«A compte de la caixa»

«El que està fet, ja està fet», diu un vell refrany. I amb aquest esperit es van presentar ahir davant el jutge Fernando Andreu els 13 últims usuaris de les targetes black de Caja Madrid. Amb ells es tanca la ronda d'interrogatoris dels 81 titulars d'aquestes targetes opaques. Els últims a comparèixer van defensar l'ús personal que van fer de les business, i fins i tot Matías Amat (mà dreta de l'expresident Miguel Blesa) va expressar el seu desig que el togat li torni els diners que va gastar.

Amat va tirar de targeta sense compassió i va gastar 431.000 euros des que en va obtenir una el 1999. Els límits de la seva despesa es van anar incrementant dels 40.000 als 60.000 euros anuals per decisió de Blesa que li va explicar que era «un complement salarial». I va admetre que tenia el costum de deixar el seu saldo a zero de manera que no dubtava a anar als caixers automàtics per treure cada any el que no havia gastat.

Així mateix, va manifestar que no es va preocupar de la fiscalitat d'aquest producte perquè la caixa comptava «amb un equip fiscal de primera que li inspirava plena confiança». També va dir que aquestes targetes, com el seu nom indica, eren secretes, ja que no se'n parlava ni en els òrgans directius ni entre els companys. I després de confirmar que va tornar una part de les seves despeses l'estiu passat, quan les hi va reclamar Bankia, va dir que la resta l'havia consignat al jutjat, però amb l'esperança que se li reintegrin els diners.

A cop de caixer

Mariano Pérez Claver no va tenir embuts a admetre que va agafar una excedència a Caja Madrid, però que va seguir usant la targeta gairebé un any en el seu nou destí perquè no havia esgotat el saldo de l'any anterior. I que l'excomandament Ildefenso Sánchez Barcoj li va permetre usar aquest producte per millorar els accessoris del seu cotxe d'empresa. Potser per això, aquest exconseller ha demostrat la seva generositat amb la caixa perquè no ha reclamat res dels diners que va perdre després de comprar accions de Bankia.

L'excap de la Casa del Rei Rafael Spottorno, que va gastar més de 200.000 euros, va explicar que el límit de la seva targeta era de 22.000 euros anuals i que la caixa s'ocupava de tot. Igual que els seus col·legues, no li agradava tenir saldo positiu a la seva targeta de manera que la deixava a zero a finals d'any als caixers automàtics. També va confirmar que només parlava d'aquesta qüestió amb Blesa, amb qui es reunia una vegada al mes per tractar assumptes de la Fundació Caja Madrid.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Ramón Martínez Vilches, excap de riscos de l'entitat, va dir sense pudor que Blesa li va comentar que la fiscalitat de les targetes b «eren a compte de la caixa». Malgrat això, va lamentar la forma com va sortir de l'entitat perquè després de la seva dedicació volien que firmés un acomiadament improcedent, encara que finalment es va apuntar a l'ERO de Caja Madrid després de reconèixer que «moralment» se sentiria malament si continuava usant aquest producte després de sortir de la caixa, segons va reconèixer en un correu electrònic.

Carmen Contreras va oferir explicacions sorprenents a l'afirmar que de comptabilitat no en sabia gens, malgrat treballar al departament d'auditoria. I el més original va ser Vicente Espinosa, que va declarar com a testimoni perquè entregava els sobres amb les targetes. «Jo d'anglès vaig justet i no sé què significa black», va postil·lar. Ara, segur, que s'ho ha après de memòria.