La privatització d'ATLL limita el marge per baixar el rebut de l'aigua

La possibilitat d’abaixar el rebut de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona i comarques adjacents, que sumen uns 4,5 milions d’habitants, està molt limitada. El contracte de gestió d’Aigües Ter Llobregat (ATLL), dissenyat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en l’anterior legislatura de CiU, ofereix molt poc marge de maniobra. És així perquè la retribució financera a què té dret per avançar el cànon la concessionària del servei, un consorci encapçalat per Acciona, i que forma part dels costos de l’aigua, és molt alta en els primers anys del contracte. Per al pròxim exercici suposa gairebé el 40% de la tarifa majorista: 60,4 milions del total de 158 milions d’euros que cobrarà al llarg del 2016 la majorista a les empreses distribuïdores.

L’ACA ha proposat una revisió de la tarifa majorista d’ATLL per al 2016 amb una rebaixa del 0,7%, la primera en tres anys. Això es traduirà en un 0,2% o un 0,3% de reducció en el rebut dels usuaris. Però la rebaixa podria ser molt més alta si no fos per la cotilla financera que des del Govern es va dissenyar al seu dia per fer atractiva la participació del sector privat en el concurs per a la gestió d’aquesta empresa pública, segons fonts de la indústria. Des del 2012, el rebut d’una família mitjana a l’àrea metropolitana acumula a la part que correspon al servei de l’aigua una alça del 30% en quatre anys. De 22,43 euros per un consum de 18 metres cúbics el 2012 ha passat a 29,09 euros cada dos mesos. Si s’hi inclouen tots els impostos i càrrecs, l’alça és del voltant del 20%: de 44,12 a 53,58. 

    

ALS TRIBUNALS / Aquesta privatització, la més gran portada a terme per la Generalitat, es troba als tribunals des del 2013, després que Aigües de Barcelona (Agbar), que va perdre la licitació, la impugnés. Al seu torn, la reversió de la privatització és un dels eixos de la CUP en la seva negociació amb Junts pel Sí. Plataformes com Aigua és Vida, de la qual el regidor de la capital catalana per Barcelona en Comú Eloi Badia va ser un dels impulsors, defensen també que ATLL torni a ser pública.

El contracte de gestió d’ATLL reconeix una retribució financera al concessionari a un tipus fix del 9,33% durant els 50 anys del contracte. Una primera part s’aplica sobre el tram efectivament desemborsat per la concessionària quan va firmar el contracte. A aquesta quantitat (298,7 milions) se li han restat les anualitats pagades per ATLL Concessionària (tres fins a aquest any) per la resta del contracte pendent (696,8 milions) i se li afegeixen les inversions realitzades (cinc milions). Això dóna una xifra 26,7 milions que es carreguen a la tarifa.

Quan es va acordar l’operació, el capital privat era reticent a invertir en actius públics espanyols. D’aquí que s’oferís un rendiment tan elevat comparat amb el bo actual a 30 anys, que no arriba ni al 3%, segons les fonts consultades. El més habitual és aplicar un diferencial sobre aquesta referència. «Potser s’hauria d’haver previst un mecanisme de revisió, però era una època amb el deute al voltant del 7%», expliquen fonts coneixedores dels detalls. La Generalitat, a més, necessitava urgentment recursos.

DEUTE REMUNERAT / A més, a la tarifa hi ha la part que la concessionària deu a la Generalitat més els interessos associats, que superen els 700 milions. ATLL paga cada exercici un cànon amb un interès del 4,95%, fins al final dels 50 anys. I a la vegada se la retribueix amb el 9,33% sobre la quantitat pendent, cosa que dóna un interès net a favor de la concessionària del 4,38%. Són 33,7 milions més amb càrrec a la tarifa per al 2016. Aquesta remuneració recau sobre una inversió encara no realitzada i es veu en el sector com un ganxo addicional inclòs al seu dia per fer més atractiva la inversió. En tot cas, aquesta càrrega es començarà a reduir als 10 anys del contracte, quan es començarà a amortitzar més capital, segons fonts coneixedores de les condicions.     

    La configuració de la tarifa limita ara com ara el marge per abaixar-la. El pes del cost que les distribuïdores paguen a ATLL ha pujat en els últims anys fins a suposar al voltant d’un terç del total. Si en lloc del 9,33% la concessionària tingués dret a una retribució del 7%, encara elevada, la tarifa majorista baixaria al voltant del 15% i el rebut per a l’usuari de l’àrea metropolitana, al voltant d’un 4,5%, segons distribuïdores consultades.

Notícies relacionades

Una aigua molt tèrbola

La gestió de l'ATLL obre la primera esquerda en Junts pel Sí

«És habitual remunerar en aquests casos per quantitats encara no invertides perquè s’entén que la concessionària té aquests diners hipotecats en el contracte. La qüestió és el tipus d’interès que s’aplica, que podria ser més baix o haver previst que es revisés», afirmen fonts del sector. Fonts d’ATLL recorden que les condicions estan recollides als mateixos plecs del concurs. A més, «les condicions financeres eren inferiors a les que plantejava l’altra oferta», la d’Agbar, que superava el 10%. Al seu torn asseguren que els altres components de la tarifa, com els costos d’operació, s’actualitzen segons l’IPC que, en l’actualitat, és negatiu.

El cert és que en aquest context l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que és alhora reguladora i sòcia d’Agbar en la societat que s’ocupa del cicle de l’aigua en aquest territori, vol reduir la retribució financera d’aquesta companyia, situada en el 6,9%, perquè la considera alta. A més, l’alcaldessa de Barcelona i presidenta de l’AMB, Ada Colau, i el vicepresident i alcalde de Cornellà, An-toni Balmón, volen congelar la tarifa, com s’ha fet en el transport.