Els sindicats, entre el carrer i el pacte

Després d’un any d’interinitat política, els sindicats Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT) han comprovat que la formació d’un Govern no els garanteix que hi hagi diàleg social. I en absència d’una majoria parlamentària clara han activat la mobilització social que combinaran amb la negociació, però que pujarà d’intensitat en funció de si s’aconsegueixen o no acords.

PRESSIÓ ALS POLÍTICS

Canviar les prioritats de la despesa

L’elaboració dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2017 és un moment que les centrals sindicals volen aprofitar per pressionar l’Executiu de Mariano Rajoy a canviar l’estat de les coses. No és fàcil davant el límit del sostre de despesa pactada recentment amb el PSOE, però CCOO i UGT busquen aliats al Congrés dels Diputats per anul·lar o canviar les mesures de retallades que es van prendre en l’anterior legislatura i modificar les prioritats de despesa per a l’any que ve. Per a les mobilitzacions ja han tingut el suport del PSOE i de Podem. Les dues forces són les encarregades de tramitar en l’àmbit parlamentari les propostes que recullen les reivindicacions sindicals.

LA REFORMA LABORAL

Derogar el símbol 

de les retallades

La idea que ocupa l’eix de l’estratègia sindical és la derogació de la reforma laboral, origen d’una situació del mercat laboral en què primen la temporalitat, els salaris baixos, la facilitat per a l’acomiadament, la retallada de la negociació col·lectiva i que, a més, és símbol d’un lustre llarg de retallades socials. Les correccions que fan les sentències judicials no són suficients per llimar els perjudicis de la llei.

    El Congrés ja ha donat el primer toc al Govern a l’aconseguir una àmplia majoria per demanar la seva derogació, que ara es repetirà en aspectes concrets de la llei. La pròxima cita serà demà, quan es voti la proposició de llei socialista per garantir la igualtat de drets dels subcontractats. En seguiran altres sobre negociació col·lectiva, contractació parcial, garantia juvenil i polítiques actives d’ocupació. El PSOE demanarà que es constitueixi una subcomissió al Congrés per elaborar un nou Estatut dels Treballadors que reordeni les normes laborals.

PENSIONS 

Atenció a la unitat 

del sistema

L’ús reiterat del Fons de Reserva per part del Govern fins a la seva pràctica desaparició (l’any que ve) ha fet saltar les alarmes. El temor de les centrals, especialment de la UGT, és que s’esqueixin les pensions de viudetat i orfandat de la resta de les prestacions de la Seguretat Social i s’obri la porta a trencar la unitat del sistema.

    L’inici del debat en la comissió del Pacte de Toledo permet negociar els canvis, però la primera proposta sindical és que amb una nova reforma fiscal s’aportarien els fons necessaris. Al mateix temps es reclama que les pensions pugin més del mínim del 0,25% previst pel Govern i arribin a un increment de l’1,2%.

    Una altra prioritat és la reforma de la llei aprovada sense consens pel Partit Popular en la darrera legislatura, especialment per suprimir el denominat factor de sostenibilitat, l’entrada en vigor del qual el 2019 suposarà una reducció notable de la quantia de la pensió. Els sindicats aposten per recuperar la jubilació anticipada i promoure la jubilació parcial als 60 anys amb un contracte de relleu que permeti aportar nous cotitzants sense augmentar la despesa. A més a més, rebutgen simultaniejar la pensió i una plaça laboral perquè això impedeix la renovació del mercat de treball mitjançant noves contractacions.

OCUPACIÓ I SALARIS

Menys temporalitat 

i més renda mínima

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

La creació de llocs de treball amb salaris dignes és una de les principals reclamacions davant la realitat que tenir feina no garanteix la sortida de la pobresa. Encara que aquest any l’ocupació creixi al voltant del mig milió de llocs de treball, la temporalitat arriba al 26% dels treballadors. El 60% dels contractes firmats en els 11 primers mesos de l’any són temporals i un de cada quatre dura menys de set dies. La cobertura als aturats ha baixat 10 punts des de l’inici de la crisi i ara tan sols arriba a poc més de dos milions dels gairebé quatre milions de desocupats. 

    Per a l’any que ve, les centrals demanen fins al 3% d’increment salarial. Per considerar que és el percentatge adequat es pren com a referència la puixança de la recuperació econòmica, el creixement dels beneficis empresarials i les previsions d’inflació que avancen importants pujades del cost de la vida. Qualifiquen d’insuficient la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2017 (quedarà en 707,60 euros), reclamen que arribi a 800 euros al final de la legislatura i que s’estableixi per llei que la seva quantia sigui del 60% del salari mitjà net i es garanteixi el seu poder adquisitiu.