projeccions econòmiques

Els assalariats no guanyaran poder adquisitiu almenys fins al 2020

El Banc d'Espanya estima que la capacitat de compra baixarà aquest any i estarà plana els dos anys següents

El supervisor eleva la seva previsió de creixement del 2017 tres dècimes, fins al 2,8%, i la d'inflació, al 2,2%

3
Es llegeix en minuts
P. ALLENDESALAZAR / MADRID

El poder adquisitiu dels treballadors assalariats baixarà aquest any i registrarà un “creixement nul” els dos pròxims exercicis a  causa de l'increment de la inflació per l'encariment del petroli i l'electricitat. Així ho ha admès aquest dilluns el Banc d'Espanya, que tot i això ha insistit una vegada més en la necessitat que els sous creixin de forma moderada i que les empreses no traslladin la pujada de l'IPC als seus preus finals per evitar la pèrdua de competitivitat respecte a altres països. 

La institució ha elevat les seves previsions d'inflació. Després de caure el 0,2% l'any passat, pujarà de forma “temporal” al 2,2% el 2017 (cinc dècimes més del que esperava al desembre). En canvi, els convenis tancats al gener i el febrer incloïen una pujada salarial de l'1,2%, a penes una dècima més de l'1,1% del conjunt del 2016. La majoria dels treballadors tenen acords col·lectius tancats en anys anteriors, però en qualsevol cas les seves pujades de sous també són inferiors a la inflació: 1,4%.

El Banc d'Espanya ha explicat que dos terços dels convenis vigents aquest any van ser firmats en els dos últims exercicis i que només un terç vencerà el 2017. Per als pròxims anys, i especialment el 2018, preveu que aquests acords renovats incloguin salaris més alts per la situació actual de la inflació. Al mateix temps, aquesta es moderarà fins a l'1,4% l'any que ve i l'1,6% el 2019. Però tot i això, la renda disponible de les llars evolucionarà en línia amb els preus, i “amb això els salaris reals experimentaran un creixement nul”.

TRANSLACIÓ LIMITADA

Tot i la seva enèsima crida a la moderació, el supervisor estima que la pujada de l'IPC es traslladarà als sous només de forma “modesta”, ja que només el 20% dels treballadors tenen la seva remuneració vinculada a la inflació, pel 70% de fa deu anys. No obstant, alerta que l'economia espanyola “pot ser més procliu” que altres a repercutir l'alça dels preus en els sous. “És veritat que tenim una situació molt més pròspera que fa uns anys. Hi ha més empreses amb beneficis. Però hi segueix havent empreses en pèrdues o en situació no tan pròspera. L'evolució dels salaris ha d'anar en funció de la situació de cada empresa i de la seva competitivitat”, ha defensat el director d'economia i estadística del supervisor, Pablo Hernández de Cos.

L'argument tradicional dels que defensen les pujades salarials és que contribuirà al creixement econòmic via més consum. El Banc d'Espanya admet que la demanda interna es desaccelera “lleugerament” per la “comprensió de les rendes de les llars”. No obstant, sosté que es veu compensat en bona mesura per la creació d'ocupació, que es veuria amenaçada si els salaris pugen molt. Les persones que passen a tenir feina, ha argumentat, “consumeixen una proporció més alta d'aquella renda que les que tenen una pujada salarial” i les llars “interpreten que el xoc de la inflació és transitori, i utilitzaran el seu estalvi per mantenir el seu consum”.

MILLOR DEL QUE S'ESPERAVA

Notícies relacionades

La institució, de fet, ha elevat la seva previsió de creixement del 2017 al 2,8%, tres dècimes més del que va calcular al desembre. El Govern va estimar divendres una expansió del 2,5%, però el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ja va advertir que era un previsió conservadora i que els experts la millorarien. L'organisme també ha revisat al 2,3% i al 2,1% les seves estimacions del 2018 i el 2019, dues dècimes i una dècims més. Després de créixer el 2,9% l'any passat, l'ocupació augmentarà el 2,6% aquest exercici, i l'1,9% en els dos següents, i amb això la taxa d'atur caurà al 16,7% a finals del 2016, al 15,4% el 2018 i al 13,9% el 2019. 

La millora es deu a un creixement més elevat del previst en el primer trimestre (0,8%, una dècima més que en el quart); la pujada més gran del que s'havia calculat de l'activitat i el comerç mundials, amb el consegüent efecte en les exportacions, i el menor creixement del que s'esperava de les importacions gràcies al consum superior de productes espanyols.