Abengoa comença a reduir plantilla i estudia aturar projectes

Abengoa ha començat un procés d’«ajustos continuats» que inclou la «reducció de plantilla en seus i el transvasament d’equips», a més de la possible aturada temporal d’algun dels seus projectes. Les mesures s’enquadren dins del pla de reestructuració amb què la companyia està afrontant la situació de preconcurs de creditors en què ha caigut pel seu excessiu deute, després que el grup basc Gestamp rebutgés entrar al seu capital. 

Els sindicats ja havien denunciat fa uns dies que diverses empreses participades per la firma andalusa s’estan desfent d’empleats eventuals. El grup dóna feina a unes 25.000 persones, 6.700 a Espanya, i és probable que hagi de fer un ajust notable de plantilla per intentar sobreviure i en el marc de les negociacions que manté amb els seus creditors per intentar reestructurar el deute. 

«La companyia s’esforçarà per portar a terme aquestes ambicioses mesures, que continuaran aplicant-se fins a arribar a l’equilibri òptim per a la sostenibilitat del negoci. L’objectiu és adaptar l’operativa als objectius d’eficiència i complir amb els objectius de competitivitat necessaris en la conjuntura actual», van argumentar fonts de la firma en declaracions a les agències. 

NORMALITAT ALS EUA

 També van apuntar que totes les plantes als Estats Units propietat d’Abengoa Yield estan funcionant amb normalitat. «Solament en algun cas puntual se n’està analitzant la viabilitat, tal com s’està fent en altres geografies, amb l’objectiu de garantir la seva activitat», van indicar les mateixes fonts. 

 

Abengoa té previst estudiar «totes les possibilitats», incloses «eventuals aturades d’algun projecte amb vistes a reprendre el seu funcionament una vegada es garanteixi la seva continuïtat de forma estable». En aquest sentit, les fonts han destacat que la legislació laboral nord-americana és molt flexible, però també han assegurat que la firma «manté els seus compromisos contractuals, oferint totes les garanties per al trasllat i el retorn al seu país d’origen».

LIQUIDACIONS MILIONÀRIES

Tot i deixar la companyia a un pas de la fallida, els ex alts càrrecs d’Abengoa, que van ser obligats a deixar els seus càrrecs per la banca creditora, s’han embutxacat uns 25 milions d’euros en liquidacions. Uns cobraments sota estudi per part del Govern i que el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, ha criticat per considerar-los «implantejables». 

    L’expresident, Felipe Benjumea, va cobrar una indemnització d’11,5 milions a l’octubre, mentre que l’exconseller delegat Manuel Sánchez va cobrar 4,5 milions al maig (més 3,3 milions que depenen del compliment dels objectius de l’any). 

    Precisament, la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha preguntat a la fiscalia si admet a tràmit les dues querelles presentades fa uns dies per accionistes i bonistes d’Abengoa contra aquests dos exdirectius, als quals acusen de dos presumptes delictes d’administració deslleial i informació privilegiada en el cobrament de les seves indemnitzacions.

CRÍTIQUES DE SORIA

Notícies relacionades

El Govern accelera el desembarcament a Telefónica i confirma que en té un 5%

Criteria negocia l’entrada d’un grup emiratià a Naturgy

En una entrevista a l’emissora Onda Cero, Soria també ha assegurat que l’empresa ha fet «una molt bona enginyeria tècnica però una molt desencertada enginyeria financera» els últims anys. «Des de del punt de vista financer no han tingut una inversió encertada, s’han endeutat molt, estan molt apalancats i al final els costos financers d’aquest endeutament han sigut molt superiors als fluxos de caixa, als ingressos, que s’estaven generat i això és el que ha portat fins a aquesta situació», ha mantingut.

    Abengoa ha presentat a la banca creditora un pla de viabilitat en el qual considera necessària liquiditat per 450 milions d’euros fins al març, segons es va plantejar en la primera reunió celebrada entre les dues parts després d’acollir-se al preconcurs de creditors. En concret, la companyia ha sol·licitat en el seu pla a la banca creditora un total de 100 milions d’euros fins a finals d’any i 350 milions d’euros més per al primer trimestre de l’exercici següent. H