Les autonomies gasten només el 12% dels fons europeus contra l'atur juvenil

El pla europeu de lluita contra l'atur juvenil ha arrencat amb lentitud. A Espanya, el país de la Unió Europea amb una taxa de desocupació més alta en els menors de 25 anys (46,24%), les comunitats autònomes s'havien gastat o planificat a final de l'any passat el 12,25% del pressupost assignat pressupost per al 2014 i el 2015, segons un informe del Ministeri d'ocupació al qual ha tingut accés aquest diari.

Les mesures de polítiques actives d'ocupació ja executades o en fase de posada en marxa de les autonomies sumaven un xifra acumulada de 115,5 milions d'euros dels 943,4 que van ser adjudicats per la UE a les comunitats. Formen part d'un total de 1.800 milions incloent-hi el Fons Social Europeu aconseguits per Espanya dins de la iniciativa d'ocupació juvenil per al període 2014-2015 amb un termini de tres anys per al seu desplegament efectiu. Els contrastos entre comunitats eren enormes amb una forquilla que anava d'un grau d'execució de gairebé el 91% a Navarra fins al 0% d'Andalusia i Cantàbria, encara que l'informe adverteix que els programes laborals d'aquests territoris estava previst que comencessin a principis d'aquest exercici.

CATALUNYA, LA QUARTA COMUNITAT

Catalunya, amb un 38,59% dels 151,8 milionsCatalunya que tenia disponibles ja gastats o en fase d'execució, és la quarta autonomia després de Navarra, Astúries i Melilla. En la part del pressupost que correspon a l'Administració general de l'Estat, la mateixa quantitat que les autonomies, el grau d'execució és encara inferior, del 10%.  

Des de la posada en marxa de la iniciativa europea de garantia juvenil el setembre del 2014 i fins a final del 2015 es van inscriure en el pla un total de 192.000 joves. El col·lectiu d'aturats de 16 anys a 29 estava integrat, el desembre del 2015, per 1,2 milions de persones, segons les dades de l'enquesta de població activa (EPA). 

L'estudi d'avaluació arriba a conclusió que, "en termes generals, l'execució financera de la IEJ (iniciativa d'ocupació juvenil) es troba encara en una fase inicial", i apuntava que la millora dependrà "de l'efectivitat de les campanyes d'informació i comunicació per a la captació dels potencials participants".

CRÍTIQUES DE BRUSSEL·LES

Però la millora, segons alguns experts, ha de ser ràpida perquè Espanya no pateixi una penalització en la segona fase del pla, fins al 2020, si la segona auditoria prevista per al 2017 registra una mala dada d'execució a partir de la qual es portarà a terme "una avaluació en profunditat de l'efectivitat de les diferents mesures". De fet, Brussel·les ja ha cridat l'atenció a Espanya a l'indicar que el pla "no està donant els resultats esperats ja que la proporció de registres segueix sent baixa" i troba a faltar accions específiques per informar i motivar els joves a inscriure's, tot i que valora els progressos en els últims mesos. 

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

El programa europeu venut a bombo i platerets per Brussel·les i per Madrid ha xocat des dels seus inicis amb diversos problemes que han frenat la seva implantació, entre els quals destaquen la burocràcia interna i del registre de joves i els problemes econòmics de les administracions per arrencar les mesures. 

Tenint en compte aquests problemes es va ampliar l'edat màxima per als beneficiaris de 24 anys a 29 l'estiu del 2015 i es va incrementar l'avançament que donava la Comissió Europea des d'un simbòlic 1,5% a un 30% després de les reiterades peticions per part de la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, als seus col·legues comunitaris. Des de la Generalitat, la consellera de Treball, Dolors Bassa, ha demanat també que es flexibilitzin els criteris d'inscripció dels joves perquè també es puguin beneficiar de les mesures els que hagin tingut feines precàries o de molt curta durada en els mesos previs.