¿On van a parar els diners del rebut de l'aigua?

El rebut de l’aigua pot resultar tan complex com el de la llum perquè, a més a més d’incloure el pagament per un servei essencial, els usuaris financen moltes altres activitats, unes molt més relacionades amb el líquid element que no pas altres. La part corresponent al servei i el consum suposa el 53% del total de la factura. La resta, el 47%, són tributs i càrrecs que la companyia subministradora recapta a través de la factura en nom de diferents administracions, des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) fins a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), organisme dependent de la Generalitat; l’Ajuntament de Barcelona o l’Agència Tributària, a través de l’IVA.

Com a conseqüència del repartiment establert, en un rebut bimestral de 45,26 euros per un consum mensual de set centímetres cúbics, que és el més comú a les cases de l’àrea metropolitana, segons asseguren fonts del sector; el 35% d’aquest quantitat se l’embutxaca Agbar (15,8 euros). Un altre 24% va a parar a les arques de l’AMB (10,86 euros), el 16% a les de l’ACA (7,24 euros); el 14% és per a ATLL, que és l’empresa pública majorista (la que ven l’aigua a les companyies distribuïdores de l’àrea metropolitana i comarques adjacents amb un total de 4,5 milions d’habitants), que gestiona Acciona des del 2013 (6,34 euros); el 5% és per a la taxa amb la qual l’Ajuntament de Barcelona finança el manteniment i la reparació de la xarxa de clavegueram (2,26 euros); i un 7% és per l’IVA, que es queda la hisenda estatal (3,17 euros).

Quantia per consum

El fet que el cànon que paguen els usuaris per a l’ACA a través del rebut sigui progressiu (es paga més com més es consumeix) fa que el seu pes a la factura s’incrementi amb el consum. Així, en un rebut amb 12 metres cúbics de consum puja fins al 22% mentre que en un altre de 20 metres cúbics s’eleva fins al 32%. I és que en l’apartat de la factura dedicat exclusivament a l’aigua es combinen una quota que és fixa i que garanteix l’accés al servei; i una altra que es paga pel consum en funció de cinc trams (fins a sis metres cúbics, fins a nou, fins a 15, fins a 18 i per sobre de 18, amb una quantitat per metre cúbic més gran com més elevat és el consum).

El finançament que obtenen l’organisme metropolità i l’ACA procedeix de dues fonts, unes són costos per a la distribuïdora i altres pagaments directes per part dels usuaris. Per un costat, l’AMB percep un cànon de la companyia distribuïdora (Agbar), que ve a significar el 3,7% del preu final; i, per l’altre, cobra als usuaris per la taxa de gestió i manteniment del tractament de residus urbans, cosa que suposa el 20% de la quantitat total. Està desglossat a la factura i, a l’exemple, són 9,20 euros. Per la seva part, l’ACA cobra també un cànon a les companyies distribuïdores, inclòs en l’apartat de servei de l’aigua, establert el 2012, que ve a ser al voltant de l’1% del preu total i un altre que recau sobre els usuaris per finançar la xarxa hídrica i el sanejament de les aigües residuals. Al rebut posat com a exemple són 6,81 euros (el 15% del preu final).

Notícies relacionades

Les llars de l'àrea metropolitana s'estalviaran uns 30 cèntims al mes en l'aigua

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

L’apartat del rebut dedicat al servei de l’aigua incorpora conceptes que són la clau per aplicar la rebaixa del 2,39% que planteja l’equip de govern de l’AMB, format pel PSC, ERC i Entesa pel Progrés Municipal i que suposarà el primer abaratiment de la factura que, en el transcurs de l’última dècada, s’ha encarit un 85%. 

L’organisme metropolità està disposat a renunciar a 5 milions d’euros que li paga Agbar pel cànon, cosa que suposa el 3,71% del preu total; i abaixar-lo de 20 a 15 milions. A la firma mixta Abemcia, Agbar hi té el 70%, l’AMB el 15% i La Caixa, un altre 15%. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar la concessió a aquesta empresa publicoprivada i la sentència, que està recorreguda, destaca que l’AMB no va convocar un concurs per a l’adjudicació a Agbar.