La banca internacional pressiona per salvar l'estatus de la City

Les repercussions de la sortida del Regne Unit de la UE seran enormes, no només des del punt de vista econòmic, sinó també financer. Com a principal plaça europea internacional, la City de Londres perdrà més de 30.000 llocs de treball que emigraran cap a nous centres com París, Frankfurt, Amsterdam i Dublín. Per posar un exemple, el gegant Goldman Sachs ja ha anunciat que traslladarà fins a a 3.000 persones des de la City a ciutats com Nova York, Frankfurt i París. La majoria de les fonts consultades asseguren que un dels principals temes de negociació del Regne Unit amb la UE serà garantir un estatus especial a la City de Londres, on els bancs internacionals tenen les seves seus per a l’operativa europea. 

«No tinc cap dubte que Theresa May intentarà posar entre les prioritats del Regne Unit permetre que des de la City es puguin fer operacions financeres d’àmbit europeu a través de societats subsidiàries», explica un directiu que ha desenvolupat tota la seva carrera a la City de Londres en banca d’inversió i comercial. A Londres hi viuen 10 milions de persones, mentre que la ciutat de Frankfurt no arriba a les 700.000. «Els treballadors de la City no es volen moure a Alemanya i encara menys a París», expliquen aquestes fonts.

SUPERVISIÓ FINANCERA

L’impacte del brexit afectarà també les estructures de supervisió financera de la Unió i molt especialment l’Autoritat Bancària Europea (EBA), amb seu a Londres. L’EBA forma part juntament amb l’Autoritat d’Assegurances i Pensions de Jubilació (EIOPA), amb seu a Frankfurt, i l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA), ubicada a París, de les autoritats de supervisió europees. Tres organismes creats arran de la crisi del 2008 per reforçar l’estabilitat del sistema financer europeu i establir una supervisió coherent a tot el club. 

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Brussel·les vol aprofitar ara el brexit per revisar tot aquest marc regulador. «La UE necessita fer un pas més en el seu esforç per construir un mercat financer més eficient i estable equipat per afrontar els nous desafiaments», justificava fa uns dies el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis. La sortida britànica li ha donat l’excusa perfecta per replantejar-se per exemple el futur de l’EBA, que haurà d’abandonar un cop el Regne Unit deixi el club. «La decisió del Regne Unit d’abandonar la UE ofereix una oportunitat addicional per reflexionar sobre la idoneïtat de l’actual arquitectura de supervisió», assenyala el document de la consulta.

LIQUIDAR L’AUTORITAT

Brussel·les planteja la necessitat d’aclarir diverses qüestions. La primera, si mantenir l’actual model de tres agències o reformar-lo. «Amb el Regne Unit fora i el BCE que exerceix de supervisor, no té sentit la seva existència», asseguren fonts del sector bancari. Tant si desapareix com si no l’EBA –la decisió la tindrà el Consell Europeu–, de nòvios de moment no n’hi falten a una possible reubicació. Amsterdam, Madrid, Dublín, Milà i Luxemburg són algunes de les que han sonat. París i Berlín podrien aprofitar, no obstant, per guanyar terreny dividint-se el pastís.