La Comissió Europea proposa a Espanya una nova pujada de l'IVA

El futur Govern espanyol tindrà una tasca complicada per endavant. Espanya i Portugal es van salvar a finals de juliol de l'estigma de convertir-se en els primers països de la Unió Europea (UE) a estrenar les multes previstes en el Pacte d'Estabilitat i Creixement pel fort desviament en el dèficit públic l'any passat, però la treva concedida per Brussel·les només és momentània. L'Executiu espanyol té fins al 15 d'octubre per elaborar un avantprojecte de pressupostos del 2017 auster, que reflecteixi l'ajust estructural de mig punt --el mínim previst en el pacte-- que li exigeix Brussel·les per a l'any que ve i que demostrarà que la clemència mostrada per la Comissió Europea, amb mediació prèvia de Berlín, no sortirà de franc. Entre altres mesures, la Comissió Europea ha proposat a Espanya una nova pujada de l'IVA i més transparència en la contractació pública. 

A menys que compleixi i presenti mesures no es desbloquejaran part dels fons estructurals compromesos per a l'any que ve --al voltant de 1.000 milions d'euros-- i que poden quedar al setembre al congelador després del diàleg estructurat demanat per l'Eurocambra.

A més de cancel·lar una multa que semblava cantada, la Comissió Europea va optar a finals de juliol per oferir una nova via de reducció del dèficit públic una mica més suau que la prevista el maig passat. Aquest any, vist l'impàs polític en què està immersa Espanya, Brussel·les permetrà a l'Estat tancar l'exercici amb un desfasament del 4,6% --des del 5,1% amb què va acabar el 2015-- però el 31 de desembre del 2017 el dèficit haurà de situar-se en el 3,1% i en el 2,2% a finals del 2018. Dos anys extres que també comporten exigències.

PUJADA DE L'IVA

Per fer realitat aquest nou calendari i l'esforç estructural de 10.000 milions repartit en dos anys que porta incorporat, Brussel·les ja suggereix el camí a seguir. Per exemple, reduir el nombre de béns i serveis que es beneficien d'un tipus d'IVA reduït com passa amb l'alimentació, el transport de viatgers o els restaurants. A més, la Comissió reitera la necessitat de fer controls "estrictes" a tots els nivells del Govern i de reforçar la vigilància sobre les licitacions públiques.

MÉS TRANSPARÈNCIA

"El nombre de males pràctiques que han tingut un impacte en l'aplicació de la legislació europea han sigut significatives. Les dades mostren que hi ha disparitat en la implementació dels contractes públics", alerta la Comissió Europea, que critica el fet que Espanya segueixi publicant poques licitacions i negociant d'amagat molts contractes. "Això es tradueix en menys competència amb implicacions en una despesa governamental més alta", assenyala el document de recomanacions.

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Brussel·les basa aquests nous objectius en les noves estimacions de creixement. Considera que l'economia espanyola avançarà el 2,9% aquest any tot i que es frenarà el 2017 i el 2018 amb creixements del 2,3 i 2,1% respectivament. És a dir, l'avanç seguirà sent robust però amb incerteses a l'horitzó derivades del procés del 'brexit', que podria tenir implicacions "per al comerç i la demanda interior".

INFORME D'ESFORÇ

Juntament amb l'esborrany de pressupost, el Govern espanyol també haurà de remetre en paral·lel un informe amb els esforços pressupostaris necessaris en què haurà de detallar els objectius en matèria de despesa i ingressos i concretar les mesures adoptades per complir les recomanacions europees. Només si els dos exercicis són satisfactoris i Espanya respon a temps, part dels fons estructurals compromesos per al 2017 es veuran alliberats. Un incentiu suficient, segons l'Executiu comunitari, perquè Madrid faci els deures. Però no és l'únic as que es guarda la Comissió Europea. “No és el final de la història”, recordava fa uns dies el comissari Pierre Moscovici. I és que, si Madrid segueix sense complir, el següent pas serà encara més dolorós: una multa automàtica del 0,5% del PIB o 5.000 milions d'euros, si bé la Comissió ja ha explicat que no hi ha una data concreta. En tot cas, és una possibilitat real que pesa sobre el cap del futur Govern.