La justícia europea torna a la càrrega amb les clàusules abusives de la banca

No ha passat ni un mes des que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es va pronunciar en contra de la banca espanyola en relació amb les clàusules terra, quan avui mateix haurà de donar a conèixer una nova decisió per les clàusules abusives de les hipoteques. El tribunal de Luxemburg ha de dictaminar si la clàusula de venciment anticipat és abusiva, després que un jutge espanyol hagi elevat a la jurisprudència comunitària el tema.

El titular del Jutjat de Primera Instància número 1 de Fuenlabrada, Jesús Miguel Alemany Eguidazu, va presentar l’any passat una qüestió prejudicial al tribunal europeu per determinar si hi havia abús en la clàusula de venciment anticipat. Una disposició que inclouen gran nombre d’hipoteques i que bàsicament estableix donar per vençuda la totalitat del deute o préstec, amb anterioritat al termini acordat per a la seva devolució, en el moment en què el deutor deixa de pagar part del capital o dels interessos del préstec. És a dir, si es deixa de pagar una quota de la hipoteca, el banc pot reclamar tot el préstec i instar l’execució hipotecària.

L’acció judicial es basa en una directiva europea de 1993, que legisla sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors, a la qual han fet cas omís els diferents governs espanyols des de l’època i a la qual han recorregut jutges espanyols per determinar la validesa de determinades clàusules en els contractes bancaris.

‘CAS AZIZ’

El TJUE  ja es va pronunciar el 2015 sobre aquest tema, en l’anomenat cas Aziz (un obrer marroquí expulsat de casa seva a Martorell fa uns anys), i va crear un precedent al declarar contrària al dret de la Unió Europeu la norma espanyola que impedeix al jutge suspendre una execució hipotecària en marxa quan ha de conèixer si hi ha clàusula abusiva. Va assenyalar que «els jutges nacionals estan obligats únicament a deixar sense aplicació la clàusula contractual abusiva, amb la finalitat que aquesta no produeixi efectes vinculants per al consumidor, sense estar facultats per modificar-ne el contingut».

Però el Tribunal Suprem, el desembre del 2015, va precisar i va moderar la declaració d’abús de la clàusula de venciment anticipat, en el sentit que no serà nul·la si hi ha un incompliment flagrant per part del deutor consumidor. És a dir, es pronuncia en contra del que expressament va prohibir el TJUE. Una situació a la qual ha de donar resposta ara el tribunal europeu a petició del jutge de Fuenlabrada.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

La justícia europea, fins ara, ha sigut menys permissiva amb les pràctiques bancàries que l’espanyola, com ja ha passat amb la llei hipotecària que va haver de ser revisada arran d’una demanda presentada pel jutge José María Seijo mitjançant la qual es va declarar abusiva i il·legal la normativa que regulava els desnonaments. Més recentment, ha passat el mateix amb les clàusules terra.

DESPESES DE CONSTITUCIÓ

En l’únic cas en què el Suprem espanyol ha resultat menys tebi amb els bancs ha sigut el de les despeses de constitució d’hipoteca. El 23 de desembre del 2015 va resoldre una acció col·lectiva iniciada per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) en la qual va declarar nul·les diverses clàusules incloses en diversos contractes de préstec hipotecari utilitzats pel BBVA i el Banco Popular. En el plet es discutien clàusules de diferent naturalesa, entre elles la de despeses de constitució del BBVA, i encara que aquesta no era la qüestió principal del plet, el tribunal va acabar resolent que les despeses de constitució han de ser compartides i no aplicades amb exclusivitat al prenedor del préstec, com ha passat fins ara.