EMPRESES

El finançament no bancari s'estanca a Espanya mentre que es dispara a Europa

El 79% dels recursos de les empreses espanyoles són crèdits pel 35% a la zona euro

El BCE ho aplaudeix però els bancs alerten que suposarà un risc quan arribi una altra crisi

4
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +

Les empreses europees van arribar al 2008 amb una dependència excessiva dels crèdits bancaris. Per això, la crisi del sistema financer va col·locar moltes companyies en situacions delicades i va enfonsar moltes societats, algunes d'inviables, però altres que es podrien haver salvat amb una estructura de finançament més diversificada i sòlida. Les supervivents en van prendre nota i el finançament no bancari s'ha disparat en els últims anys a l'eurozona. Però no a tot arreu: a Espanya segueix estancat.

L'últim butlletí econòmic del Banc Central Europeu destaca que tradicionalment les empreses havien recorregut al crèdit bancari com a principal via per finançar les seves necessitats d'inversió en capital fix i circulant. Entre el 2002 i el 2008, els préstecs van representar el 70% del seu finançament total. No obstant, la gran recessió desencadenada a partir d'aquell últim any va assecar l'aixeta del crèdit entre el 2009 i el 2010 i novament entre el 2012 i el 2014. Davant d'això, les companyies van buscar altres alternatives.

El pes del finançament bancari ha baixat al 50% si s'amplia l'anàlisi des del 2002 a principis d'aquest any. Una caiguda que s'ha accelerat: en el primer trimestre del 2016, ja només representava el 35,4% (41,3% en el quart trimestre del 2008), pel 10,1% de les emissions de deute (des del 6,5%) i el 29,9% de l'emissió d'accions (29,7%). Als Estats Units els canals alternatius a la banca sempre han tingut més pes, però tot i així també han augmentat. Abans del 2009, el crèdit suposava el 40%, però posteriorment ha baixat al 25%.

CAUSES I EFECTES                                                 

Espanya, no obstant, els bancs aportaven el 79% dels recursos de les empreses entre el 2002 i el 2008, i el mateix percentatge fins al març del 2016. Els experts ho atribueixen al volum mitjà més reduït de les empreses del país, que per la seva dimensió tenen dificultats per accedir al mercat. També a les traves legals i a l'escàs desenvolupament de mecanismes alternatius de finançament, així com al fort abaratiment del crèdit en els últims anys: 18% en els últims dotze mesos i un 45% en els últims quatre anys. El sobrecost que paguen les pimes espanyoles respecte a les europees ha caigut fins a situar-se en 28 punts bàsics, segons un estudi de l'IVIE.

Espanya ha quedat desmarcada d'un canvi de tinença que aplaudeix el BCE. “Una estructura de finançament més diversificada pot fer que les empreses siguin més resistents davant pertorbacions que afectin el sistema bancari”, sosté. També destaca que facilitarà que la seva política monetària arribi a l'economia real: “Algunes d'aquestes entitats (alternatives als bancs) poden ajustar les seves exposicions al risc, en resposta a canvis en els cicles econòmic i financer, amb més flexibilitat que les entitats de crèdit”. Joaquín Maudos, catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València i investigador de l'IVIE, ho matisa: “És un factor favorable ja que permet reduir l'alta dependència del finançament bancari, encara que l'efecte del BCE és sobre grans empreses i no sobre les pimes, de les quals em preocupa un creixement del crèdit nou inferior, ja que reflecteix menys inversió”.

ALERTA BANCÀRIA

Els bancs, com a part interessada, admeten els avantatges, però també subratllen els riscos. “L'ajust del mercat és més eficaç, però també més brusc, immediat i profund. En altres paraules, encara que un banc no pot mai (ni ho ha de fer) finançar clients que s'han convertit en insolvents, no és menys cert que intentarà sempre ajudar un client que passa per dificultats temporals, i això és especialment vàlid en el model espanyol de banca relacional, basada en la fidelització a llarg termini dels clients. En canvi, el finançament via mercat es caracteritza per la seva volatilitat, no només en termes de preus, sinó també de quantitats”, va advertir José María Roldán, president de la patronal bancària AEB, el juny passat.

Notícies relacionades

Roldán va defensar que el finançament bancari i de mercats hauria de ser al continent del 50%-50%, pel 75%-25% dels Estats Units, pel volum mitjà més reduït de les empreses europees respecte a les nord-americanes. “Les pimes no poden accedir al finançament de mercat amb facilitat; sobretot les petites empreses depenen i seguiran depenent del finançament bancari”, va assegurar Roldán. 

El sector, a més, alerta des de fa anys que molts dels seus nous competidors estan sotmesos a una regulació més laxa. “Benvinguda sigui la competència que ens fa ser millors en benefici dels nostres clients, però a igualtat d'activitat i de riscos, igualtat de regulació, tant si estem parlant de 'fintechs' (empreses financeres d'internet) com de nous productes o de nous intermediaris que realitzen funcions bancàries. I si això no és així ho pagaran l'economia europea i els agents econòmics”, va alertar Roldán.

Futur incert

Davant d'això, el president de l'AEB, José María Roldán, ha advertit que “s'estan introduint uns incentius molt forts per reduir el volum del sector bancari a la UE i a l'eurozona sense que en paral·lel s'estiguin creant alternatives de finançament de mercat” per part de les autoritats. “I encara que en aquests moments les condicions financeres asseguren que no existeixi un ‘credit crunch’ (restricció forta del crèdit) a Europa, no podem descartar que, un cop que avancin el cicle econòmic i la recuperació, es produeixin colls d'ampolla en el finançament”, ha alertat.