Sort que tenim jutges amb hipoteques

2
Es llegeix en minuts
Salvador Sabrià
Salvador Sabrià

Periodista

ver +

No hi ha setmana en què no hi hagi una notícia o altra relacionada amb problemes legals amb les hipoteques, abusos amb clàusules terra, de venciment anticipat, de falta de transparència a l’hora de concretar els interessos ordinaris que es cobraran pel préstec (inclosos els de demora)… La llista creix cada cop que els tribunals europeus es pronuncien sobre qüestions prejudicials que els plantegen els jutges d’aquí respecte a la legislació hipotecària espanyola i el seu encaix en les directives europees, de més rang legal.

Tenim la sort que molts jutges, i el seu entorn, com la majoria dels ciutadans, tenen hipoteques i alguns d’ells, a més a més, el valor i la voluntat d’aclarir dubtes sobre una normativa que cada dia que passa es demostra menys respectuosa amb els drets dels consumidors. Va obrir la veda, de fet, el jutge de Barcelona José María Fernández Seijo, a l’instar una qüestió prejudicial davant la possible col·lisió entre una condició contractual d’una hipoteca que es va utilitzar per instar un desnonament i la directiva de 1993 sobre clàusules abusives, conegut com el cas Aziz. Aquella sentència del Tribunal de Justícia de la UE va obrir els ulls a molts jutges davant la claredat de la citada directiva i ha sigut la base de la majoria de les demandes contra la banca per clàusules abusives.

Notícies relacionades

Ara sembla molt clar que les entitats financeres van abusar en molts casos de la bona fe dels seus clients. Però, en realitat, el que van fer va ser aplicar una legislació que pràcticament ningú havia qüestionat fins fa pocs anys. Davant tants revessos judicials, el Govern s’ha plantejat fer una reforma a fons de la llei hipotecària. Més val tard que mai, però en aquest cas arriba realment amb molt retard i amb un cost molt elevat per a la societat en el seu conjunt. Primer, per als hipotecats que van ser desnonats d’acord amb l’aplicació d’unes clàusules que ara resulta que eren il·legals. Després, per als mateixos bancs, que hauran de tornar el que van cobrar de més per uns contractes que en el seu moment semblaven legals, amb el consegüent cost per a la seva reputació i per a les seves arques. I també per a l’erari, perquè per resoldre tota aquesta marea de litigis serà necessari fins i tot reforçar els jutjats.

Amb l’embolic de les hipoteques, als polítics responsables d’aquest abús legal, ja sigui per fer malament les lleis en el seu moment o per no canviar les que no s’ajusten al dret europeu, o fins i tot, com ha passat aquí, per fer canvis exigits per les autoritats de la UE i veure’s obligats a rectificar de nou per protegir poc el client, a aquests polítics se’ls hauria d’exigir que purguessin la seva part de culpa i que es dediquessin a una altra cosa.