Més pobres i més desiguals

L’economia espanyola encara els primers passos de la sortida de la crisi amb una renda per habitant delmada en els últims anys i una desigualtat creixent. El producte interior brut (PIB) per habitant va caure des dels 24.274 euros del 2008 fins als 22.134 euros del 2013, en termes constants. Això va suposar una pèrdua del 8,8%. Segons el catedràtic d’Història Econòmica de la Universitat Carles III, Leandro Prados de la Escosura, la caiguda de la renda nacional bruta per habitant durant la crisi econòmica recent només és comparable a la que va patir l’economia espanyola entre 1929 i 1935, amb la guerra civil pel mig.

  

 Des d’aleshores, no obstant, el PIB per habitant s’ha multiplicat per 15 vegades, segons va explicar Prados en una jornada celebrada recentment sobre Desigualtat de la renda a Espanya organitzada per la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea). 

COMPARACIÓ INTERNACIONAL

Segons dades de l’organització de països desenvolupats OCDE, dels 33 països dels quals hi ha informació, Espanya va ser el quart en què més va caure la renda mitjana durant la crisi recent (només superada per Grècia, Islàndia i Irlanda), però és on va ser més gran la distància entre l’evolució de la renda del 10% més ric i del 10% més pobre.

 

   «Queden pocs dubtes, per tant, que amb les dades oficials i els indicadors més habituals, Espanya és actualment un dels països rics on és més gran la desigualtat entre els ciutadans», va dir Luis Ayala, catedràtic de la Universitat Rei Joan Carles, en la jornada acadèmica de Fedea. «La crisi i l’impacte diferencial de la desocupació a Espanya han fet que el repartiment de la renda sigui encara més desigualitari que anys enrere», va afegir. 

 

   El percentatge de llars sense ingressos a Espanya ha passat de l’1,7% el 2008 al 4% el 2016 (unes 719.000 llars), segons l’enquesta de població activa (EPA). Al mateix temps, s’estima que uns tres milions d’espanyols han sortit de la classe mitjana per engrossir el grup dels que tenen menys ingressos econòmics.

DESIGUALTAT DURADORA

La qüestió, segons Ayala, és si la ràpida creació d’ocupació que ja experimenta l’economia espanyola serà suficient per reduir els elevats nivells de desigualtat, i la seva resposta és no. Aquesta opinió neix del fet que durant l’etapa de fort creixement econòmic, prèvia a l’esclat de la crisi, la desigualtat entre diferents nivells de renda va augmentar a Espanya.

    

El catedràtic atribueix aquest procés a l’auge de «les diferències salarials i de l’ocupació de baixa remuneració». Per això conclou que la creació d’ocupació no serà suficient per reduir la desigualtat si persisteix el procés de devaluació dels sous i adverteix que l’«intens creixement de la desigualtat» podria tenir efectes duradors. «S’ha trencat el vincle entre creixement econòmic i reducció de la desigualtat», afirma. «A Espanya fa molt temps que es va deixar de reduir la desigualtat», des de la dècada dels anys 80, quan va coincidir el creixement econòmic i l’avanç en les prestacions socials. 

  

Notícies relacionades

El 20% de llars més pobres suporten gairebé la mateixa càrrega fiscal que el 10% més ric

La desigualtat espanyola en xifres

 S’estima que a Espanya, el 13% dels ocupats estan per sota del nivell de pobresa. Aquesta taxa ha augmentat en tres punts en els últims anys, des del 10% del 2007 al 13% el 2015 i només és superada per Romania, segons l’Enquesta Europea de Condicions de Vida.

TRAMPES DE POBRESA

Contra la tesi exposada per Ayala, sobre el risc d’una «desigualtat duradora» es va pronunciar el director de Fedea. Ángel de la Fuente va atribuir a la creació d’ocupació un protagonisme més gran en la reducció de les desigualtats i encara que va admetre que «segurament s’hauran de reforçar les rendes mínimes» per compensar el deteriorament salarial també va advertir contra el risc de generar «trampes de pobresa» en aquells col·lectius que prefereixen seguir rebent una prestació, per baixa que sigui, abans que buscar una ocupació laboral.