El jutge Andreu imputa els 78 titulars de les targetes b de Caja Madrid i Bankia

Van tirar de targeta sense mesurar despeses i ara hauran de declarar com a imputats davant el jutge Fernando Andreu pels delictes d'apropiació indeguda o administració deslleial. Són els 78 exalts càrrecs de Caja Madrid i Bankia que van gastar 15,2 milions d'euros entre el 2003 i el 2012 amb les seves targetes opaques al fisc i al control de les entitats en què treballaven. El magistrat, no obstant, ha establert dos graus de responsabilitat. Ha citat a declarar entre el 16 i el 18 de febrer els 27 membres del consell d'administració que van decidir aquesta forma de retribució «irregular» i ha imputat els altres 51 que, sense ostentar aquesta responsabilitat, van utilitzar les targetes black per a les seves despeses personals.

L'existència d'aquest sistema de retribució es va conèixer a finals de l'any passat després que Bankia portés a terme una auditoria interna que recollia gairebé 5.000 moviments de les targetes per part dels ara imputats per Andreu. El jutge ja va interrogar els expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i de Bankia Rodrigo Rato, i l'exdirector financer Ildefonso Sánchez Barcoj per aquestes targetes i va imposar fiances civils als dos primers per un import de 19 milions.

El desglossament d'aquestes despeses va fer ruboritzar els seus usuaris al conèixer-se els seus gustos en restaurants de luxe, botigues de marca, joies, viatges, centres comercials, i les seves visites als caixers automàtics. Per exemple, José Antonio Moral Santín, d'IU, va treure 465.000 euros en efectiu amb la seva targeta opaca, i Rato, 17.000 euros.

DOCTRINA DEL SUPREM /Andreu va acordar ahir posar en dificultats aquests banquers a petició de les acusacions populars i de la fiscalia anticorrupció que, en principi, no era partidària d'imputar tots els usuaris sinó només els exmembres dels consells d'administració perquè ells «tenien la capacitat de decidir» les retribucions, segons fonts fiscals. Però el togat va preferir tirar per elevació al comptar amb una sentència recent del Tribunal Suprem, que en consolida altres d'anteriors, en què s'afirma que «el més elemental sentit comú imposa al titular d'una targeta d'empresa excloure'n la utilització per a despeses personals».

Basant-se en aquest veredicte, el magistrat explica en la seva resolució que la investigació pretén dilucidar «el concepte pel qual es van emetre i es van entregar» aquestes targetes opaques. També assegura que aquests instruments es van emetre «fora del circuit ordinari dels d'empresa». I que a més ni tenien «suport contractual» en els contractes de feina, ni estaven previstes als estatuts de les entitats, ni van ser acordades pels òrgans de govern de Caja Madrid o de Bankia.

ACTES DEL CONSELL / Així mateix, Andreu subratlla que aquests diners de plàstic no tenia com a finalitat afrontar les despeses de representació dels imputats. Per això sosté que es va utilizar com a «retribució irregular» que a més no es va declarar a Hisenda. Aquests salaris tenien un límit mensual que variava en funció del càrrec del titular en aquestes entitats. Els beneficiaris en podien disposar lliurement, ja que no havien de justificar cap despesa.

Andreu recull en la seva resolució un acord del consell d'administració de Caja Madrid de 1988 en què es resol crear un sistema «per compensar els esforços i la dedicació» dels exdirectius a l'entitat per cobrir, «almenys, els costos en què incorrien per l'exercici de la seva funció». Aquest sistema es va consolidar el 1994 en què va establir atorgar targetes opaques als consellers i a alts membres de la direcció.

Les conclusions del jutge estan ratificades per diversos correus electrònics de Blesa que s'han incorporat a aquesta investigació. En un dels correus, l'exsecretari del consell de Caja Madrid Enrique de la Torre va explicar al seu successor el 2009 que cada membre d'aquest òrgan disposava d'«una targeta visa de despeses de representació, black a efectes fiscals», de 25.000 euros, excepte el president, «que tenia una cobertura de 50.000».

El jutge cita com a testimonis els quatre exconsellers que no van fer ús de les targetes opaques. I és que Andreu no entén que aquestes persones no les utilitzessin si eren part del seu salari -com han defensat al jutjat Blesa i Rato- o que altres no esgotessin els saldos de les targetees. Tampoc comprèn que l'entitat es quedés amb aquests diners i que no els transferís als titulars de les targetes.

Notícies relacionades

La meitat dels espanyols han reduït el consum d’energia i aigua

Roger Torrent: "Després de Chery vindran a Catalunya més inversions xineses"

També ha citat com a testimonis l'expresident de Caja Madrid Jaime Terceiro, a qui Blesa va atribuir la creació de les targetes black, i el director de l'auditoria de Bankia, Iñaki Azaola, que va descobrir aquest sistema de pagament.

UNA ALTRA CAUSA / Paral·lelament, Anticorrupció ha presentat una denúncia contra Blesa i altres excomandaments de Caja Madrid als jutjats de Madrid després de rebre un informe del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària que demanava que s'investigués una retribució «excessiva» dels membres del consell d'administració com el pagament d'1,96 milions a Ricardo Morado pel seu cessament. També demanava que es dilucidés el pagament per part de l'entitat de les despeses fiscals dels plans de pensions d'aquests banquers i la indemnització de 2,7 milions que va percebre Blesa el 2010 perquè, en el cas d'abandonar l'entitat, no se n'anés a treballar a la competència. La fiscalia ha optat per no barrejar aquest cas amb el de les targetes.