No temeu el 'corralito', temeu el 'corralón'

Pocs termes no financers han tingut tant d'èxit com el de 'corralito'. A força de repetir-lo, qualsevol ciutadà que sent la paraula 'corralito' l'equipara a la restricció d'accés als propis estalvis i les operacions financeres més habituals. La introducció d'aquesta paraula es remunta a l'Argentina de principis de segleArgentina , quan una forta crisi de deute exterior del país va portar el Govern de De la Rúa a limitar l'accés als dipòsits bancaris.

Un periodista argentí de temes econòmics, Antonio Laje, el va utilitzar per primera vegada. Primera precisió: un 'corralito' no és un espai on es guarden animals. A l'Argentina es designa amb aquesta paraula els petits recintes on es deixa un bebè que no camina perquè jugui sense risc, ja que no pot sortir d'aquí sense ajuda. És el que es coneix com a parc entre les famílies espanyoles.

Segona i més important. A Grècia no hi ha 'corralito' perquè perquè hi fos es necessitarien dues monedes i un tipus de canvi artificiós, que és el que va passar a l'Argentina entre el 2001 i el 2002.

 

DÒLARS I PESOS

Per donar estabilitat al peso i evitar les fugues de capitals, s'havia establert a finals de segle l'equivalència, ¡fixa!, d'un dòlar igual a un peso. Aquesta realitat purament virtual feia que els argentins consideressin molt segurs els seus dipòsits, al poder-los disposar en dòlars. Fins que la crua realitat de l'endeutament extern i l'escassetat de divisa nord-americana va fer miques la ficció. Quan els argentins ho van intuir, van començar a treure els seus 'dòlars/pesos' i el Govern es va veure obligat a restringir-ne la disponibilitat, o sigui, va aparèixer el 'corralito'.

¿És el que passa a Grècia? No, perquè la moneda dels grecs és l'euro i només l'euro. I al revés que els argentins, no volen que n'hi hagi una altra. El fantasma de recuperació de la dracma és la història inversa a l'argentina, que aparegui una nova moneda menys estable que l'actual, l'euro. Per seguir amb els paral·lelismes, després del 'corralito' argentí va venir el 'corralón', que segons la tradició del sector financer de no anomenar les coses pel seu nom, es va dir pesificació asimètrica. I amb aquesta màgia un dòlar va passar a equivaler a 1,40 pesos. Dit en plata, metall molt argentí: devaluació del 40%.

DES DEL SEGLE XVI

Així s'entendrà millor el que intueixen els grecs: després del 'corralito' ve el 'corralón', i fora de l'euro la nova dracma pot devaluar-se, segons explica José Carlos Díez al seu últim llibre ('L'economia no dóna la felicitat')José Carlos Díez  fins a un 70% davant l'euro.

A banda d'això, i malgrat la seva pretensió de ser poca cosa menys que la indústria (¿?) més innovadora, aquestes ficcions financeres ja van ser descrites al segle XVI per sir Thomas Gresham, un financer anglès que en les seves missions comercials va observar el comportament dels mercaders a l'hora d'elegir la moneda d'intercanvi.

LLEI DE GRESHAM

Notícies relacionades

¿Què passa si avui Grècia no paga a l'FMI?

Grècia: últimes notícies del 'corralito' i la negociació, en directe

De manera conscient o no, se sabia que hi havia monedes bones i monedes dolentes. I que, paradoxalment, abans s'utilitzava la dolenta que la bona, cosa que va acabar encunyant l'avui coneguda com a llei de Gresham a llei de Gresham: "Quan hi ha dues monedes, la dolenta desplaça la bona en l'ús comú". Un exemple habitual és quan es fa turisme a països exòtics on la moneda local és necessària per comprar objectes o pagar serveis. La tendència és guardar els dòlars (la bona) i desprendre's primer de la moneda local (la dolenta). Per això els comerciants locals també intenten fer tractes en dòlars… que es guardaran i tornaran el canvi en moneda local.

Els grecs el que temen és el 'corralón'. Amb el 'corralito' actual no corren cap risc, són euros.