La gran distribució vol més llibertat per competir amb internet

La caça del consumidor s'ha fet patent amb els primers símptomes de recuperació econòmica i l'empenta dels nous sistemes de compra on line. Davant una amplitud d'oferta més elevada que s'escapa del seu control, les grans empreses de distribució volen menys traves davant l'amenaça d'internet, la gran botiga oberta les 24 hores del dia. Liberalització total d'horaris comercials, supressió de les traves a la concessió de llicències d'obertura i menys pressió fiscal, i unitat de mercat són les conegudes peticions del sector, agrupat en l'associació de grans empreses de distribució (ANGED), que ara han reactivat davant la proximitat de les eleccions generals i davant les intencions restrictives que han expressat alguns ajuntaments i autonomies.

L'associació, que agrupa firmes com El Corte Inglés, IKEA, Worten, Leroy Merlín, Media Markt o Carrefour, exhibeix el seu compte de resultats per pressionar.

El 2014, les vendes van repuntar l'1,6%, amb una facturació de 37.811 milions d'euros, i des de començament d'any el creixement acumulat de l'activitat arriba al 3%. Així mateix, es van crear 6.200 llocs de treball, els mateixos que es preveu crear el 2015, i les seves 5.900 empreses tenen contractades un total de 222.619 persones, el 64% de les quals són dones.

La gran distribució no combat el comerç a la xarxa però reclama igualtat d'oportunitats perquè, com va assenyalar ahir Alfonso Merry del Val, president d'ANGED, les regles són totalment diferents en matèria fiscal, laboral i regulatòria.

DIGITAL I FÍSIC / «En set anys més pot ser que hàgim d'estar preparats per vendre directament a la nevera», va exposar gràficament Merry del Val per definir la ràpida evolució d'un sector en què els distribuïdors estan obligats a ser «molt bons digitalment i físicament».

L'amenaça d'internet és clara: la xinesa Alibaba, sense una botiga física i sense mercaderia emmagatzemada, ha substituït el distribuïdor més gran del món, la nord-americana Wall Mart; Airbnb ofereix més nombre de llits que tota la cadena Hilton, sense que cap sigui de la seva propietat. Per tant, no es poden posar portes al camp i restringir l'activitat als que són visibles i tangibles, segons argumenten.

La crisi ha elevat el nivell d'exigència dels consumidors que busquen «servei, eficàcia, garantia i preu» tant on line com off line, i davant aquest nou mercat no es poden adoptar mesures proteccionistes, segons les grans distribuïdores.

«¿Que potser li prohibiran a un consumidor comprar diumenge a Amazon perquè totes les botigues del seu carrer estan tancades per llei?», va manifestar Merry del Val, que va qualificar de «pretensiós» voler frenar aquests canvis.

Els plans d'alguns ajuntaments i autonomies per posar impostos o moratòries a l'obertura de noves superfícies o limitar els horaris són mesures «buides, còmodes i barates des del punt de vista de la gestió política», però no aconsegueixen l'objectiu d'activar l'economia i crear llocs de treball. Imposar barreres a la competència és una recepta de fa 40 anys, segons les grans firmes, que van demanar el suport de l'actual Govern a les seves peticions.

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

Les «resistències» que aquesta patronal veu en els nous ajuntaments no serveixen per protegir el petit comerç, principal destinatari dels missatges contra la liberalització total d'horaris, perquè han sigut aquests els que s'han beneficiat, amb més vendes, de l'obertura gairebé contínua de les grans superfícies. Els distribuïdors a més consideren que no es poden aplicar restriccions als milions de turistes que visiten Espanya anualment.

INVERSIÓ / El consum ha sigut i és un dels termòmetres per mesurar el nivell de recuperació de l'economia. Des de començaments d'any les famílies tenen més diners i surten de compres. Malgrat la crisi, les grans distribuïdores comercials han invertit des del 2008, 12.000 milions d'euros a expandir-se i modernitzar-se, no han deslocalitzat la seva activitat i han aportat a les arques públiques i a la Seguretat Social una xifra que arriba als 7.900 milions d'euros. El 2014 les compres a proveïdors espanyols de les empreses que formen part d'ANGED van arribar als 28.200 milions d'euros.