Wall Street viu el seu període d'incertesa més gran des del 1980

Si alguna cosa atemoreix els inversors és la incertesa. I les eleccions dels EUA de dimarts que ve, amb la disputada pugna entre la demòcrata Hillary Clinton, representant de l''stablishment'; i Donald Trump, que, encara que 'outsider', és el candidat republicà, malgrat que molts destacats polítics de la formació li han anat retirant el seu suport a mesura que es coneixen detalls sobre la seva vida, configuren el panorama idoni per als temors dels diners.

I és que Clinton encarna la continuïtat i les polítiques econòmiques conegudes o pressuposades. En canvi, Trump representa el desconegut, per les seves propostes vagues, genèriques i, en molts casos, radicals. I això genera inquietud entre els analistes i inversors. Per això Wall Street, la capital del capitalisme global, ha viscut el pitjor període de jornades negatives en els últims 36 anys, des del 1980, en la segona gran crisi del petroli, després de la del 1973.

El cert és que fa poques setmanes es donava per descomptat que Clinton seria la guanyadora. Però els últims esdeveniments, com l'anunci per part del FBI que reobria la investigació sobre l'ús de correus privatsFBIcorreus privats per part de la candidata demòcrata, han disparat totes les alarmes i han equilibrat una mica més la contesa.

ANTECEDENT DEL 'BREXIT'

En el record més pròxim hi ha el 'brexit'. Els mercats van apostar en la vigília del referèndum pel 'no' i va acabar guanyant el 'sí' ¿Resultat? L'ensorrament a curt termini de la borsa i de la lliura esterlina. Els inversors sempre responen amb hiperreaccions, tant quan hi ha una allau de vendes (pànic) com de compres (eufòria).  

En aquest context, l'índex industrial S&P 500, un de les millors referències sobre l'evolució de la borsa als EUA, va tancar divendres en números vermells (-0,17%), de manera que suma nou jornades consecutives en negatiu, la pitjor ratxa en 36 anys. El Dow Jones, per la seva banda, que seria l'equivalent a l'Ibex-35 perquè engloba els principals valors industrials de la Borsa de Nova York, també va tancar en pèrdues (-0,24%) i ja suma set sessions en negatiu.

En tot cas, no és que les pèrdues siguin les més grans de la història ni que sigui un període molt prolongat, però sí el pas de temps en què més sessions consecutives han acabat en números vermells. La veritat és que les eleccions eclipsen qualsevol altra variable i els inversors miren més cap a les enquestes sobre els comicis que cap a les dades i les xifres econòmiques.

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

Després del comunicat sobre política monetària emès dimecres per la Reserva Federal (Fed), el consens majoritari dels analistes anticipa en un 71% que el Banc Central americà elevarà els tipus d'interès al desembre des de l'actual 0,25%-0,50% fins al 0,50%-0,75%. Això no serà així, de totes maneres, si Donald Trump guanya les eleccions. Per això hi ha nerviosisme i temor.

I l''efecte Trump' no afecta només Wall Street, que habitualment marca la pauta de la resta de mercats mundials. La borsa espanyola també ha acabat la setmana amb una retallada pròxima a l'1%, en línia amb les altres borses europees, al créixer la cautela de cara a les eleccions nord-americanes de la setmana que ve. En el conjunt de sessions des de dilluns ha reculat més del 4%, la pitjor setmana des del 'brexit'.