NOVES DECLARACIONS EN EL SAQUEIG DE LES CAIXES

13 usuaris de targetes b diuen que no havien de declarar al fisc

De la Torre insisteix que Blesa decidia els beneficiaris i el seu límit de despeses

Reiteren que Caja Madrid els va informar d'un acord amb Hisenda

Un afectat per les preferents es manifesta davant l’Audiència Nacional

Un afectat per les preferents es manifesta davant l’Audiència Nacional / JOSÉ LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
MARGARITA BATALLAS / MADRID

Els 13 beneficiaris de les targetes black de Caja Madrid que ahir van comparèixer davant el jutge Fernando Andreu es van conjurar per negar que haguessin comès un delicte fiscal per usar aquestes vises sense cap mena de control. «Tenien totes les benediccions», va afirmar Pablo Abejas, exdirector d'economia de la Comunitat de Madrid. Per la seva part, Enrique de la Torre, exsecretari del consell d'administració de Caja Madrid, va assegurar que Miguel Blesa era el que designava els elegits per utilitzar les targetes i les quantitats que podien gastar.

Aquestes declaracions es produeixen després que hagin comparegut davant el jutge els 21 exmembres del consell d'administració que van acordar aquest sistema de pagament i als quals el togat ha imposat una fiança civil de 4,3 milions d'euros pels delictes d'administració deslleial o apropiació indeguda.

Durant aquesta setmana declararan 31 titulars més d'aquests diners de plàstic. De La Torre va reconèixer que va entregar físicament aquestes targetes a diversos dels seus antics col·legues com aquests han declarat davant el magistrat. En un tens interrogatori, va explicar que la targeta dels consellers era per a despeses de representació i que els directius disposaven de dues vises, una de representació i una d'ús personal.

PART SALARIAL/ També va comentar que aquests diners de plàstic formaven part del seu salari, en concret un 5%, que es camuflava d'aquesta manera «per raons de política salarial per negociar millor amb els sindicats els nivells retributius», segons fonts presents en la declaració. I va sostenir que les targetes eren «neutrals» a efectes fiscals. Així mateix, va assegurar que no havien de presentar justificants perquè li van dir que els comerços s'encarregaven d'enviar les factures i que treia del caixer automàtic els diners que no havia gastat amb la targeta al final d'any.

També va reconèixer que va tenir alguns dubtes sobre quan fer servir una targeta o l'altra, per exemple, en regals de casament. De la Torre va atribuir la responsabilitat de les targetes a Ildefonso Sánchez Barcoj i va assenyalar el seu antic president, Blesa, com l'encarregat de posar els límits de despesa a cada visa.

L'exdirigent va explicar que va titllar aquestes targetes de secretes en un correu electrònic que va enviar a Blesa el gener del 2009 perquè «el tema retributiu és sensible i reservat», va adduir. I va afegir: «Són temes delicats que s'han de portar amb molt de compte». A més, va declarar que va ser «prudent» quan va gastar 320.000 euros amb aquestes vises i va negar que el seu ús fos «irregular» a preguntes del jutge Andreu.

COINCIDÈNCIES/ La resta dels exmembres de la comissió de control de Caja Madrid van assegurar que les black eren per gastar en el que volguessin, tret d'en caixers automàtics. Juan Gómez Castañeda va comentar que li van deixar la targeta en una taula en una de les primeres reunions de la comissió de control i que el van informar que «era per a despeses personals de caràcter general». La mateixa versió va oferir Ángel Gómez del Pulgar, que va reconèixer que va accedir al llistat dels seus moviments, però va ser esbroncat quan es va interessar per la fiscalitat de les seves despeses, ja que li van assegurar que no havia de tributar per elles.

Notícies relacionades

Antonio Rey de Viñas va declarar que pensava que Caja Madrid s'encarregava de pagar a Hisenda per aquesta targeta i que era conscient que els diners que va gastar no estaven inclosos en el seu certificat de retencions. Javier de Miguel va subratl-

lar que el van informar que hi havia un acord amb Hisenda per no declarar. La mateixa versió va oferir Antonio Cámara, que va elevar el pacte a Caja Madrid i el Banc d'Espanya. I Abejas va assegurar que estava convençut que la targeta compensava la seva exclusivitat en la comissió de control que va definir com «una backoffice amb cert sentit forensic».