Apple acusa Brussel·les de ser "parcial i excedir les seves competències" al reclamar que torni 13.000 milions

Apple considera que la Comissió Europea excedeix les seves competències i no està complint l'obligació d'imparcialitat al reclamar al gegant de Cupertino que torni 13.000 milions d'euros en concepte d'impostos no pagats a Irlanda entre el 2003 i 2014. En el recurs interposat el passat 19 de desembre i aquesta setmana, Apple aprecia que la Comissió Europea també ha "interpretat erròniament" el dret irlandès i sol·licita que anul·li la decisió del 30 d'agost sobre les ajudes públiques il·legals concedides per Irlanda a la firma tecnològica.

En el document, compost per 14 al·legacions, la companyia fundada per Steve Jobs acusa Brussel·les d'haver "excedit les seves competències" a l'intentar modificar el règim irlandès sobre l'Impost de Societats i afirma que la manera de procedir no va ser "diligent i imparcial". A més, Apple indica que l'Executiu comunitari "va vulnerar els principis de seguretat jurídica i de no retroactivitat" a l'ordenar la recuperació de la presumpta ajuda per part de les autoritats irlandeses.

El 30 d'agost, la Comissió Europea va concloure que Irlanda va concedir avantatges fiscals il·legals a la multinacional dirigida per Tim Cook que li van permetre pagar "substancialment menys" impostos que altres empreses, un tracte "selectiu" segons Brussel·les que va atorgar un "avantatge significatiu" a la companyia de la poma. Per aquest motiu, Brussel·les va exigir a Irlanda que recuperi un total de 13.000 milions d'euros més interessos, que corresponen al període comprès entre el 2003 i el 2014.

DEFENSA QUE NO GENERA AQUESTS BENEFICIS A IRLANDA

El gegant tecnològic al·lega que la Comissió va incórrer en "errors fonamentals" al no reconèixer que les activitats que generaven beneficis d'Apple Sales International i Apple Operations Europe -en particular el desenvolupament i la comercialització de propietat intel·lectual- "eren controlades i gestionades als Estats Units", malgrat que estiguin domiciliades a Irlanda.

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

Per tant, Apple defensa que els beneficis generats per aquesta activitat s'havien de tributar al país nord-americà i no a l'europeu. En aquest sentit, critica que la Comissió prengués en consideració "només les actes de les reunions dels consells d'administració" i acusa Brussel·les d'"ignorar totes les altres proves relatives a les activitats". Així, precisa que les sucursals irlandeses "realitzaven exclusivament funcions de rutina i no participaven en el desenvolupament i la comercialització dels drets de propietat intel·lectual d'Apple", que segons la companyia eren els que generaven beneficis.

A més, assenyala que basant-se en "les presumpcions de la Comissió són contràries a la càrrega de la prova, a les directrius de l'OCDE i als dictàmens unànimes dels experts", les conclusions de Brussel·les són "contradictòries".