L'Eurogrup obre la porta a reestructurar el deute grec

El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha anunciat que els ministres d'Economia de l'euro i el Fons Monetari Internacional (FMI) han obert per fi la porta a estudiar una reestructuració del deute grec, una possibilitat que estava inclosa en el tercer rescat del país aprovat l'estiu passat. El també ministre holandès ha precisat, amb tot, que aquest possible alleujament està condicionat a pactar amb el Govern hel·lè el paquet de mesures que fa setmanes que es discuteix (inclou reformes fiscals i de les pensions) i un nou paquet de mesures de "contingència" que s'activarien en el cas que les acordades no obtinguin els objectius esperats.

Els creditors institucionals i Grècia estan en ple procés de revisió del tercer rescat i un acord és imprescindible perquè el país segueixi rebent les ajudes. Dijsselbloem ha apuntat que perquè aquest pacte sigui possible s'ha de donar via lliure als dos paquets de mesures i que això permetrà també arribar a una entesa sobre el deute, com vol el Govern hel·lè.

El màxim dirigent de l'Eurogrup, això sí, ha precisat que en la reunió de l'organisme celebrada aquest divendres a Amsterdam no s'ha discutit una quitança del nominal del deute, una opció que segueix estant descartada, sinó un altre tipus de possibles mesures com l'allargament dels terminis. Si hi ha un acord en els tres punts en disputa, ha afegit, l'Eurogrup es tornarà a reunir dijous que ve per sancionar-lo, però, ha advertit, no s'ha de donar per fet que hi haurà via lliure tan aviat.

MÉS RETALLADES I REFORMES

Dijsselbloem ha assegurat que les parts estan "molt a prop" d'arribar a un pacte sobre el paquet de mesures més immediates, que hauran de tenir un impacte equivalent a tres punts del PIB grec. Les mesures de contingència, ha afegit, hauran de suposar una retallada addicional de dos punts. Aquest segon grup d'iniciatives només s'activaria si les anteriors resulten insuficients, però hauran de ser "creïbles" i d'aplicació "automàtica" segons uns criteris objectius. 

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

El Govern accelera el desembarcament a Telefónica i confirma que en té un 5%

El ministre holandès també ha defensat que aquest pla de contingència haurà de ser aprovat per via legislativa per Grècia. En aquest punt pot sorgir un problema, ja que el ministre grec de Finances, Euclid Tsakalotos, ha assegurat que la llei grega "no permet legislar contingències". El polític hel·lè també ha defensat que la reestructuració del deute és "crucial" per enviar el missatge al mercat i els ciutadans que "Grècia ha girat la cantonada" de la crisi. 

Tsakalotos també ha apuntat que hi segueix havent una discrepància entre els socis europeus i Grècia d'una banda, i l'FMI de l'altra. Els primers creuen que les mesures permetran al país aconseguir un superàvit primari del 3,5% el 2018, mentre que el fons calcula una xifra inferior. La directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, ha apuntat que les estimacions europees es basen en les xifres d'Eurostat i ha recordat que les oficines d'estadística ja han revisat anteriorment les dades sobre Grècia.