MERCAT DE TREBALL
El 20-D dóna ales a l'expectativa d'un canvi en la reforma laboral
La patronal aprecia un efecte parada i els sindicats veuen més pròxima la derogació del marc laboral
Les sentències i els acords socials han polit alguns aspectes de la norma aprovada el 2012
Als carrers d'algunes ciutats encara és possible veure les seqüeles de la batalla electoral. Al costat dels cartells de propaganda electoral dels candidats que es presentaven a les eleccions del passat 20 de desembre, hi ha penjades unes pancartes amb un missatge als aspirants. "Reforma laboral: sense derogació, no et voto", es pot llegir en les cridaneres pancartes de l'organització de joves de UGT Avalot. Malgrat el complicat panorama polític que ha deixat el 20-D de cara a la formació de Govern, les eleccions han esperonat l'expectativa que es produeixin canvis en la reforma laboral en els pròxims mesos.
La modificació del polèmic marc del mercat laboral aprovat pel Govern del Partit Popular el febrer del 2012, i ratificat posteriorment al Congrés amb els vots de CiU també, es va convertir durant la campanya electoral en un eslògan dels partits situats a l'esquerra. Ara, els sindicats exigeixen a aquestes formacions que compleixin amb les seves promeses i facin valer el que consideren una majoria al Congrés favorable a derogar o rectificar els aspectes més polèmics de la norma.
MAJORIA A FAVOR DEL CANVI
"Hi ha una majoria al Congrés dels Diputats que està a favor de derogar la reforma laboral o que hi és crítica. En canvi, els que defensaven la proposta d'implantar un contracte únic no sumen majoria", assegura Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, en relació amb el resultat obtingut per Ciutadans. Després de dues vagues generals i de reclamar fins a la sacietat la derogació de la reforma laboral, CCOO i UGT veuen que ara s'obre el camí cap al que consideren la "recuperació de drets perduts", entre els que inclouen els que va limitar o va eliminar el decret urgent de Mariano Rajoy.
No obstant, el punt de partida és ara millor gairebé tres anys després de l'entrada en vigor del text. Alguns aspectes inclosos entre els més polèmics de la reforma laboral han sigut reconduïts mitjançant sentències judicials que han interpretat el nou Estatut dels Treballadors amb un alt percentatge d'anul·lacions o rectificacions de decisions empresarials emparades en la suposada llibertat que els permetia la reforma. Entre els cops judicials més sonats de l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem a la reforma laboral es troben les anul·lacions totals o parcials dels expedients de regulació d'ocupació de Coca-Cola i de Panrico.
EL VALOR DEL PACTE
Aqueste sentèncis judicials han fet que "el valor del pacte en les empreses s'hagi recuperat a nivells semblants als que hi havia abans de la reforma laboral", segons Marc Carrera, soci de Sagardoy, un dels bufets d'advocats consultats per l'Executiu per portar a terme el canvi normatiu del 2012. A més, algunes empreses han moderat els seus plantejaments davant el "temor als danys en la seva reputació" pels conflictes generats per decisions no negociades. Per tot plegat, Carrera no preveu grans canvis en la reforma laboral per part d'un eventual Govern encapçalat pel líder socialista, Pablo Sánchez.
El nombre d'empreses amb conveni col·lectiu ha crescut un 50,1% des del novembre del 2013, quan es van situar en el seu nivell més baix arran de l'aprovació de la reforma laboral del 2012, segons una anàlisi d'UGT. D'aquesta manera, encara que s'ha reduït el nombre mitjà de treballadors protegits per conveni, s'ha incrementat el volum total, cosa que per a UGT demostra que "la negociació col·lectiva evoluciona millor que en anys anteriors" gràcies a la firma del tercer Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva, de juny d'aquest any.
Les cúpules de les patronals i els sindicats han pregonat amb l'exemple en aquesta recuperació del valor del pacte. L'Acord per l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) i l'Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) han regulat els buits normatius que havien quedat després de les sentències judicials en aspectes com la pretesa caducitat dels convenis, que de facto ha quedat reconduïda al terreny de la negociació i amb múltiples filtres com l'arbitratge abans que un acord mori i deixi els seus treballadors a l'albur de la regulació sectorial o de l'Estatut dels Treballadors.
EFECTE ALS CONTRACTES
Entre les assignatures pendents per als sindicats hi ha la clarificació de la causalitat de la contractació i recuperar la preeminència dels convenis sectorials per sobre dels d'empresa, davant del temor a una retallada de les condicions de treball. "La reforma laboral ha posat de manifest que no es pot legislar en aquesta matèria al marge dels acords assolits entre sindicats i patronals", indica Gallego.
Notícies relacionadesPerò la possibilitat que es produeixin canvis en la regulació laboral ha provocat un efecte de certa aturada a l'hora de firmar contractes indefinits, cosa que ha portat algunes empreses a prolongar les col·locacions eventuals a l'espera que s'aclareixi com pot quedar en el futur la normativa, segons l'opinió de Salvador Guillermo, responsable d'estudis de Foment del Treball. Aquesta apreciació, no obstant, no és compartida al 100% per altres actors del mercat laboral. Per a Manel Hernández, també soci de Sagardoy a Barcelona, "els contractes estan lligats al cicle econòmic de cada empresa", i afegeix que la recuperació ha portat algunes companyies a interessar-se per acords que facilitin la incorporació de treballadors amb una doble escala salarial.
