla l’acte, que «el legislador espanyol (el Parlament a instàncies del Govern) ha tingut ocasió recent de fer-ho». Concretament, en una llei del 2015, però l’Executiu de Mariano Rajoy va preferir incloure només aquesta excepció per, diu el jutge, preservar el «principi de la cosa jutjada, tan important per al correcte funcionament de l’Administració de Justícia en una societat democràtica».

Notícies relacionades

El Banc d’Espanya no suavitzarà la concessió de crèdit "en cap cas"

La Hisenda catalana fa aflorar 12 milions per 27 canvis ficticis de domicili

Fonts financeres, en qualsevol cas, sostenen que la resolució beneficiarà els bancs de forma limitada, ja que és aplicable només a les sentències sobre demandes individuals però no sobre les col·lectives, com les que van considerar nul·les les clàusules terra de BBVA, Abanca, Cajamar o Popular. El sector, així, podrà rebaixar poc la seva factura, que el Banc d’Espanya ha calculat en uns 4.000 milions d’euros. En tot cas, i malgrat la sentència europea i el mecanisme de mediació extrajudicial creat pel Govern, totes les entitats tret de Bankia i BMN han deixat clar que no pensen tornar els diners massivament.

L’associació de consumidors Adicae també ha ressaltat que la sentència únicament afecta una minoria d’afectats, i ha assegurat que un milió de casos estan pendents de resoldre’s, inclosos els de les desenes de milers d’adherits a les seves demandes col·lectives. També ha denunciat que diverses plataformes d’advocats, amb les quals competeix per defensar els afectats, han aprofitat l’ocasió per assegurar que els clients amb sentències individuals no poden reclamar la devolució total dels diners, però plantejar-los que poden exigir la «responsabilitat patrimonial de l’Estat i altres tesis interessades».