«El nostre projecte d'empresa és d'àmbit europeu»

OLGA GRAU : ¿Cellnex està en una fase de consolidació o apunta a noves oportunitats de creixement, i en aquest cas, en quins àmbits?

TOBÍAS MARTÍNEZ:La companyia ofereix tres tipus de serveis: a les operadores de telecomunicacions, la difusió de senyal per a televisió i ràdio, i a les administracions públiques en xarxes de seguretat i emergències. Queden oportunitats de negoci a Espanya en el servei a les operadores. Hi ha moltes zones amb dues o tres torres de comunicació juntes, amb redundància d'infraestructura sense fil. Aquesta es pot eliminar amb la xarxa de Cellnex o bé millorant la gestió eficient d'aquesta redundància entre els diferents operadors a través d'un operador d'infraestructures neutre i independent com nosaltres.

ENRIC HERNÁNDEZ: ¿Poden oferir connexió sense fil directa a internet a totes les cases?

 T.M.:Les nostres infraestructures les utilitzen moltes vegades operadors de xarxes locals o fins i tot de xarxes wi-fi. Tenim un contracte de gestió d'infraestructures amb Barcelona i gestionem la xarxa wi-fi que està als semàfors i que serveix a l'ajuntament i a les empreses que presten serveis públics. Hi ha diverses vies a l'hora de donar banda ampla: o per fibra òptica o coure en un punt fix, a casa o a l'empresa, o amb l'accés a internet a través de les xarxes 4G i 3G. Al marge hi ha la xarxa wi-fi. Aquesta permet l'accés des d'un punt pròxim fix, i facilita no haver de cablejar ni la casa ni l'oficina, però aquesta xarxa no està protegida. El wi-fi està bé per donar accés, però no substitueix la banda ampla.

AGUSTÍ SALA: ¿Quin és l'àmbit geogràfic del seu mercat?

T.M.: El nostre projecte és d'àmbit europeu. Europa és un mercat madur, que no creix, en què es necessita optimitzar les xarxes actuals. I es tracta de donar servei a totes les tecnologies sense fil que puguin aparèixer. Ja sigui amb l'increment de cobertura, de xarxes wi-fi que poden utilitzar les nostres infraestructures, o de l'internet of things, internet entre màquines i dispositius, la nova revolució. Les nostres infraestructures serveixen per a qualsevol tipus de comunicació sense fil. Cellnex ajuda els operadors a optimitzar les seves xarxes o a llançar nous productes utilitzant les nostres xarxes, que estan obertes a tothom, tant operadors com administracions, i aquest és un element clau.

Vam començar el 2000 formant part d'Abertis. En aquests 15 anys hem desenvolupat aquests serveis a Espanya i estem concentrats en infraestructures de comunicació sense fil terrestres. Volem posar el focus en països de la zona euro, on les nostres capacitats industrials aportin valor. No som un negoci immobiliari de telecomunicacions, sinó un soci industrial capaç d'optimitzar i racionalitzar el disseny i l'aprofitament de la xarxa i la capacitat instal·lades, especialment en els casos de redundància.

SALVADOR SABRIÀ: ¿Això no pot crear tensions entre empreses per la cobertura?

T.M.: Si hi ha dues torres molt pròximes, una de les dues no aporta ni més cobertura ni més qualitat de xarxa. És l'herència de les exigències que es van posar en el seu moment a tots els operadors a Europa perquè desenvolupessin xarxes pròpies. Però quan la cobertura més o menys s'ha equiparat, deixa de ser un avantatge competitiu. Les operadores comencen a adonar-se que aquestes duplicitats no tenen sentit. Aquí és on entra Cellnex, que pot comprar les dues torres, desmuntar la menys competitiva, i integrar-ho tot en una sola torre. Tots hi surten guanyant. Però si no hi intervé un tercer, és molt difícil que s'arribi a un acord sobre la torre que s'ha de desmuntar. Un tercer independent i neutral pot gestionar aquest projecte amb molta més rapidesa, i assumir el risc.

S.S. :¿Això passa més a Espanya o a Itàlia?

