Herències molt pesades

Tothom somia amb una herència inesperada que li solucioni la vida. Però la realitat no sol ser tan idíl·lica, ja que comporta costos que espanten a bastants beneficiaris. És aquesta sensació de càrrega la que va fer que l'any passat a Catalunya es renunciés a 10 de cada 100 llegats, un nivell que s'ha triplicat des del 2007, l'any anterior a l'esclat de la crisi.

Des d'aquell exercici, la tendència no ha parat de créixer, si bé el 2014 va tendir a estabilitzar-se. Fa vuit anys, l'índex de renúncies era del 3,91%, mentre que l'any passat va ser del 10,10%. El nombre d'herències a penes ha crescut un 15% durant aquests anys mentre que el de desistiments s'ha triplicat.

La crisi ha provocat aquesta evolució, segons el degà del Col·legi Notarial de Catalunya, Joan Carles Ollé. Però ell prefereix variar el punt de vista: «la gran majoria d'herències no comporten problemes. Les renúncies són 10 de cada 100, i per causes diverses», diu.

Moltes renúncies es deuen a les despeses aparellades al llegat, essencialment les tributàries. No es tracta tant de l'impost de successions, que tot i que es va recuperar per part de CiU en el transcurs d'aquesta legislatura, segueix tenint unes bones bonificacions quan els beneficiaris són familiars molt directes; sinó del gravamen municipal sobre les plusvàlues quan són immobles. Amb la profusió d'hipoteques a 40 o 50 anys, pot passar que a l'heretar quedin encara moltes quotes del préstec per pagar.

Les herències també surten cares quan són entre familiars col·laterals, com els nebots que hereten d'un oncle. «A mesura que s'allunya el grau de parentiu més gran és la càrrega tributària», explica.

El degà dels notaris alerta de la necessitat d'actuar sense precipitar-se. Potser rebre l'herència genera il·liquiditat puntual, però això pot tenir solució. L'important és assessorar-se i buscar solucions amb els creditors.

Els notaris recomanen acceptar l'herència a benefici d'inventari, una figura que permet valorar durant un màxim de sis mesos -coincideix amb el termini per pagar els impostos- els béns i càrregues i veure si es pot respondre només amb l'herència i evitar fer-ho amb el patrimoni propi. Ollé explica que el Codi Civil català ha facilitat molt aquest procés.

Herència deficitària

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

El cas més extrem és l'herència deficitària. «Quan hi ha més deute que actius amb els quals respondre-hi, sí que val més renunciar-hi», afirma. En aquestes situacions, si no, l'hereu podria haver de respondre dels deutes del mort amb el seu propi patrimoni. Per evitar-ho, Ollé proposa canviar la regulació i mantenir aquest supòsit només quan hi ha frau.

Després d'un procés en què es busca si hi ha substitut de l'hereu o altres familiars interessats fins al quart grau (cosins), és la Generalitat qui hereta. Posteriorment, com amb les herències sense testament, una junta les reparteix anualment entre entitats sense ànim de lucre i fins socials.