LA DERIVA DEL PROCÉS SOBIRANISTA

Catalanisme orfe

La reunió del Cercle posa en evidència el declivi polític de Convergència

Els socis del Cercle han sigut històricament de CiU i ara no saben a qui donar el seu vot

3
Es llegeix en minuts
Olga Grau
Olga Grau

Cap d'Economia

ver +

El bar de l’Hotel Melià de Sitges és un dels petits racons on es reuneixen els empresaris, els directius i els intel·lectuals en els recessos de les tradicionals reunions anuals del Cercle d’Economia. Era el lloc habitual on es veia els diputats i els quadros de CiU conversant amb socis del Cercle en un ambient distès i amistós. Era una ocasió per als empresaris de fer lobby amb figures influents en la política econòmica catalana i espanyola com Josep Sánchez Llibre, Pere Macias, Josep Antoni Duran Lleida o Felip Puig, per citar només alguns noms habituals en aquestes trobades, que se celebren sempre l’últim cap de setmana de maig. Però era, sobretot, terreny adobat de vots per a CiU abans d’iniciar la seva transmutació definitiva en força sobiranista. 

CATALANISTES CONSERVADORS

«Els socis del Cercle d’Economia sempre han sigut majoritàriament convergents, el que vindria a ser el conservadorisme liberal catalanista més o menys espanyol. I ara no saben a qui votar en les pròximes eleccions perquè Ciutadans no té aquesta dimensió catalanista», explica un dels assistents aquest any.

Els nous aires que bufen al mapa polític català i espanyol han deixat òrfena la dreta catalanista i no nacionalista fins al punt que als passadissos de la 32a Reunió del Cercle d’aquest any el dilema que es plantejaven els empresaris de cara a les pròximes eleccions del 26-J era gairebé metafísic. «Molts estan pensant a abstenir-se, existeix un espai electoral per al que ha sigut històricament CiU que ha quedat buit», constatava un dels membres amb més pes del Cercle. 

Els pròxims comicis han enxampat Convergència en plena refundació, mentre ERC intenta quedar-se amb l’espai electoral del centre-esquerra. Simptomàtic d’aquests moviments és el fet que Artur Mas assistís a la reunió de Sitges divendres passat a la mateixa hora que intervenia Oriol Junqueras i no entrés a l’auditori a escoltar-lo, sinó que anés com un assistent més a una sessió paral·lela sobre innovació en una sala contigua per anar-se’n discretament poc després, allunyat dels focus. L’expresident de la Generalitat tampoc va assistir dijous a la inauguració de les jornades, oficiades per Carles Puigdemont. De l’antiga Unió, tampoc ni rastre. 

ORATÒRIA DE JUNQUERAS

Per contra, Junqueras va lluir la seva millor oratòria durant la seva conferència per explicar als empresaris que no han de témer res pel procès: «No trobaran un ciutadà més europeista que jo», va assegurar el vicepresident econòmic de la Generalitat, que deliberadament va refusar parlar aquesta vegada de pujades d’impostos a les rendes altes davant d’un auditori que clarament superava de sobres la mitjana d’ingressos dels catalans.

L’orfandat de la dreta catalanista coincideix amb una certa relaxació del suflé independentista. Si en les anteriors edicions, els perills de la independència per a l’evolució econòmica del país era un dels temes més comentats pels empresaris i directius, en aquesta ocasió això ha passat a segon pla. 

GOVERNABILITAT

Notícies relacionades

El que preocupa els empresaris en aquests moments és la governabilitat d’Espanya i la possibilitat que Podem arribi a la Moncloa i reverteixi les reformes portades a terme pel Partit Popular. El simple fet que Pedro Sánchez fes servir el terme de «terceres eleccions», encara que fos per assegurar que les evitarà costi el que costi, va generar murmuris entre els assistents a les conferències. 

D’aquesta manera, mentre l’any passat el Cercle bullia davant de la possibilitat que les forces independentistes acabessin sumant una majoria de vots i escons al Parlament de Catalunya, ara els empresaris estan més pendents del pròxim inquilí de la Moncloa. La majoria opina que després d’aquesta cita electoral es podria obrir la porta de les reformes a Espanya, entre elles la del sistema de finançament, que podria millorar l’encaix de Catalunya dins de l’Estat. «Ningú es creu que d’aquí 14 mesos es declari la república catalana», va assegurar un dels socis del Cercle dijous passat.