T.M.: A tot Europa. Hi ha duplicitats d'entre el 20% i fins al 30% de les xarxes existents. Hi ha infraestructura a desmuntar i alguna es reutilitza en zones rurals. Vam començar a Itàlia per la seva economia, un dels cinc grans països europeus i on no s'havia iniciat cap procés de consolidació, integració o racionalització d'infraestructures, malgrat la gran utilització de tecnologia sense fil. El 2014 vam comprar 300 torres i el 2015 vam aconseguir les 7.500 torres de l'operador de telefonia Wind, amb una perspectiva de col·laboració a 20 o 25 anys.

O.G.: ¿Qui són els seus principals competidors?

T.M.: A Europa, els trobem a cada país. Els globals són tres grans companyies nord-americanes. Al món anglosaxó hi ha molta tradició d'externalització d'infraestructures, no hi ha la cultura d'immobilitzar diners en infraestructures, en ferro, per simplificar. Per això els nord-americans han vist el món com el seu mercat. Però per a ells Europa és diferent perquè no creix, la seva visió és més pròpia d'un operador immobiliari que ofereix l'emplaçament físic, mentre que el mercat europeu, que ja està saturat pel que fa al desplegament de la xarxa i la seva tipologia, requereix capacitat industrial i de gestió proactiva de la xarxa i la seva topologia. Per això tenim èxit a Itàlia, que ja aporta un terç del nostre negoci.

E. H. : ¿Hi ha més 'winds' a la vista?

T.M.: Sí, perquè és la dinàmica del mercat. Es tendeix a això. A més a més, l'eficiència no només és evitar duplicitats, sinó que també falta omplir buits, densificar més les xarxes. Les noves tecnologies com el 4G o el futur 5G requeriran més densitat de punts d'emissió. A més capacitat, més tecnologia i més densificació de punts. Es farà amb una combinació de tot el que ja tenim, més les anomenades small cells, microemissores que poden estar en grans edificis, com hotels, estadis de futbol, per exemple. Hi haurà noves infraestructures de cobertura que asseguraran l'accés a la banda ampla en mobilitat.

O.G.: ¿El negoci d'infraestructures de Telefónica els interessa?

T.M.: Telefónica és un gran client nostre. Els comprem torres i treballem molt amb ells. Ja veurem com evolucionen.

A. S.: ¿Quin paper pot tenir Cellnex en l'internet de les coses?

T.M.: A Espanya vam construir la que va ser la primera xarxa a Europa d'internet de les coses que cobria tot un país, i treballem amb un client a nivell nacional de temes de seguretat. També treballem en projectes de desenvolupament amb universitats i empreses en què la comunicació entre objectes i d'aquests amb la xarxa de transport de senyal localitzat a les torres té un paper determinant.

S.S.: ¿Podria concretar-ho?

T.M.:Pensem en la moto elèctrica o el vehicle elèctric. Et poden avisar quan s'ha de fer la recàrrega. El vehicle cada vegada tindrà més sensors, que emetran i intercanviaran informació incrementant així el flux de dades a les xarxes i facilitaran una gestió més eficient de la mobilitat de les persones i dels vehicles o la logística del transport de mercaderies.

JOSEP-MARIA URETA: ¿Qui són els seus clients, al marge dels grans operadors de telecomunicacions?

T.M.: Empreses de perfil tecnològic, petites i mitjanes, amb aplicacions que requereixen solucions de connectivitat. Universitat, molta col·laboració amb la UPC, però també la majoria d'escoles superiors politècniques de tot Espanya, i les administracions públiques orientades a la implementació d'aplicacions i serveis intel·ligents en la gestió dels recursos urbans. Som la base sobre la qual es poden crear aplicacions que requereixen comunicació i connectivitat per part de les empreses de diferents sectors.

O.G.: ¿És un bon moment per fer ampliacions de capital?

T.M.: La comunitat financera i el mercat de deute entenen el projecte, el recolzen, i això ens dóna la capacitat d'emetre deute però també de recórrer al mercat de capitals si fes falta.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

A.S.: ¿Els preocupa haver quedat a les portes d'entrar a l'Ibex-35?

T.M.: No és una prioritat, el que ens interessa és la bona marxa del projecte i de la companyia,però, evidentment, si arriba aquesta notícia serà benvinguda.