PLA ESTRATÈGIC DE LA PRINCIPAL PETROLERA ESPANYOLA

Repsol invertirà un 40% menys per l'abaratiment del cru

El grup promet mantenir o apujar el dividend però manté els acomiadaments

També preveu 6.200 milions en vendes i 2.100 milions en estalvi de costos

Antoni Brufau, esquerra, i Josu Jon Imaz, ahir.

Antoni Brufau, esquerra, i Josu Jon Imaz, ahir. / AGUSTÍN CATALÁN

3
Es llegeix en minuts
P. ALLENDESALAZAR / MADRID

La forta caiguda del preu del petroli -un 50% des de finals de setembre del 2014, des dels 100 fins als 50 dòlars- ha obligat Repsol a replantejar-se en profunditat la seva estratègia per als quatre anys vinents. La petrolera presidida per Antoni Brufau va anunciar ahir que reduirà prop d'un 40% les seves inversions fins al 2020 (a 23.000 milions), vendrà actius per valor de 6.200 milions més (dels 44.000 milions totals) i retallarà despeses en 2.100 milions (inclosa la baixa ja anunciada de 1.500 empleats, el 6% de la plantilla).

«El nivell actual de preus es pot prolongar durant molt temps. Gestionarem la companyia com si el preu del barril s'hagués de quedar en 50 dòlars, que no s'hi quedarà. Ara l'estratègia no és el creixement, és crear valor», va argumentar el seu conseller delegat, Josu Jon Imaz. El barril de Brent, de referència a Europa, va tancar ahir a 48,55 dòlars. Tot i haver construït el seu pla estratègic sobre un preu estable de 50 dòlars, el grup creu més possible que pugi a 65 dòlars l'any que ve i a 91,8 el 2020.

L'Agència Internacional de l'Energia, però, va estimar aquesta setmana que podria estabilitzar-se en 55 dòlars per la feble demanda prevista per al 2016. La situació està passant factura: Repsol ha anunciat que guanyarà entre un 7% i un 22% menys aquest any i altres petroleres, com Exxon i Chevron, també acumulen forts descensos (49% i 69% en el primer semestre).

El grup espanyol va afirmar que es pot permetre fer l'ajust sense perdre valor perquè va avançar el creixement que volia aconseguir gràcies a la compra a la primavera de la canadenca Talismán. En aquesta línia,  Imaz va afirmar que amb els projectes que té vigents la seva producció arribaria als 100.000 barrils diaris el 2020, però que per a la companyia és millor estar a entre 700.000 i 750.000 (el doble que el 2014). Hi arribarà després de les vendes d'actius, que es concentraran en les àrees d'exploració i producció.

JOIES DE L'ÀVIA / Aquest objectiu de producció permet a la petrolera «desinvertir sense vendre les joies de la corona ni les joies de l'àvia», va assegurar Imaz. «No desinvertim perquè ho necessitem financerament, sinó per tenir uns actius més racionals», va afegir.

El primer executiu (a qui Brufau, que no va participar en la presentació, va cedir poders fa uns mesos) va assegurar que el resultat brut d'explotació (Ebitda) es duplicarà el 2020, fins als 11.500 milions, i que les vendes permetran reduir deute en uns 6.500 milions, des dels actuals 14.000 milions. La companyia preveu un flux de caixa de 10.000 milions si el petroli queda en 50 dòlars i de 20.000 milions si puja a 65 dòlars.

Els seus càlculs estan basats en el primer supòsit, però si puja més -com espera- dedicarà l'excedent a reduir deute i remunerar l'accionista. En cap cas a disminuir la retallada de plantilla: «No reduirem empleats per un estrès de caixa; per al futur de la companyia i perquè doni oportunitats a les persones, és bo fer aquest pla d'eficiència». Precisament, un dels grans objectius del pla és mantenir el dividend al voltant del l'actual un euro per acció, i es podrà triar entre cobrar en metàl·lic o en accions.

Notícies relacionades

Els inversors van acollir bé el pla en un primer moment i l'acció va pujar més del 3%, però posteriorment la tendència es va capgirar i va tancar amb un fort descens del 4,28% (22% de caiguda anual). La companyia ho va atribuir a un informe de Goldman Sachs que va assegurar que la seva previsió de marge de refinació per barril era massa optimista. Un judici erroni que està basat en xifres desfasades, segons la petrolera.

Imaz també va afirmar que Repsol està «còmoda» amb la seva participació a Gas Natural. Fins i tot es podria plantejar aliances en certs negocis, ja que el 60% de la seva producció és gasista: «Estratègicament és una opcionalitat interessant».

Temes:

Repsol Empreses