Anar al contingut

La Fira es recolza en els congressos tecnològics per ampliar el seu lideratge

Mòbils, ciutats intel·ligents, internet de les coses i impressió 3D tenen ja salons a Barcelona

La principal fira de videojocs d'Espanya recalarà a la ciutat per la seva aposta pel sector

Josep M. Berengueras

La Fira es recolza en els congressos tecnològics per ampliar el seu lideratge

periodico

Barcelona ha aconseguit situar-se com a lloc de referència mundial per a l'organització de fires congressos. El model de gestió públic-privat de Fira de Barcelona està donant en els últims anys més fruits que mai, en especial gràcies a l'aposta per les cites tecnològiques: la celebració de nombrosos fires i congressos d'aquest sector no tan sols ha disparat el resultat de la institució, sinó que ha beneficiat la societat amb un important impacte econòmic i un canvi en el teixit productiu.

En els últims 10 anys, el calendari i el mapa firal han canviat molt. Segons les estadístiques de l'Associació de Fires Espanyoles (AFE), el 2005, abans de la crisi, es van celebrar a Espanya 441 certàmens. Era època de bonança, amb salons a gairebé cada ciutat que es valori del territori, en especial relacionats amb l'activitat immobiliària. El 2015, no obstant, el panorama va ser ben diferent: 268 fires. “La crisi s'ha emportat moltíssimes fires, i pràcticament només els cinc principals recintes i institucions –Barcelona, Madrid, València, Màlaga i Bilbao- han superat el difícil moment”, assenyalen fonts del sector.

Segons les estadístiques, Fira de Barcelona és una de les que millor han superat la crisi. El 2015, va acollir 68 salons i congressos, a més de mig centenar d'actes corporatius, cosa que van elevar la seva facturació fins als 148,1 milions d'euros, el 25,7% més respecte del 2013 (any estadísticament comparable), amb un ebitda (benefici abans d'impostos) de 12,5 milions(el 32,1% més).

El seu principal competidor, Ifema, no ha publicat les dades del 2015. En el 2014, va celebrar 81 fires i congressos d'exposició, amb una facturació pròxima als 95,6 milions d'euros i un benefici de 186.000 euros. “Barcelona ha esquivat millor la crisi firal gràcies a l'especialització i la internacionalització”, apunten les mateixes fonts del sector.

TECNOLOGIA

Mentre Madrid va acabar clausurant la fira tecnològica Simo, Barcelona va guanyar el 2006 la celebració del llavors puixant 3GSM, després rebatejat com a Mobile World Congress (MWC). Va ser l'inici d'una profitosa relació amb el sector tecnològic: el principal congrés del món de la tecnologia més puntera se celebra des d'aleshores a Barcelona –la ciutat va ser declarada el 2011 capital mundial del mòbil-, amb 101.000 visitants en l'última edició (la meitat, alts càrrecs directius) que dissenyen el futur del sector a Barcelona (sense oblidar els més de 4.000 periodistes que narren tot el que passa). En total, un impacte econòmic de 460 milions d'euros anuals per a Catalunya.

Fira ha sabut aprofitar el ganxo del congrés i al voltant de la tecnologia ha sustentat el seu pla de creixement. Al MWC (que coorganitza amb la GSMA, la patronal de les telecos) ha sumat diversos congressos de referència: Smart City World Congress (ciutats intel·ligents), 4YFN (emprenedoria) i IOT Solutions World Congress (internet de les coses), a més d'externs com el Eshow (comerç electrònic) o el Sónar (subsaló Sónar+D, creativitat unida a la tecnologia). Aquest any, a més, estrenarà una nova cita, l'In3dustryimpressió 3D.

“El nostre objectiu és seguir creixent en l'atracció i organització de grans congressos i fires relacionats amb la tecnologia, un sector transversal de present i futur en què la innovació és el seu motor, igual que el nostre”, assegura a aquest diari Constantí Serrallonga, director general de Fira de Barcelona. També a Barcelona se celebren nombroses trobades corporatives d'empreses del sector com HP, SAP o el VMWorld. I paral·lel a l'èxit dels congressos, capitanejats per l'MWC, ha nascut un teixit productiu digital que contracta més de 10.000 persones, i que ha creat empreses d'èxit mundial com Social Point, Privalia, Edreams Wallapop. A més, altres firmes internacionals s'han instal·lat a la ciutat, com King (videojocs).

El conjunt de capitalitat mundial del mòbil, congressos i fires i teixit productiu està ajudant a l'atracció de nous salons: aquesta mateixa setmana, l'Associació Espanyola de Videojocs (AEVI) i Fira van anunciar que celebraran a la tardor la Barcelona Games World, cita de referència a Espanya del sector dels videojocs que fins a l'any passat va tenir lloc a Madrid. S'esperen gairebé 100.000 visitants. “Té molt sentit anar a Barcelona, la capital mundial del mòbil i un referent de la tecnologia. Sens dubte, és un molt bon lloc per celebrar una fira com aquesta", van assenyalar fonts de l'AEVI a aquest diari.

“Barcelona, el seu entorn empresarial i Fira amb cites cada vegada més importants del món tecnològic, formen un binomi perfecte per posicionar la ciutat com un dels pols internacionals del sector tecnològic”, conclou Serrallonga.

El sector de les fires es recupera

L'any passat es van celebrar a Espanya un total de 268 fires, de les quals el 57,1% van ser realitzades pels mateixos recintes firals, el 10% coorganitzades  i el 32,8%, responsabilitat d'una organització externa, segons dades de l'Associació de Fires Espanyoles (AFE).

Aquestes fires van augmentar la superfície neta ocupada un1,7% respecte del 2014 i també el nombre d'expositors directes, que va assolir els 26.198 (un 4,7% més).

El 2015, el nombre de visitants va pujar a 2.778.326, xifra que suposa un 13,5% més que l'any anterior. “És indubtable la gran importància que l'aportació del sector de fires, congressos i esdeveniments suposa no tan sols per a tots els sectors econòmics i les empreses, sinó per a l'economia nacional”, apunta l'AFE, que calcula que el sector genera un impacte econòmic de més de 3.500 milions d'euros anuals.

0 Comentaris
cargando