Fons sobirans del petroli surten de la borsa al rescat dels seus països

L'esfondrament del preu del petroli està sotmetent a tantes dificultats els països productors de petroli que molts, si no tots, estan havent d'obrir la guardiola dels seus estalvis per tapar forats.

Les guardioles de països com Noruega, l'Aràbia Saudita, Abu Dhabi, Kuwait o Qatar, i d'altres com Rússia, Nigèria, Kazakhstan, Azerbaidjan, Veneçuela, Líbia, Mèxic i alguns més s'han omplert en les últimes dècades amb el diner públic provinent dels beneficis del petroli. Són els coneguts com a fons sobirans d'inversió.

SALVAVIDES AMB DIFICULTATS

Els seus Estats propietaris han invertit aquests fons en els mercats financers d'arreu del món en les últimes dècades buscant rendibilitat. Aquestes inversions han ajudat a superar la crisi financera, econòmica i de deute dels països desenvolupats.

mercats financersEl Govern espanyol, per exemple, va treballar per atraure's la inversió xinesa en deute públic el 2011 i en caixes d'estalvis, quan els estalviadors giraven l'esquena als títols espanyols. A nivell global, durant els anys immediatament posteriors a la crisi financera els fons sobirans van protagonitzar gairebé 200 operacions d'inversió en entitats com Citigroup, Morgan Stanley, UBS, Barclays, Credit Suisse, Unicrédito i bancs grecs com EFG Eurobank i Alpha Bank.

Ara aquests països tenen dificultats i han començat a desinvertir en massa, contribuint així a multiplicar els moviments bruscos de les borses en els últims mesos i setmanes.

FALTA DE DADES

És difícil conèixer la dimensió d'aquest fenomen. Excepte el fons públic de NoruegaNoruega, amb una gestió que sí que és transparent, la resta es caracteritzar per una gran opacitat. Les dades no sempre es fan públiques i, en tot cas, arriben amb retard i sense grans detalls.

“Són inversors molt sensibles i molt estrictes”, subratlla Robert Tornabell, professor de Relacions Internacionals de Esade. “És molt difícil mesurar quant han influït en l'evolució de la borsa però sí que és molt possible que hagin contribuït a les oscil·lacions”, afegeix.

En el cas de l'Ibex 35, per exemple, el 80% de les operacions són de fons estrangers, i els fons sobirans, en particular, són una part molt important d'aquests. A més, segons Tornabell, es pot observar que quan la borsa està a la baixa, el 50% de les transaccions es concentren en els últims tres o quatre minuts abans del tancament de la sessió, i sempre de la mà de grans fons internacionals, cosa que els concedeix gran capacitat d'influència.

DESINVERSIONS

La caiguda del preu del petroli planteja tres interrogants, segons l'últim informe sobre fons sobirans de la firma Invesco: “¿Aquests fons, seguiran rebent nous ingressos per part dels seus governs? ¿Es veuran obligats els governs a retirar fons? ¿La caiguda del petroli afectarà en els objectius i estratègies d'inversió d'aquests fons?”. A aquesta enquesta, publicada el juny passat, el 67% dels gestors de fons sobirans van respondre que sí que es podrien produir desinversions.

I això és el que sembla que està passant. Els analistes de JP Morgan consideren que si el preu del petroli es manté en els nivells actuals, al voltant dels 30 dòlars, al llarg dels pròxims 11 mesos, es podrien produir desinversions per fins a 220.000 milions d'euros a tot el món, tant en borsa com en títols de deute, segons ha publicat Cinco Días.

En l'últim rànquing mundial de la web especialitzada swfiinc.com figuren 79 fons sobirans amb un patrimoni total de 7,1 bilions de dòlars, dels quals 4 bilions corresponen a 45 fons relacionats amb petroli i gas i altres 3,1 bilions a altres relacionats amb diferents matèries primeres o actius. Segons aquesta web, la valoració dels fons vinculats al petroli es va desinflar en 70.000 milions al llarg del 2015, l'1,7%.

EL CAS DEL JAPÓ

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Recentment, el màxim executiu del banc japonès Nomura, Koji Nagai, va atribuir a la fuga de fons d'inversió gran part de la intensa caiguda de la borsa de Tòquio. “Els fons sobirans no tenen una quantitat infinita d'accions japoneses. Una vegada que hagin venut tot el que tenen la caiguda de la borsa haurà tocat fons” i començarà a repuntar, va afirmar.

“La tendència baixista dels preus del cru no és l'únic factor que està afectant en el retorn de les inversions dels fons sobirans”, explica Antonio Hernández, soci responsable d'Estratègia Energètica d'Internacional de KPMG Espanya. En la seva opinió, aquests fons també estan patint una menor rendibilitat financera “per l'evolució borsària de les seves participacions en empreses cotitzades”. I tot plegat està reduint la seva capacitat d'inversió.