La justícia alemanya avala el pla de compra de deute del BCE

Mario Draghi respira una mica més alleujat. Després de mesos de disputa amb les autoritats alemanyes pel pla de compra de deute massiu impulsat pel Banc Central Europeu (BCE), institució que presideix, el Tribunal Constitucional d'Alemanya li ha donat la raó al considerar que el seu pla és legal i que no “excedeix el seu mandat”, com havien denunciat acadèmics i empresaris de la primera potència econòmica europea.

Els jutges de Karlsruhe, seu de l'alt tribunal, han dictaminat que el pla que Draghi va idear el setembre del 2012 per afrontar la crisi econòmica no vulnera les lleis d'Alemanya. Així, les intencions dels sectors ortodoxos han tornat a topar contra un mur. El gener de l'any passat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) ja va declarar que el pla Draghi de compra de deute també era compatible amb el dret comunitari.

Tot i això, la justícia alemanya ha imposat algunes condicions a la iniciativa. El Tribunal Constitucional ha anunciat que la compra de deute d'un país haurà de ser limitada, no podrà anunciar-se amb anterioritat i que en cas que en un futur s'hi involucri el Bundesbank, el Govern i el Parlament alemany hauran de donar el vistiplau.

El pla de compra il·limitada de deute, que Draghi va presentar a la desesperada el 2012 amb un “faré el que sigui” per preservar l'euro, mai s'ha posat en marxa. Malgrat això, el seu anunci va ajudar a rebaixar la pressió dels països més febles de l'eurozona i va posar en alerta Berlín. La decisió d'avui tanca la picabaralla entre la institució bancària i el motor econòmic europeu sobre la legalitat de la mesura. El dictamen també reafirma la independència del BCE i la capacitat de l'eurozona per afrontar els problemes econòmics, una cosa que, segons els experts, pot beneficiar els partidaris de la permanència del Regne Unit a la UE del referèndum que se celebra dintre de dos dies.

XOC AMB BERLÍN

Les queixes de Berlín es van intensificar després que el BCE anunciés el març passat l'ampliació del seu pla de compra de deute fins als 60.000 milions d'euros mensuals i la seva extensió al deute corporatiu privat. Just ahir, la institució bancària europea va anunciar que ja ha comprat més de 2.248 milions d'euros en bons empresarials. Fins ara el BCE ha adquirit deute públic d'estats de la Unió Europea per valor de 851.670 milions d'euros.

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

El programa de Draghi, conegut com a “expansió quantitativa” per la injecció de liquiditat que suposa en el mercat, pretén augmentar el preu dels bons sobirans perquè es debiliti la cotització de l'euro i aquesta depreciació ajudi les exportacions europees a ser més barates i competitives. Aquest estímul tan agressiu no agrada gens a Berlín, més partidaris de l'ortodòxia econòmica, l'austeritat i de limitar els poders del BCE. Draghi també té com a meta acostar-se a l'objectiu d'una inflació pròxima al 2%.

El xoc entre Berlín i el BCE va arribar a les seves màximes quotes l'abril passat quan el ministre de finances germànic, Wolfgang Schäuble, va culpar les polítiques monetàries impulsades per Draghi amb el “50% de la responsabilitat” de l'auge de la ultradreta a Alemanya. La mà dreta d'Angela Merkel també es va mostrar llavors preocupat per unes polítiques de baixos tipus d'interès que poden llançar la classe mitjana preocupada pels seus estalvis als braços dels populistes.