Els plans econòmics de Trump sedueixen els mercats dels EUA

La victòria de Donald Trump estava cridada a ser una cosa semblant a una catàstrofe per a les borses. O això es pressuposava. En les jornades prèvies a les eleccions, els analistes de grans bancs multinacionals van advertir que un triomf inesperat del magnat desencadenaria una espiral de vendes i el fons de capital risc més gran del món, Bridgewater Associates, va arribar a predir que l’índex Dow Jones perdria prop de 2.000 punts. Però també ells es van equivocar. La confusió va durar només unes hores. Des del 9 de novembre, els parquets nord-americans viuen esperonats per un optimisme que ha portat els índexs Dow Jones i Standard and Poor’s a arribar a màxims històrics.

    «Les accions han pujat i els bons del Tresor han baixat, mentre el dòlar s’apreciava. Els ha anat millor a les companyies orientades principalment al mercat nord-americà que a les més exposades internacionalment», diu Ben Branch, professor de Finances de la Universitat de Massachusetts-Amherst, com a resum del que ha passat des que el republicà va guanyar les eleccions. «Darrere d’aquest optimisme subjau l’expectativa que les polítiques de Trump acceleraran el creixement», afegeix en una entrevista.

REBAIXES D’IMPOSTOS

El magnat ha promès doblar el pas actual per créixer al voltant del 4% anual. Pretén fer-ho a base de rebaixes d’impostos, que en el cas de les empreses passarien del 35% al 15%, i a l’augment de la despesa pública. Per renovar les infraestructures, proposa una inversió publicoprivada de 1.000 milions de dòlars. I vol a més incrementar Defensa, malgrat que els Estats Units gasten més en matèria militar que els set països junts que el segueixen a la llista. A aquest programa d’estímul, s’hi haurien d’afegir les seves intencions desreguladores per a la banca, el medi ambient o el mercat laboral.

    «Crec que les regulacions dels últims vuit anys han frenat el creixement», diu l’expresident de la Reserva Federal de San Luis Bill Poole, que va ser durant una dècada membre de l’òrgan executiu de la Fed. «Sembla clar que si es redueixen les regulacions mediambientals, es construiran els oleoductes Keystone XL i Dakota Access o la terminal de gas natural a Oregon, que de moment estan paralitzats. Això ajudarà a fer que segueixi creixent la producció de petroli i gas, així com les exportacions d’hidrocarburs».

    Encara que ningú sap si Trump podrà posar en pràctica els seus plans, compta a favor seu amb un Congrés de majoria republicana en les dues cambres i un gabinet construït a mida per tirar endavant les seves propostes, una barreja de receptes neoliberals i keynesianes. Però Poole no té tan clar que l’eufòria en els mercats hagi de continuar. «Tenint en compte com fluctuen els mercats, no seria estrany que en dues setmanes hagi desaparegut i llavors ens preguntarem què se’n va fer d’aquella breu bonança», diu l’antic governador de la Reserva Federal.

AMENACES SOTERRADES

Molts experts creuen que, de moment, els inversors estan descomptant els aspectes més pertorbadors del programa econòmic de Trump, com la seva agenda comercial proteccionista o els seus plans per deportar milions d’immigrants indocumentats que nodreixen actualment el mercat laboral. «El proteccionisme perjudicaria el creixement perquè el lliure comerç és un dels elements que l’indueix i perquè possiblement generaria represàlies d’altres països», assegura Poole. En una guerra comercial amb la Xina, la indústria agrícola nord-americana seria segons el seu parer una de les més perjudicades.

    Trump està enviant altres senyals preocupants per als partidaris de l’ortodòxia del lliure mercat, la ideologia predominant als EUA, particularment al Partit Republicà. Des que va guanyar les eleccions ha interferit personalment en les decisions d’algunes empreses. El cas més conegut és el de Carrier, una empresa de sistemes de refrigeració d’Indiana. Després de criticar-la freqüentment durant la campanya, el magnat va negociar amb la companyia perquè fes marxa enrere en els seus plans per traslladar-se a Mèxic. A canvi de 7.000 milions en rebaixes fiscals a càrrec dels contribuents d’Indiana, Trump va aconseguir que acceptar mantenir a l’estat prop de 700 llocs de treball dels 2.100 que pretenia deslocalitzar.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

    «Això és un gran exemple del que anomenem capitalisme d’amiguets, és a dir, donar a certs individus, empreses o interessos especials beneficis que es neguen a la resta», afirma Poole, un «llibertari» en la tradició de Milton Friedman i Friedrich von Hayek, dos dels pares del neoliberalisme. La setmana passada es va anunciar que una altra empresa d’Indiana se n’anirà a Mèxic i acomiadarà els seus 300 empleats. L’únic que ha fet Trump en aquest cas ha sigut queixar-se a Twitter.

    Ningú sap quant temps durarà l’efecte Trump en els mercats, però de moment el perfil dels nomenaments del seu gabinet i els seus plans econòmics han impulsat certs sectors. La indústria militar, les petroleres, les constructores i els bancs són els primers guanyadors. No són res més que una presumpció perquè la seva presidència encara no ha començat.