Pujada de tipus d'interès a la vista

El Tresor espanyol va sortir ahir al mercat a la recerca de més de 3.800 milions i es va trobar que va haver de pagar fins al 22% més pels bons a 10 anys respecte de l’última emissió; el preu dels bons a cinc anys s’ha multiplicat per 2,3 i les lletres a tres anys han deixat de col·locar-se a tipus d’interès negatiu. Aquests increments tan espectaculars del cost del deute podrien ser alarmants per inassumibles si no fos perquè el punt de partida era summament baix. Malgrat tot, el bo a 10 anys es va col·locar ahir a l’1,51%, i el bo a cinc anys, al 0,42%. Per les lletres a tres anys es va pagar el 0,001%.

L’evolució disparada dels tipus d’interès del deute públic a Espanya només és un reflex del fenomen accelerat que s’ha desencadenat a tot el món després de la victòria del Donald Trump als EUA. La tendència és preocupant per a l’economia espanyola, altament endeutada, on el deute públic es va tornar a situar al setembre en el 100% del PIB.

POLÍTICA FISCAL EXPANSIVA

Luis de Guindos interpretava així dimecres el «repunt significatiu» dels tipus d’interès a Espanya: «Deriva de la potencial política fiscal que aplicarà la nova Administració americana, que implica reduccions agressives d’impostos i increments de la despesa pública». Aquests són els ingredients «d’una política fiscal expansiva en el sentit més tradicional», segons el ministre d’Economia.

El banc Societé Generale preveu que amb aquesta política fiscal el dèficit públic als EUA pot superar el 10% del PIB. Més dèficit es relaciona amb més inflació i amb tipus d’interès més alts per combatre-la.  

Ara es percep que l’elevació dels tipus d’interès a tot el món està molt a prop, si bé els experts creuen que el seu trasllat a les hipoteques (a Espanya, a través de l’euríbor) serà més lent. Almenys, mentre el Banc Central Europeu (BCE) mantingui en mínims històrics el preu del diner; i el seu president, Mario Draghi, insisteix que això serà «per un període prolongat de temps», que s’acostuma a xifrar en un mínim de dos anys.

MÉS INFLACIÓ

La reacció de la borsa a la victòria de Trump va ser una sorpresa, ja que no es va produir la debacle que es pronosticava. «La reacció negativa al resultat electoral, no obstant, s’ha concentrat en el deute públic», explica José Ramón Díez Guijarro, del Servei d’Estudis de Bankia. A més a més, es considera que el proteccionisme comercial més gran (amb més aranzels a les importacions) també contribuirà a una inflació més alta. Tot això es podria traduir en una política monetària més restrictiva (de tipus d’interès més alts).

Tampoc s’han d’oblidar les crítiques de Trump als baixos tipus d’interès de la Reserva Federal dels EUA (Fed) –perquè estimulen la demanda a costa de debilitar el dòlar i el negoci bancari– i la disposició del líder republicà a intentar intervenir en les decisions de la Fed. «S’ha produït una revisió a l’alça de les perspectives dels tipus d’interès, en especial a partir del febrer del 2018, quan es produirà la sortida de Janet Yellen de la Fed», apunta Díez Guijarro.

Des de les eleccions nord-americanes (dia 8), el bo dels EUA s’ha disparat de l’1,88% a l’entorn del 2,44%. L’alemany ho ha fet des del 0,18% fins al 0,30% i l’espanyol, de l’1,25% al voltant de l’1,60%, mentre que la prima de risc (diferència entre el bo alemany i l’espanyol) s’ha situat en 132 punts bàsics (després d’haver estat per sota del 100%). Al Japó, el banc central s’ha llançat a comprar bons sense límit per frenar el repunt dels interessos.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

«En realitat, la tendència a l’alça dels tipus d’interès ja venia des d’abans de l’estiu, però l’elecció de Trump ha accelerat el procés», explica Víctor Echevarría, d’Analistes Financers Internacionals (AFI). El «caldo de cultiu» existia per l’expectativa d’un canvi en la política fiscal (més despesa en inversió) a tot el món. «La Comissió Europea ja està demanant a l’eurozona un estímul fiscal de 50.000 milions d’euros en forma d’inversió», apunta Echevarría.

L’euríbor a un any (referència per al preu de les hipoteques) seguirà el seu propi camí, més pendent del preu oficial del diner del BCE (ara en el 0%) que de l’evolució dels tipus a llarg termini que defineixen els bons a 10 anys. «Els tipus a curt termini no han repuntat», observa Echevarría. «En el cas de l’euríbor l’impacte encara està lluny».