La renovació del regulador bancari

La Generalitat pacta amb el Banc d'Espanya mantenir la quota catalana

Puigdemont enviarà la seva proposta de conseller català al Governador de la institució que serà ratificada per Guindos

3
Es llegeix en minuts
Olga Grau
Olga Grau

Cap d'Economia

ver +

El consell de govern del Banc d’Espanya és nomenat pel Govern espanyol a proposta del governador de l’entitat. Històricament i malgrat que no hi ha una regla escrita, tant el PP com el PSOE han tingut influència en el nomenament d’una gran part del poderós consell del regulador. Però a més a més sempre hi ha hagut, fins ara, una quota catalana. Dels sis llocs del consell, un l’ocupa el catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat Pompeu Fabra Guillem Lópéz Casasnovas el mandat del qual (2005-2017) expira el mes de març vinent després de 12 anys a la institució. 

Abans d’ell, va ser conseller per quota catalana Joaquim Muns (1994-2004) i abans d’ell, Eugeni Domingo Solans (1994-1998), Alfred Pastor (1990-1993), Josep Lluís Sureda (1985-1994) i Joan Sardà Dexeus (1980-1984). La presència catalana al Banc d’Espanya també mantenia una correlació amb el pes del sector financer català a Espanya abans de l’esclat de la crisi del sector bancari i la seva posterior reestructuració: 10 caixes d’estalvis (la comunitat amb més caixes), entre les quals hi ha La Caixa, i el Banc Sabadell. Ara la presència es limita a dos actors només, però més potents després de les absorcions d’entitats amb problemes, i internacionalitzats: CaixaBank i el Sabadell.

  

 MANTENIR LA PRESÈNCIA

Malgrat l’actual conjuntura política, en què el Govern de la Generalitat preveu un  escenari d’independència en pocs mesos, des de l’Executiu català s’ha volgut mantenir la tradició que hi hagi una quota catalana i s’ha batallat per això. 

    

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, té a sobre de la taula tres noms d’acadèmics de reconegut prestigi per incorporar-se al consell de la institució supervisora, la identitat dels quals no ha transcendit. El president enviarà els pròxims dies la seva proposta al governador del Banc d’Espanya, Luís María Linde, que al seu torn la farà arribar al ministre d’Economia, Luis de Guindos, que és qui ha de donar el vistiplau final al nomenament. 

  

El Banc d’Espanya i l’executiu de la Generalitat han pactat així que es respecti la representació catalana en una institució que és la supervisora del sistema financer espanyol en representació del Banc Central Europeu (BCE).

    

Puigdemont i Luis María Linde van tenir l’oportunitat d’abordar aquesta qüestió en el dinar que van mantenir el 29 de novembre passat a Barcelona.

  

 La posició del governador respecte a un eventual procés de separació és coneguda. La línia de força del primer executiu del Banc d’Espanya ha sigut sempre que una eventual separació de Catalunya perjudica tothom. I fins i tot ha advertit que les entitats financeres catalanes tindrien difícil accés a les polítiques del BCE. 

    

Des del Govern no es coincideix en aquesta visió i fonts de la Generalitat destaquen que en un escenari d’independència, es buscaria una fórmula alternativa perquè les entitats financeres catalanes no quedessin fora de la supervisió del BCE.

  

 El Banc d’Espanya, que ara mateix no està passant per un bon moment de prestigi institucional després de la imputació de l’exgovernador Miguel Ángel Fernández Ordóñez, té competències sobre tot el sistema, incloses les dues institucions financeres amb seu a Catalunya. 

    

Amb la incògnita de què passaria en un escenari d’independència, des de la Generalitat sostenen que «mentre hi hagi entitats financeres catalanes que s’han de supervisar o institucions com l’Institut Català de Finances (ICF) que necessiten fitxa bancària del Banc d’Espanya per actuar, la Generalitat mantindrà la seva quota de representació i de poder en el regulador», una cosa que no veuen incompatible amb el procés de desconnexió. 

Notícies relacionades

  

 Fonts de la Conselleria d’Economia sostenen que no és comparable aquest procés amb altres episodis com la negativa de Puigdemont a participar en les reunions de presidents autonòmics o el rebuig del Govern a participar en el nou model de finançament autonòmic. La posició de la banca és ben coneguda. Sobretot després que el 2015 tots els bancs de l’Associació Espanyola de la Banca (AEB) emetessin un demolidor comunicat conjunt en contra de la secessió. Aquest mateix gener, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, va assegurar que no descarta el trasllat de la seu del banc si la independència suposa un risc.