ENTREVISTA

Guindos: "Els riscos per a l'euro procedeixen de l'auge dels populismes"

"Si no haguéssim estat en l'euro els efectes de la crisi haurien sigut encara més devastadors", afirma el ministre d'Economia

"Els últims vuit anys han sigut una verdadera prova de foc per a la moneda única"

 

  / JOSÉ LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
ROSA MARÍA SÁNCHEZ / MADRID

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, considera que 15 anys després de la seva posada en circulació, l’euro es troba «en un moment de maduresa» i que els seus principals riscos provenen «de l’auge dels nacionalismes o populismes» en alguns països d’Europa. Amb ocasió del 15è aniversari de l’euro, Guindos ha accedit a contestar un qüestionari per escrit per a EL PERIÓDICO en què resumeix el seu diagnòstic sobre el moment actual de la moneda única.

–¿En portes del 2017, en quin moment diria que se situa el projecte polític de l’euro? 

–L’euro com a moneda comuna europea es troba en un moment de maduresa en què cal fer passos endavant per reforçar la seva arquitectura. Crec que és important fer un salt endavant en tot el que és relatiu a la mutualització de riscos, en un marc de responsabilitat per evitar abusos. L’any es presenta amb incerteses en el terreny polític derivades del calendari electoral en països com França i Alemanya, l’auge de moviments antieuropeistes i el brexit. El Govern aposta per més Europa i per un euro fort com a garanties d’estabilitat i progrés.

–¿Quinze anys són prou per donar per consolidat el projecte?

–Mai és prou quan es tracta de projectes tan ambiciosos com el fet de tenir una moneda comuna, compartir normes i cedir sobirania. Ho hem vist en la recent crisi financera internacional, on tots hem après dels errors i hem vist les erradades d’estructura. Al final és una qüestió de voluntat política. Estic convençut que es faran passos en ferm perquè hi hagi més unió econòmica, fiscal, financera i política.

–¿Quins són els principals riscos per al projecte?

–Els riscos vénen de l’auge dels nacionalismes o populismes que estem veient en alguns països d’Europa. Afortunadament, no a Espanya, on aquest tipus de moviments antisistema són molt marginals. Els espanyols apreciem molt el que significa la pertinença a Europa en termes de valors democràtics i benestar. El gran problema és que, en la mesura que creixin els corrents contraris, l’europeisme es pot quedar a mig camí en els avanços necessaris per reforçar la seva arquitectura i els instruments de què disposa.

–¿I les seves fortaleses? 

–L’euro és el principal vehicle de cohesió que tenim els europeus, per això insisteixo en la importància d’avançar cap a més integració. Si mirem enrere, diria que aquest és el principal èxit de l’euro, ja que ha suposat compartir sobirania. Clarament és la política monetària, cosa que ens ha garantit la supervivència de l’euro malgrat que hem afrontat una crisi econòmica, financera i fiscal sense precedents. Ens hem donat normes comunes en la política fiscal que hem de perfeccionar. I hem dissenyat una unió bancària per protegir el contribuent de futures crisis i que ara està en procés de construcció. L’euro ha canviat, a més a més, la vida diària dels europeus i les empreses perquè ha facilitat la lliure circulació de persones, cultura, educació, mercaderies i serveis.

–¿Des del punt de vista dels ciutadans, com creu que ha evolucionat la percepció de l’euro en aquests anys?

–Els últims vuit anys han sigut una verdadera prova de foc per a l’euro. Els rescats que han necessitat tres països –Grècia, Irlanda i Portugal– han posat a prova les institucions europees. Els resultats són desiguals, però es pot afirmar que ni en el cas més difícil amb què encara ens trobem, com és el de Grècia, els seus ciutadans rebutgen la moneda europea. El suport és general entre els ciutadans europeus que habiten en cadascun dels països de l’euro.

Notícies relacionades

–Existeix certa sensació que en aquest temps els preus han pujat més que no pas els sous ¿es podria arribar a la conclusió que l’euro ha empobrit la societat?  

–Les dades no corroboren aquesta afirmació. L’Enquesta Trimestral de Costos Laborals que elabora l’INE assenyala que el cost salarial per treballador i mes s’ha comportat de manera molt semblant a l’evolució dels preus des del llançament de l’euro. La recessió en el cas concret d’Espanya ha tingut altres causes, com la situació del sistema financer derivada de l’existència d’una bombolla immobiliària i de crèdit. Segurament si no haguéssim estat en l’euro els efectes haurien sigut més devastadors i si no s’haguessin fet les reformes (laboral i financera) no estaríem avui en portes de recuperar els nivells de renda que teníem previs a la recessió de 2008.