COMISSIÓ PARLAMENTÀRIA

El Congrés buscarà els culpables polítics de la crisi financera

Tots els grups voten a favor de crear una comissió d'investigació abans del 22 d'abril

El PSOE vol que es revisi la crisi des de l'època d'Aznar, a partir de l'any 2000

undefined37389698 madrid 22 02 2017 politica  sesion de control al gobierno   170222113348

undefined37389698 madrid 22 02 2017 politica sesion de control al gobierno 170222113348 / DAVID CASTRO

3
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

Tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats van firmar ahir un acord per impulsar la creació d’una comissió d’investigació «sobre la crisi financera a Espanya i el programa d’assistència financera», una dècada després de l’esclat de la bombolla immobiliària. Segons l’acord, que han ratificat els 333 diputats presents en el ple, la comissió s’ha de crear en el termini màxim de 60 dies (abans del 22 d’abril vinent) i la durada dels seus treballs serà de sis mesos, un temps que es podria prorrogar.

    

La decisió de crear aquesta comissió d’investigació té la seva espoleta més recent en la iniciativa presentada per Podem en aquesta legislatura en què el PP no té la majoria absoluta amb què va vetar intents anteriors de crear aquesta comissió. El portaveu socialista, Antonio Hernando, va explicar que els treballs d’investigació abraçaran des de l’any 2000 fins al moment actual. El PSOE situa en el Govern d’Aznar (1996-2004) «les causes que van originar la crisi financera» a Espanya a causa de la desregulació del mercat del sòl i la posterior bombolla de crèdit i d’endeutament privat, segons va explicar el socialista Pedro Saura. No obstant, el text de l’acord només inclou una referència genèrica al període que ha de ser investigat, des de la gestació de la bombolla del crèdit immobiliari.

En paral·lel seguiran les gairebé 50 causes judicials per les quals estan sent investigats al voltant de 280 banquers. Algun dels quals, com Rodrigo Rato, per més d’una causa (targetes 'black' i sortida a borsa de Bankia). Només cinc han ingressat a la presó (l’antiga cúpula de Novacaixagalicia), mentre que altres l’han esquivat per haver rebut penes inferiors a dos anys. L’exgovernador del Banc d’Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez ha de declarar pel 'cas Bankia' el 16 de març.

    

Enfront de les actuacions judicials, la comissió parlamentària pretén centrar els seus treballs en les responsabilitats polítiques. El dictamen final de la comissió serà publicat al 'Butlletí Oficial de l’Estat' i podria ser remès al Ministeri Fiscal si s’aprecien indicis delictius.

«Sabem qui ha patit la crisi, però no qui la va causar», va dir des de la tribuna del Congrés Alberto Garzón, d’Units Podem, en al·lusió als responsables polítics que –des del seu punt de vista– van portar a la necessitat d’un rescat multimilionari del sector financer que va tenir un cost estimat de diner públic, ara com ara, de més de 60.000 euros.

    

«Anem amb cinc anys de retard», s’ha queixat el diputat de Ciutadans Toni Roldán, que ha denunciat «la politització i el saqueig» del sector financer arruïnat pel «triangle incestuós» entre caixes d’estalvis, polítics i promotors que van alimentar la bombolla immobiliària. «Ja és hora de posar llum i taquígrafs a una de les etapes més negres que ha patit aquest país», va rematar.

  

 El diputat Carlos Rojas García va expressar la disposició del grup popular «a analitzar tot el que ha passat, amb transparència» i ha carregat les crítiques sobre la gestió de Bankia durant el Govern socialista.

  

 Malgrat tot, la majoria dels diputats van expressar un cert escepticisme. Tal com funcionen aquesta mena de comissions a Espanya, no es permet un diàleg fluid entre els diputats i els compareixents que, a més a més, es poden negar a respondre, sobretot si estan implicats en una causa judicial. «Al final, això es converteix en una desfilada en què cada un farà el seu discurs», va assumir un diputat, conscient que el verdader potencial investigador de la comissió resideix en l’exhaustiva documentació que es podrà exigir als diferents organismes, part de la qual podria conservar el seu caràcter reservat per al públic.

La comissió d’investigació estarà integrada per quatre membres del grup popular; tres de cada un dels grups del PSOE, de Podem i de Ciutadans; dos del grup mixt; un del PNB i un altre d’ERC. No obstant, «en les votacions s’atendrà el criteri del vot ponderat».

Notícies relacionades

    

Entre les matèries que seran objecte d’investigació ocupa un lloc prioritari «la gestió que va originar la situació financera del grup BFA-Bankia, la seva sortida a borsa i el seu posterior rescat financer i la seva nacionalització». La comissió també vol investigar «les actuacions dels organismes de supervisió» (el Banc d’Espanya, la CNMV i comunitats autònomes) i analitzar «els problemes institucionals de governança de les caixes d’estalvi», amb una especial referència «a les actuacions que van efectuar els òrgans d’administració».