¿Per què baixa el petroli?

El del petroli és un mercat singular. El preu del barril estàndard de 159 litres de cru no es determina només pel principi de l'oferta i la demanda, sinó que mana també la geopolítica. I molt. Ara com ara es produeixen diàriament al món d'1,5 a 2 milions de barrils més dels que es consumeixen. Si es prioritzessin els fonaments de mercat, es restringiria l'oferta i s'apujarien els preus. I no és així, malgrat que en 18 mesos han caigut al voltant del 70%, fins al nivell de fa 13 anys.    

Després d'aixecar-li les sancions, l'Iran torna al mercat. I ho fa durant un hivern més benigne que en altres anys i amb la Xina, la segona economia mundial, donant símptomes de debilitament. En resum, amb una demanda a la baixa. A la vegada, els països avançats, integrats en la OCDE, tenen els magatzems plens d'existències. Però l'oferta no es redueix. I els mercats, de matèries primeres i les borses s'inquieten i es viuen jornades de pànicborses, a les quals segueixen fortes pujades, com divendres, per les incerteses.  

"El que passa té molt a veure amb la geopolítica. Per això no s'acaba d'entendre què passa", explica Ángel Sas, director d'Esade Geo, el centre de l'escola de negocis barcelonina per a l'economia i geopolítica globals. En tot cas, l'impacte del descens de l'oferta que s'esperava per la pèrdua de rendibilitat de l'extracció de nous hidrocarburs amb fractura hidràulica o 'fracking' als EUA s'ha endarrerit i podria produir-se a finals d'any o principis del 2017 i portar el  barril al voltant de els 50 dòlars, afirma Sas.

Miguel Ángel Ariño, professor del IESE, recorda que "el petroli és una de les matèries primeres més volàtils. A diferència de la borsa o l'economia, que es basen en els fonaments, varia molt en funció de decisions polítiques". Hi influeixen temes com si Rússia o l'Aràbia Saudita llancen un o un altre missatge, les tensions entre països... El cert és que ara com ara, els productors prefereixen mantenir la quota de mercat, encara que sigui a costa d'ingressar menys.

Això suposa una assegurança davant possibles reduccions del consum i un test per determinar "quant hi ha de real en els compromisos adquirits en l'última Cimera del Clima, celebrada a París per rebaixar les emissions contaminants", explica Sas. De fet ja hi ha experts que reclamen aprofitar els preus baixos per eliminar subvencions als combustibles fòssils (petroli o gas) i introduir reformes en els països productors.    

OFEGAR-SE EN L'OFERTA  

En aquest context, l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) -que agrupa les principals potències industrials del món i a la vegada consumidores de petroli-, ha alertat que "el mercat del cru podria ofegar-se en un excés d'oferta". El més curiós és que tot just fa un any i mig els analistes avisaven que calia preparar-se per a un barril al voltant dels 150 dòlars.   

Però malgrat tots aquests factors, el càrtel que proveeix al voltant d'un terç de la demanda mundial, l'OPEP, segueix bombant més de 30 milions de barrils al dia i els productors que no formen part d'aquesta organització, com Rússia, també mantenen la producció. Ningú dóna cedeix en ares a mantenir la quota de mercat. "Amb un senyal de l'OPEP i d'altres productors com Rússia, afirmant que produiran menys, el barril es dispararia 15 dòlars", diuen els experts.

BINOMI ARÀBIA I IRAN  

Amb la seva estratègia, l'Aràbia Saudita, el primer exportador mundial i líder a l'OPEP, a la vegada que frena l'expansió dels nous hidrocarburs als EUA mira d'evitar que el seu principal enemic a la zona, l'Iran, es faci un lloc en el mercat. Malgrat que produir menys elevaria els preus, l'objectiu és frenar la competència, com a anys enrere es va aconseguir disminuir la capacitat d'altres productors amb més costos, com els del mar del Nord. Entre altres factors, hi ha una partida amb dos grans jugadors a la zona, l'Aràbia Saudita, de majoria sunnita; i l'Iran, dominada pels xiïtes i amb intenció d'omplir el mercat amb més petroli.

Malgrat que tenen capacitat de resistir, els saudites, amb vendes a l'exterior que depenen en més del 90% del petroli, han hagut d'estrènyer-se per primera vegada el cinturó per un dèficit públic que ha arribat al 15% del PIB. Les seves ingents reserves de divises, uns 700.000 milions de dòlars, li donen per sobreviure més temps sense emetre deute. Pot recórrer a aquests estalvis o canviar el seu règim fiscal intern, explica Sas.

En aquesta línia s'inclouria la prevista col·locació en borsa del gegant públic saudita Aramco, la principal petrolera mundial. A més, encara que no tingui necessitat d'emetre deute, si la miren de vendre la col·locaran perquè les seves reserves de petroli, més de 267.000 milions de barrils, i de divises, són un bon aval.

Però hi ha altres productors amb menys capacitat de resistència i immersos en una crisi econòmica que pot desembocar en crisis socials, com és el cas de Veneçuela o Nigèria, que necessiten el barril a més de 100 dòlars. Però la seva capacitat de forçar pujades de preus és petita.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

I a més hi ha la indústria. Les petroleres han paralitzat inversions d'uns 400.000 milions de dòlars, de les quals més de la meitat són en aigües profundes (amb una rendibilitat a la qual només s'arriba amb un barril al voltant dels 80 o 90 dòlars). I s'han desinflat milers de milions d'euros a la borsa.

Com afirma Ariño, "en economia no existeixen la causa-efecte directa i hi ha molts factors i variables que s'entrecreuen. La baixada actual del cru, si tot segueix igual, va bé a les economies occidentals, però altres factors poden disminuir els avantatges, com la Xina. I això, al seu torn, genera incertesa i debilita l'activitat". És una de la conseqüències de la globalització.