Por de la recessió, una altra vegada

Inversors i experts veuen poc probable una caiguda del creixement mundial però es mantenen alerta

La caiguda de les borses i la desconfiança s'enreden en una espiral perillosa

lpedragosa32757294 traders work on the floor of the new york stock ex160212204856

lpedragosa32757294 traders work on the floor of the new york stock ex160212204856 / BRENDAN MCDERMID

4
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

 Ara que l’economia espanyola comença a consolidar la seva recuperació, els dubtes sobre una nova recessió mundial cauen com una galleda d’aigua freda. «¡Però si fa no res ens deien que tot estava bé!», va ironitzar a Twitter l’economista Santiago Niño Becerra, de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. 

La gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, va advertir a finals de desembre que el creixement de l’economia mundial el 2016 seria «decebedor», però pocs podien endevinar que un mes i mig després estarien sospesant el risc d’una nova recessió. El senyal d’alarma ha saltat a les borses, que des de començament d’any acumulen caigudes al voltant del 20% als dos costats de l’Atlàntic (30% des de mitjans del 2015).

La poderosa presidenta de la Reserva Federal dels EUA, Janet Yellen, ha tirat aquesta setmana més llenya al foc de la incertesa a l’admetre que les turbulències a les borses i l’augment dels riscos en els mercats emergents podrien afectar el creixement de la primera economia mundial. 

¿TEMPESTA O TSUNAMI?

Inversors, analistes i economistes s’enfronten perplexos als nous dubtes. Les recents caigudes de les borses (l’Ibex ha baixat el 18% des de començament d’any i el 32% en set mesos) i l’enfonsament de la cotització dels bancs anticipen que s’acosta una onada, però ningú sap ben bé si és una tempesta o un tsunami. 

«¿Ens encaminem cap a una recessió? ¿S’està covant una crisi bancària? ¿És això una reedició de la crisi del 2008?», es demana el cap del servei d’estudis de Bankia, José Ramón Díez Guijarro. I la resposta és que «ara mateix no hi ha evidències per respondre amb un sí a cap d’aquestes preguntes». 

«No som a la porta d’una recessió. Però ens podem equivocar», admet amb un nivell d’incertesa similar Sasha Evers, director general de la casa d’inversió BNY Mellon per al mercat ibèric. «El 2008 era clar que estàvem en una crisi financera originada per les hipoteques 'subprime'. El 2011, el problema era el deute sobirà. En aquesta ocasió, conflueixen molts factors a la vegada». 

Al tauler de comandament dels analistes s’hi barregen la desacceleració de la Xina, la caiguda dels preus de petroli i les matèries primeres, l’enfonsament de les economies emergents, els tipus d’interès negatius, riscos geopolítics (refugiats), pèrdua de negoci bancari i elevada morositat en algunes entitats financeres fins ara intocables (com el Deutsche Bank). També hi ha l’augment de les primes de risc en economies perifèriques, la fugida dels diners a refugis com l’or i la perspectiva de noves mesures d’estímul monetari als bancs centrals de tot el món, començant pel BCE. 

«El que és evident és que això no és el mateix que el 2008, quan va caure Lehman Brothers». Segons Evers, les entitats financeres es troben amb uns balanços «molt més sòlids i sanejats», sobretot les americanes, i no existeix a la vista «una crisi de crèdit».

Ben al contrari, les entitats financeres estan inundades per la liquiditat proporcionada pels bancs centrals a tipus pròxims a zero per capejar la crisi. Un dels problemes és que aquests diners no s’estan transformant en crèdit amb el qual multiplicar la inversió i el consum. I els inversors, amb uns tipus d’interès en mínims o negatius, han optat per la borsa, i això ha alimentat una bombolla que ha començat a desinflar-se davant les pitjors perspectives econòmiques mundials. 

Potser per això, Santiago Niño Becerra defensa que l’economia s’enfronta a un nou bucle de la recessió global inaugurada el 2008. «Ja es parla d’una possible nova recessió global, i no, penso que és una altra manifestació de la mateixa crisi», proclama en un altre tuit. «Ja ho sabeu: penso que no es tracta d’una crisi bancària, sinó d’una nova manifestació d’una crisi sistèmica iniciada el 2007», escriu. 

EL QUE SABEM I EL QUE NO

«El que sí que sabem és que la caiguda mitjana de les borses en una recessió se situa entre el 35% i el 40% i que les borses europees ja han perdut al voltant del 30% des de l’abril del 2015», explica Díez Guijarro per intentar objectivar la situació. Però «també sabem que les borses acostumen a 'anticipar' més recessions de les que es produeixen». És a dir, que s’equivoquen.

Per un costat, els indicadors financers parlen d’un risc creixent de recessió (caiguda de les borses, primes de risc, beneficis empresarials, tipus d’interès). Però, per un altre costat, els indicadors macroeconòmics indiquen que no n’hi ha per tant (producció industrial, ocupació, confiança). 

PROFECIES AUTOCOMPLERTES

Notícies relacionades

Si es barregen a la coctelera els uns i els altres indicadors, el servei d’estudis BBVA Research arriba a la conclusió que la probabilitat de recessió als EUA ha pujat al 25%. «Els indicadors econòmics actuals envien senyals alarmants que apunten a una recessió econòmica en el futur», s’afirma en un informe recent. «Els líders mundials han de negociar una estratègia per escapar de l’amenaçadora possibilitat d’una recessió econòmica mundial», conclou. «En aquest context d’inestabilitat financera, el risc és el de les expectatives autocomplertes», s’adverteix des de Bankia. «És a dir, que les caigudes dels mercats financers acabin precipitant la recessió, bé a través de les expectatives, bé per l’efecte riquesa». Famílies i empreses poden deixar de consumir o invertir si disminueix la seva confiança en el futur o si estan perdent a la borsa. 

Encara es desconeix quina tecla podrà desactivar l’espiral de recessió. Alguns miren cap a la Xina. La seva borsa obre avui després d’una setmana de tancament festiu. Atenció als senyals.