La decisió de Brufau que inquieta l'Ibex 35

A Madrid, Antoni Brufau (Mollerussa, 1948), president de Repsol, el 30 d'a-bril, festivitat de sant Josep Benet Cottolengo, sant Auditor i sant Erconvald, bisbe de Londres, als seus 67 anys, cedirà voluntàriament la majoria de les seves funcions -poder- executives a la companyia al conseller delegat, Josu Jon Imaz (Zumárraga, 1963), 15 més jove que ell. Brufau seguirà de president, a l'estil dels chairman americans, centrat en assumptes institucionals i de representació. El dia a dia de Repsol serà responsabilitat d'Imaz, químic de professió i antic líder del PNB (2004-2007), càrrec del qual va dimitir davant la seva oposició a l'intent d'una ala del seu partit de convocar un referèndum independentista a l'estil de la consulta d'Artur Mas.

La decisió de Brufau d'organitzar, a la seva edat, una successió ordenada a l'empresa que presideix i deixar la primera línia no és insòlita en la història de les empreses i les finances espanyoles, però sí extremadament estranya en un país on els presidents de bancs i companyies tendeixen a seguir en el càrrec.

El precedent més equiparable, i poc seguit, potser és el d'Ángel Galíndez, president del Banco de Vizcaya, que va cedir per pròpia iniciativa la presidència de l'entitat a Pedro Toledo a mitjans dels anys 80 del segle passat. També en aquella època, el Banco de Bilbao, que  presidia José Ángel Sánchez Asiaín, va introduir limitacions d'edat, que va fixar en els 65 anys, per exercir la presidència. Una cosa semblant va passar al llavors Banco Hispano Americano i l'aplicació d'aquesta norma va significar la substitució de Claudio Boada per José María Amusátegui com a president del banc.

Però es tracta d'excepcions a una tradició de permanència en el càrrec i fins i tot les limitacions introduïdes al seu dia, com la del BBV, ara

BBVA, van ser suprimides, en alguns casos amb l'argument -no mancat de raons- que avui els 65 anys no són una edat avançada per estar al capdant d'una entitat i que, a més, atresoren l'aval de l'experiència.

El president de Repsol, no obstant, està a punt de transitar -ja ha començat a fer-ho- per un camí que podria incomodar alguns dels seus col·legues al capdavant de grans bancs o companyies. Ni més ni menys que 11 presidents de societats de l'Ibex-35 (Villar Mir, Lladó, Gabarró, Echevarría, Fainé, Tazón, Alemany, Francisco González, Folgado, Zoido i Alierta) superen els 70 anys -tres fins i tot passen dels 80- sense que en la majoria hi hagi indicis

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

-llevat d'excepcions- o plans desenvolupats de successions.

Tampoc són el mateix els 84 anys de Juan Miguel Villar Mir que els 71 de Francisco González o els 70 d'Alierta, però l'assumpte està aquí, Brufau l'ha posat negre sobre blanc, el 30 d'abril serà una realitat, i el camí que ha iniciat incomoda alguns que no comparteixen aquesta iniciativa. També va passar en política, Aznar i Zapatero van anunciar que hi estarien dos mandats i ho van complir, i Rajoy tampoc aspira a més. Pujol no va ser mai partidari de limitacions i potser encara es penedeix d'haver deixat la política.