PERSPECTIVES FINANCERES
El BCE ultima un pla per reduir els actius tòxics de la banca
El supervisor prepara una estratègia general per al sector i mesures individuals per a les entitats
La càrrega del totxo empeny els bancs espanyols a noves fusions i retallades de plantilla i oficines
L'ampliació de capital que ha llançat el Popular per sanejar el seu balanç ha tornat a posar en evidència que molts bancs europeus encara pateixen una pesada càrrega d'actius tòxics (crèdits morosos i adjudicats, és a dir, immobles que s'han quedat pels impagaments) després de vuit anys de crisi. Es tracta d'un seriós problema per a la feble economia del continent, perquè limita la seva capacitat per prestar i recolzar el creixement. Per això, el Banc Central Europeu (BCE) ultima una estratègia per forçar-los a desfer-se d'aquesta motxilla amb més rapidesa.
És una de les cinc prioritats del Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) per a aquest any. La seva presidenta, Danièle Nouy, va anunciar fa uns dies a Madrid que ben aviat té previst presentar “certes propostes”. I el vicepresident del BCE, Vítor Constâncio, va concretar aquesta setmana que la institució està elaborant una estratègia general basada en les “millors pràctiques” per reduir aquests actius que ha detectat en els països de l'euro, a més de plans individuals perquè les entitats “accelerin” la resolució del problema. “Requerirà temps”,
Las claves de la noticia
- Crèdits morosos Són els crèdits impagats. La seva definició varia per països. L'Autoritat Bancària Europea els defineix com aquells en què el client fa més de 90 dies que no realitza els abonaments o aquells en què, encara que el deutor segueixi pagant, s'estima que no podrà pagar tot el que deu i el banc haurà de quedar-se (adjudicar-se) l'actiu sobre el qual està constituït el préstec (el pis en les hipoteques o la promoció en els immobiliaris, per exemple).
- Provisions Fons que reserven els bancs per les pèrdues que els provoquen els actius tòxics. En el cas dels crèdits morosos, per cobrir-se si el client no pot tornar a pagar i acaba sent un préstec irrecuperable. I en els actius adjudicats, per reflectir en els resultats la seva pèrdua de valor respecte al preu a què els tenien comptabilitzats i protegir-se de les pèrdues addicionals que patiran si els venen amb una rebaixa encara més gran.
- Cobertura Taxa que mesura el pes de les provisions sobre els actius tòxics. Com més alta, més protegida està l'entitat. A més, li facilita desprendre-se'n ja que podrà vendre'ls amb una rebaixa més gran sense patir pèrdues addicionals a les ja reconegudes via provisions. Si l'actiu està comptabilitzat a un valor 100 i la cobertura és de 50, el pot vendre a 50 sense patir més pèrdues. Si el ven a 55, en recuperarà 5 de provisions.
va advertir.
La banca de l'eurozona té prop de 900.000 milions d'euros en actius improductius (com se'ls coneix en l'argot del sector perquè no aporten ingressos i obliguen a reservar capital i fer provisions per afrontar les pèrdues que provoquen al vendre'ls, i per això limiten la capacitat de donar crèdits). Als bancs espanyols els corresponen uns 213.000 milions, una xifra “encara rellevant”, segons ha subratllat aquesta setmana el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde. Països com Itàlia, Grècia, Portugal i Xipre tenen una situació més delicada, però la d'Espanya dista de ser ideal.
COL·LABORACIÓ INTERNACIONAL
El MUS fa temps que treballa en l'assumpte. L'any passat va crear un grup de treball liderat per la subgovernadora del Banc d'Irlanda, Sharon Donnery, que, en col·laboració amb els supervisors nacionals dels països on es concentra el problema (com el Banc d'Espanya), ha estat estudiant els portafolis d'actius tòxics de les entitats i definint les metodologies més adequades per abordar la situació i realitzar recomanacions als bancs. En el sector s'espera que completi el la feina en les pròximes setmanes. També ha col·laborat amb el Fons Monetari Internacional (FMI) per aprofitar la seva experiència en la matèria.
QÜESTIÓ D'ANYS
Ignazio Angeloni, un dels consellers del MUS, ha apuntat públicament que una de les mesures que s'adoptaran serà endurir el govern corporatiu i el control de risc de les entitats per garantir la idoneïtat dels seus consellers i executius i promoure una “alta professionalitat, estàndards ètics i independència de judici”. “El nou marc que s'està preparant serà introduït de manera escalonada i, amb l'objectiu que generi seguretat en els mercats, seria desitjable que fos explicat adequadament”, va apuntar fa uns dies.
Una de les grans preguntes és quant temps es trigarà a resoldre la situació. En el cas d'Itàlia es parla de 10 anys. “Depèn de la magnitud del problema” en cada país, ha apuntat Nouy. La ràtio de morositat mitjana de l'eurozona va caure al 7% l'any passat, mentre que la taxa de cobertura (pes de les provisions sobre els actius tòxics) va millorar al 45,3%. A Espanya es van situar en el 10,12% i el 50,1%, respectivament. Gràcies a la reestructuració dels últims anys, s'hauria de trigar menys que en el cas italià, però tampoc serà poc temps.
Notícies relacionadesHi ha, a més, grans diferències entre entitats, com es veu en el gràfic adjunt. “Baixa cobertura amb alta morositat i baixa rendibilitat són indicis de problemes per falta de provisions i capital. En aquests casos, és més necessari que mai reduir costos, i una via és la fusió”, assenyala Joaquín Maudos, catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València i investigador de l'Ivie. El Popular abans de l'ampliació i BMN, així, apareixen com els bancs més febles. “La taxa de moral real, ampliada amb els més de 80.000 milions d'adjudicats, està en el 15,5%”, adverteix.
Santiago Carbó, catedràtic d'Economia de la Bangor University i investigador de Funcas, apunta que la situació es complica encara més pels baixos tipus, que redueixen la rendibilitat dels bancs i els estan portant a retallar oficines i plantilla. “És difícil determinar quines entitats anunciaran ampliacions de capital. Però, a més, s'ha de desdramatitzar perquè poden respondre a molts motius i tots ells porten a una posició més sòlida en el mercat”, afirma.
Popular, Sabadell i BBVA són els bancs amb més exposició immobiliària
Els que més la van reduir van ser Kutxabank (3,42%), Ibercaja (1,97%), CaixaBank (1,94%) i Popular (1,15%), per davant d'Unicaja (0,61%), Bankia (0,58%), BBVA (0,49%), Sabadell (0,43%) i Santander (0,41%). En canvi, la van augmentar Bankinter (0,03%), Liberbank (0,85%) i BMN (2,5%).
