anàlisi

¿Són cosmopolites els executius de la City?

2
Es llegeix en minuts
Jordi Alberich
Jordi Alberich

Economista

ver +

Les anàlisis del perquè del brexit s’han multiplicat en els pocs dies transcorreguts. Les lectures són diverses, si bé la majoria s’articulen al voltant de la contraposició entre localistes i cosmopolites, considerant com la màxima expressió d’aquests els executius de la City londinenca. Em sorprèn i em pregunto què és cosmopolitisme.

    

El diccionari assenyala que cosmopolita és la persona que es mou per molts països i que es mostra oberta a les seves cultures; el lloc on conflueixen persones de diverses nacions o costums; o bé l’ésser viu que pot habitar a la majoria dels climes o llocs. Bé, en vista de les citades definicions, em pregunto si la condició d’executiu de la City, o de qualsevol altre gran centre financer, comporta la de cosmopolita. Aquestes persones, sens dubte, viatgen, dinen a Londres i veuen sortir el sol a Singapur, però molt rarament es barregen amb algú que no formi part del seu col·lectiu. Poden tenir la pell blanca, negra o asiàtica, però tots ells hauran estudiat en business schools, compartiran aficions, lluiran les mateixes marques, faran de l’anglès el seu idioma, i perseguiran un mateix objectiu professional. Però difícilment s’hauran relacionat amb els menys afavorits de la seva pròpia ciutat. 

    

Unes ciutats on, atenent a la segona consideració del diccionari, sí que conflueixen persones de cultures molt diverses. Però la majoria d’aquests executius no hauran teixit mai afectes als barris que no formen part del seu circuit, si alguna vegada els han trepitjat.

  

 I sobre la tercera accepció, és cert que resideixen en ciutats de tot el món, però sense abandonar els seus hàbits i els seus espais comuns, fins al punt que tancats al seu apartament o oficina, no poden distingir en quina part del planeta són.

    

Sembla que no responen a la definició de cosmopolitisme. I encara menys a aquella concepció, de comunitat moral de tots els humans, que adquireix cos intel·lectual amb Immanuel Kant que, per cert, no va necessitar sortir de la seva localitat natal de Konigsberg per desenvolupar les seves extraordinàries aportacions. I és que, segurament, una cosa és ser cosmopolita, i una altra, valuosa però diferent, és parlar anglès i saber moure’s per aeroports, hotels, i espais exclusius que es repeteixen per tot el món.

Notícies relacionades

  

 Sento rebuig per alguns arguments que han estimulat un brexit que costa d’entendre. Però, en qualsevol cas, no ha sigut per aquesta fractura entre localistes i cosmopolistes. Ha sigut, essencialment, entre perdedors i guanyadors del capitalisme de les últimes dècades, encara que a aquests últims els agradi autodenominar-se cosmopolites. Recuperem el bon capitalisme i deixem-nos de distorsionar el sentit del cosmopolitisme.