Els arquitectes catalans no fan més de dos projectes a l'any

Hi va haver una època a Catalunya en què l’activitat dels arquitectes era elevada i ben remunerada. De mitjana es feien uns 20 projectes a l’any i els ingressos estaven en la mitjana europea, per sobre dels 30.000 euros a l’any. Aquesta situació, que es va sostenir al llarg de 20 anys des del 1980, va canviar el 2006, preludi de la crisi del sector. Llavors es va imposar un entorn nou i molt menys favorable: la mitjana de projectes a l’any ha caigut a 1,1, mentre que els ingressos per al 75% de la professió se situen per sota dels 30.000 euros a l’any. I per a un terç dels arquitectes, aquests ingressos estan per sota dels 20.000 euros a l’any. És a dir, arquitectes sense cartera i no gaire ben remunerats ha sigut el resultat.

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha realitzat una enquesta entre la professió a Catalunya, Els arquitectes. Situació, oportunitats i perspectives, amb què es pretén obtenir una foto de la professió després de nou anys de crisi i definir l’enfocament que requereix una reconducció de la situació, segons va manifestar ahir Lluís Comerón, degà del col·legi. «Estem davant un tercer canvi d’època per al sector i ens hem d’adaptar a aquests nous temps», va comentar en una trobada amb periodistes i posteriorment en la presentació de l’enquesta als arquitectes.

Per compte propi

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

L’enquesta inclou una mostra de 1.710 professionals, dels quals 1.261 són col·legiats, i 354, no. Destaca que en aquests moments és un col·lectiu rejovenit: més del 50% dels professionals no superen els 50 anys i un 34% està per sota dels 40. La majoria d’arquitectes són homes (un 62%), encara que entre les noves generacions comencen a tenir una presència més gran les dones. En la formació és on el col·lectiu femení és clarament més nombrós. «I això fa suposar que en el futur, el pes de la dona serà més gran», ha explicat el degà. 

Homes o dones, el 70% dels arquitectes treballen pel seu compte. Són autònoms i porten a terme la seva activitat en un despatx privat, que en la majoria d’ocasions compta amb una o dues persones. L’enquesta destaca la baixa presència d’aquest col·lectiu a l’Administració pública, particularment als ajuntaments i en l’àmbit autonòmic, on treballa escassament el 12% de la professió. Indústria, universitat, promotores, constructores i consultories no arriben a sumar més del 10% dels arquitectes actius. Per a Comerón, aquesta circumstància determina en quins subsectors «es troben les principals oportunitats de progressar professionalment». La baixa activitat a la qual ha induït la crisi ha provocat que els arquitectes hagin de «buscar-se la vida» fora d’Espanya en algun moment.